La proclamació i el període constituent

El 12 d’abril del 1931es van celebrar eleccions municipals, que van tenir una elevada participació. Els partits que es varen coalitzar en el Pacte de San Sebastià (republ.,social. I nacion) es van imposar a les ciutats i a la majoria de nuclis industrials. Els resultats demanaven un canvi de règim.

El 14 d’abril els regidors electes de d’Eibar(Guipúscoa) van ser els primers a proclamar la República, després la resta de ciutats. Davant la situació, Alfons XIII va renunciar a la protestat reial i va abandonar el país en direcció a l’exili. Oficialment es proclamà la Segona República Espanyola.

A Catalunya, La lliga va perdre les eleccions davant la vencedora ERC. Francesc Macià va proclamar la República Catalana, fet que va provocar un conflicte amb el govern provisional perquè a St. Sebastià van acordar la descentralització de l’Estat. Aquest visità a Macià i li proposar el règim d’autonomia.

El 28 de juny, unes eleccions generals van donar la victòria a la coalició d’esquerres: Niceto Alcalá Zamora = President i Manuel Azaña= Cap de govern.

La constitució del 31 declarava que tots els poders emanen del poble i establia:

- Possibilitat de govern autonòmic en algunes regions

- Poders igual que ara

- Igualtat davant la llei, l’educació, la feina i la no-disriminació

- Vot als 23 anys (sufragi universal)

- Estat laic

REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933)

Reforma Religiosa

- Va imposar el laïcisme i va autoritzar el divorci i el matrimoni civil.

- Llei de congregacions: límits a la possessió de béns en comunitats religioses. Això va provocar al cardenal de tarragona, francesc vidal i barraquer, i a altres a manifestar-se.

Reforma de l’exèrcit

- Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Azaña va considerar necessari reduir els efectius de l’exèrcit, posar di a la macrocefàlia (un oficial per 3 soldats l’any 1917).

- Llei de retir de l’oficialitat (1931)= tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se’ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si així volien fer-ho.

- Es va clausurar l’academia General Militar de Sargossa.

- Es va crear la guàrdia d’assalt (força d’ordre públic)

- Els africanistes[1] creuen que és una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit.

Reforma agrària

- És volia posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers).

- Es va mirar de protegir als pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els contractes d’arrendament.

- Van fixar una jornada laboral de 8 hores al camp i uns salaris mínims.

- Llei de reforma agrària: modernitzar la agricultura i millorar la situació de la pagesia. Això va provocar una tensió social.

Reforma de l’Estat centralista

- Catalunya va ser la primera regió que és va convertir en autonomia. Es va crear l’estatut d’Autonomia del 1932.

- EL país basc 1936 -> Lehendakari -> José Antonio de Aguirre.

- A Galicia 1936 és fa un projecte d’estatut.

Reforma educ./cult.

- Educació liberal i laica, dret a la educació, escola mixta, obligatòria i gratuïta .

- Volien millorar el nivell cultural -> Missions Pedagògiques, formades per grups ambulants d’estudiants, profes i intel·lectuals, que portaven biblioteques, cors, conferències, teatre i cinema.

- La Barraca: F.G. Lorca

Reforma laboral

- Francisco Largo Caballero va aprovar la llei de contractes del treball i la llei de jurats mixtos (arbitratge i 7 dies vacances pagades).

- Augment de salaris i assegurances socials.

La Catalunya autònoma

El govern va elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia que definís els drets i les competències de Catalunya. Es va convocar una assemblea de representats dels ajuntaments per elegir una diputació provincial, que va rebre l’encàrrec de nomenar la comissió d’experts que hauria de redactar l’Estatut. Es van reunir a al santuari de Núria. El projecte fou presentat al juny del 1931.

L’estatut de Núria partia de la idea d’Espanya unida i federal. Declarava el català com a llengua oficial, acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana. Assumia competències exclusives en l’ensenyament, cultura, policia i l’ordre públic, la sanitat...

Es va aprovar al agost de 1931 per la gran majoria de la població(guanya ERC). A mitjans del mateix mes Macià presentar el projecte a les corts.

Hi havia 3 posicions: la del g. Central (autonomia moderada) la dels catalans(autonomia amplia) i els de dretes(Espanya unida)-> fan un intent de cop d’estat al 32! Però al 9 de setembre del 32 aprovat l’Estatut.

El text definitiu mostra discrepàncies amb l’Estatut de Núria. Aquest deia:

- Catalunya és una autonomia dins d’Espanya

- Català i Castellà són les llengües oficials del territori català

- La majoria de competències són compartides.

ECONÒMIC

Es crea els serveis d’estadística, el’Institut d’Investigacions Econ. i caixes de Dipòsit.

AGRICULTURA

Es va intentar arreglar el problema dels pagesos arrendataris, sobretot els rabassaires.

POLITICA SOCIAL

Llei de Bases(Sanitat i Assistència Social). Millora la xarxa sanitària. També fa ref. Laborals.

ENSENYAMENT

Es funden noves escoles d’ensenyament secundari i professional, com l’institut-escola. Tmb escola mixta. Millores pedagògiques i laborals.

CULTURAL

Normativització i normalització de la llengua catalana. Pompeu fabra(1932). Català a l’escola i premsa.

DIVISIÓ TERRITORIAL

38 comarques però no es fa fins al 1936

Es van tornar a convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de nov. del 1932 (guanya ERC). Lluís Companys president del parlament i Francesc Macià fou el president de la Generalitat de Cat (1933 substituït per Companys). Tasques realitzades:

africanistes [1] : Militars de l’exèrcit d’Àfrica formats durant les campanyes del Marroc i considerats els més intervencionistes en afers polítics.

	Erstellt von saray_isa vor fast 11 Jahre

Prueba de Acceso a la Universidad (PAU) História (2ª rep i catalunya autonoma) Notiz am RESUM T11, erstellt von saray_isa am 16/07/2013.