El nom de Plató era un sobrenom que volia dir ample, ja que elles deia Arístocles. Va néixer a Egina, una petita illa aprop d'Atenes, i va viure entre els segles V i IV aC. Plató va créixer envoltat de violència causada per la guerra del Peloponès, que va durar fins que ell va tenir vint-i-quatre anys. Això va fer que volgués combatre i trobar sortida a la situació. Volia crear una societat cívica educada, i que la multitud de la polis en fos membre.

El segleV aC va ser l'anomenat segle d'Or, el moment més esplendorós d'Atenes i la ciutat per excel·lència, ja que hi havia els millors escultors, arquitectes, pintors, excel·lents poetes, dramaturgs, oradors i sofistes de tota Grècia. La política d'aquell temps es basava en la democràcia que concedia la paraula als seus ciutadans per tenir una participació directa en l'àmbit polític. Atenes va ser la primera ciutat grega en imposar aquest tipus de règim. Les decisions polítiques i judicials es decidien després que els ciutadans opinessin per tal de debatre qüestions que afectaven individualment i a la polis.

Els sofistes van tenir un paper molt important ja que ensenyaven l'art de la paraula i del discurs als ciutadans que demanaven el seu servei per tal de poder arribar a convèncer davant de l'assemblea o dels tribunals.Plató segurament va ser educat per un sofista, com era costum amb els joves d'Atenes que provenien d'una família aristocràtica. Als vint anys va conèixer a Sòcrates, qui el va fer decidir en la seva manera de viure. El procés contra Sòcrates i la seva condemna de mort van fer que Plató repensés el fet polític de ple.

Plató va haver de fugir a causa de la situació política ja que els seguidor de Sòcrates (socràtics) no estaven ben vistos. Plató, però, va escollir els llocs on va anar amb un objectiu. Es va refugiar durant dos o tres anys a Mègara, on es trobava una escola on s'aprenia, entre altres coneixements, l'art de la controvèrsia (erística). Allà Plató va perfeccionar la seva capacitat argumentativa. Després va anar a Egipte, primer ala ciutat d'Heliòpolis, on s'hi inicià en l'antiga saviesa dels misteris de l'Antic Egipte. Al haver participat durant poc temps a la guerra de Corint, se'n va anar a Cirene, també a Egipte, on va estudiar matemàtiques a l'escola Teodor. A Siracusa, al sud d'Itàlia, va fracassar en temes polítics, i va estar a Cronota i a Tarent. A Tarent va fer amistat amb un filòsof pitagòric, que va conformar en part el pensament polític de Plató. El coneixement dels pitagòrics va aprofundir en el seu pensament matemàtic, musical, astronòmic i polític. Després d'aquestes estances per el mediterrani, va tornar a Atenes cap als quaranta anys per quedar-se, on va fundar una prestigiosa institució: l'Acadèmia (387 aC.)

Atenes havia adquirit estabilitat i certa prosperitat, i això permetia que es pensés en repensar tota la seva manera de comprendre la política i fer una Atenes millor, més excel·lent. La posició de Plató en relació a aquest canvis necessaris en la política d'Atenes avarca l'aspecte filosòfic i polític. Filosòficament, creu que al govern d'Atenes només hi haurien d'accedir els més savis i amb més capacitat per governar. Políticament, Plató creia que el desordre en les opinions portava a un relativisme del pensament i dels costums perjudicial per a Atenes. Plató accentua enormement la necessitat de l'educació (paideia) dels ciutadans i dels polítics, ja que l'home ha estat una de les preocupacions constants de Plató. Per aquest motiu funda l'Acadèmia, per formar als joves en matemàtiques i filosofia per tal d'esdevenir bons governants d'Atenes.

La seva experiència i convivència amb altres persones com Sòcrates i els pitagòrics han fet que Plató emprengués una reflexió que li permet ordenar el seu pensament i la seva actuació amb vista a la Justícia i el Bé, tant de l'individu com de la polis. Plató va esdevenir el veritable deixeble de Sòcrates no perquè penses igual que ell, si no perquè va arribar a pensar per ell mateix, cosa que Sòcrates volia que fessin els seus dialogadors.

Plató va optar per un model de vida filosòfica combinant els coneixements adquirits per Sòcrates i els pitagòrics, que ambdós van ser perseguits i morts a causa dels seus pensaments. Així doncs, Plató va evitar els desavantatges dels dos i en va recollir els avantatges, transmitent així als alumnes de l'Acadèmia un ensenyament segur. Va viatjar tres cops més a Sicília per realitzar el seu model filosòfic polític, però va fracassar. Tot i així, Plató no va abandonar la idea de fer possible una ciutadania i una Ciutat regits per la Justícia i el Bé cercats amb l'esforç de la raó i de la duresa que comporta tota educació.

Plató va morir als vuitanta anys, després d'un ingent treball filosòfic i polític. És un dels primers filòsofs grecs dels quals posseïm tota la seva obra escrita. No obstant això, el pensament de Plató no està obertament expressat en la seva obra escrita, ja que aquesta és expressió en un espai i temps determinats del pensament de Plató, però el seu pensament es desplega en espais i temps més amplis que la seva obra escrita.

Això ha fet que es posi en relleu la qüestió del valor dels escrits de Plató de cara al coneixement del seu pensament filosòfic, ja que en ella es decideix quin és el pal de paller vertebrador de les doctrines filosòfiques platòniques. Uns sostenen com a teoria filosòfica principal la “teoria de les idees”, d'altres la “teoria dels principis”. Per als primers, les idees són el punt culminant de la filosofía platònica. Tot en Plató gira en voltant del fet de plantejar unes entitats autònomes i reals que tenen existència pròpia fora de la ment, i que donen explicació de la totalitat d'un mon que tan sols ens aproxima a l'autèntica realitat o món de les idees. La idea més important és la idea de Bé.

Per als que defensen la “teoria dels principis”, el més profund del pensament filosòfic platònic és la consideració de l'existència d'uns “principis”, que configuren i ordenen la realitat i el coneixement d'aquesta realitat. El principi suprem és el Bé-Bellesa.

El gènere literari de l'obra escrita de Plató es el “diàleg”. La tradició platònica ens ha transmès quaranta-dos diàlegs, tretze cartes i un recull de definicions, però no tots aquets escrit se li atribueixen a Plató. Hi ha els escrits apòcrifs, que no són de Plató, els escrits suspectes, que no és del tot clar que siguin de Plató, i els escrits autèntics. La major part de l'obra escrita de Plató és en forma de “diàleg”, on el debat principal és la forma filosòfica per excel·lència d'apropar-se al coneixement i la contemplació de la realitat. Plató va fer que el “diàleg” fos el millor vehicle literari per expressar filosòficament l'estructura dialèctica de la realitat. Això fa que la lectura de l'obra platònica no sigui fàcil de llegir i que ens calgui una atenció especial a l'estètica del diàleg.

Les lectures que s'han realitzat de les obres de Plató les podem englobar en tres grans marcs interpretatius: a) la interpretació metafísica; b) la interpretació misticoteològica o religioso-profètica; i c) la interpretació eticopolítica o educapolítica.

	Erstellt von Mar Forné Luna vor etwa 12 Jahre

En aquest document trobareu un resum de la Introducció a Plató fins el resum dels llibres de La República.