3r ESO. El text i les seues propietats

Un text és un enunciat o conjunt d'enunciats enllaçats de manera coherent que transmeten un sentit complet.

Un enunciat (unitat mínima de comunicació) és una seqüència lingüística situada entre dues pauses que constitueixen un missatge amb sentit ple. A diferència de l'oració, l'enunciat no ha de tindre necessàriament un verb.

Per a poder construir un text de manera elaborada i correcta, utilitzem les propietats textuals. Que són:

Coherència
Cohesió
Adequació

La coherència és una propietat textual que dóna unitat de significació (sentit) al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa.

Els principals mecanismes de coherència són:
- Unitat de sentit. Els enunciats que constitueixen el text han de referir-se a un mateix tema. És a dir, el text presenta un sentit global, d'acord amb la intenció inicial
  
  El tema és la idea principal que exposa un text. És allò que contestem a la pregunta de què tracta el text? És el contingut del text reduït i sintetitzat al màxim, és a dir, que el tema no hauria d'ocupar més d'una línia. Si volem formular el tema haurem de buscar un enunciat breu (sense verb conjugat) que condense el contingut del text i el reduïsca als conceptes fonamentals.
- Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris de significats ni contrasentits.
- Que cap concepte queda ambigu.

La cohesió és una propietat textual segons la qual les idees d'un text han de estar ben estructurades, és a dir, els enunciats han de estar ben connectats o enllaçats entre si mitjançant una sèrie de procediments lingüístics:

La repetició de paraules o substitució per sinònims:
- El jugador portava la pilota. Va xutar i la pilota /el baló no va entrar
Utilització de substantius hiperònims (camps semàntic):
- Va mossegar la pera. La fruita estava dolça...

Un hiperònim és la paraula que dóna nom a un camp semàntic.

Hiperònim: color

Hipònim: roig, verd, groc, morat...

L'ús de pronoms personals, possessius o demostratius que substitueixen substantius que s'han esmentat abans (o referents):
- El jugador portava la pilota. Aquest es trobava davant de la porteria
La presència de paraules de la mateixa família lèxica:
- El jugador va realitzar una bona jugada abans de marcar

Ús de connectors

Els connectors corresponen a diferents categories gramaticals:
- - adverbis: abans, després, finalment...
  - conjuncions: però, doncs...
  - locucions: és a dir, per tant...

Textos per a activitats. Activitats de fitxes autocorregibles.

Text I

Text és la unitat lingüística comunicativa fonamental, producte de l’activitat verbal humana, que posseeix sempre caràcter social; es caracteritza pel seu tancament semàntic i comunicatiu, així com per la seua coherència profunda i superficial, deguda a la intenció (comunicativa) del parlant de crear un text íntegre, i a la seua estructuració per mitjà de dos conjunts de regles: les pròpies del nivell textual i les del sistema de llengua.

E. B ERNÁRDEZ

Introducció a la lingüística del text, Espasa-Calpe

Text II

«Deixa que paguem nosaltres»

Oblida’t de l’efectiu.

El que és realment efectiu és utilitzar la targeta.

Ja no has de barallar-te per pagar en el teu pròxim menjar amb amics. Utilitza la teua targeta de crèdit CAM i podràs pagar com vulgues. Així podràs controlar tot el que gastes i tenir un sens fi d’avantatges. Tu gaudeix del teu restaurant favorit. Deixa que de la resta ens ocupem nosaltres.

Text III

El gegant del romaní

sota un arc de Sant Martí,

un esclau que vol ser lliure,

un fantasma que vol viure...

Tot, i més, es troba dintre

de les pàgines d’un llibre.

M. Dolors P ELLICER

Text IV

Donar d’alta una connexió a internet

Advertència! En tots els procediments se sol·licita que escrigues un nom d’usuari i una contrasenya. Intenta que ambdós siguen fàcils de recordar, i, per si la memòria et falla, t’aconsellem que els comuniques a tots els teus amics i fins i tot que els penges al tauler d’anuncis del centre.

Text V

Seqüència 6

La música desapareix alhora que l’escenari paral·lelament, s’il·lumina a poc a poc. Tots tres porten barba de sis mesos. Fa vent. M ARCO tracta de consultar un mapa, però el vent no li ho permet.

MARINER 1.—Que no, que no i que no, fa sis mesos que treballe com un esclau i ja en tinc prou, em segueixes?

MARINER 2.—Et dic que puges

MARINER 1.—Quantes voltes has pujat tu?

MARINER 2.—Però que no veus que s’acosta una tempesta, tararot.

MARINER 1.—Per mi com si s’acosta el Papa de Roma, no em moc d’ací per res del món, encara que em caiga el cel damunt, encara que...

S’escolta el soroll fortíssim d’un tro. MARINER 1 ix corrents i es llança en braços de MARINER 2.

MARINER 1.—Què ha sigut això?

MARCO .—Vinga deixeu de fer el pallasso (MARINER 2 es desfà de MARINER 2.) Estem ja molt a prop de les costes de Xina. Tu (a MARINER 2), agafa el timó.

MARINER 2.—Si Marco.

MARCO .—Tu (a MARINER 1), puja dalt i arria les veles.

Pasqual A LAPONT

Els viatges de Marco Polo, Micalet Teatre. Ed. Bromera

Text

La màscara de la Mort Roja

La Mort Roja feia temps que devastava el país. Cap pesta no havia estat mai tan fatal ni tan espantosa. La sang era el seu avatar, i el seu segell, la rojor horrorosa de la sang. Es produïen dolors punyents i sobtats esvaniments i després profuses hemorràgies pels porus, i la mort. Les taques escarlata en tot el cos, i especialment a la cara de la víctima, eren l’estigma de la plaga que la privava de rebre ajut i compassió dels seus semblants. I la invasió, el progrés i la resolució de la malaltia s’allargaven tan sols mitja hora.

Edgar A LLAN POE

«La màscara de la Mort Roja» dins de El gat negre i altres contes d’horror. Vicens Vives

Text

Mare i fill

Margalida havia començat a traure el geni. Que un fill dret i fet, què dic un fill, l’únic fill, el povil, no sabera distingir la dreta de l’esquerra, l’estava enervant.

Màrius semblava paralitzat i no sabia què fer. Era perfectament conscient que l’ordre que li estava donant sa mare era ben senzilla. Tanmateix, no sabia com obrar. La primera vegada pensava que ho havia fet bé. La dreta era la dreta i ell hi havia anat per prendre la camisa, però es veu que alguna cosa hi fallava perquè sa mare l’havia renyat. S’havia quedat quiet i no era capaç d’actuar. Una de les empleades que ho estava observant se’ls acostà i li despenjà la camisa amb un somriure de plàstic, com manava el màrqueting comercial.

Text

Maria és una d’aquelles xiquetes a qui agrada caminar. Ella no necessita ningú per a posar-se unes sabates i eixir a la muntanya. Calcer bo, que no tot és adequat per a fer muntanyisme. Bé, doncs la nostra protagonista, aquella muntanyenca, és també una gran nadadora i molt bona ciclista. És per això que l’han nomenada esportista de l’any al seu poble i l’han posada d’exemple de superació per a tots els joves que volen començar en l’esport. Ànim i enhorabona, Maria!

Preguntes:

Quina propietat textual pregunte si tens les següents qüestions?

- Busca els sinònims del text.

- Busca les repeticions del text.

- Busca el camp semàntic amb l’hiperònim i els seus hipònims del text anterior.

Digues a quin mecanisme de cohesió textual fan referència les paraules remarcades del text següent:

Text

Quan en Josep va vindre al col·legi tots l’esperàvem amb els braços oberts, perquè en aquella escola va ser on, per primera vegada, l’il·lustre escriptor va impartir classes de valencià. Per suposat en aquella època no es cobrava per la docència en la nostra llengua i per tant el nostre savi havia de fer d’advocat pel matí i de professor per la vesprada. Sempre ha estat un home molt i molt treballador i ha acceptat sempre venir a parlar amb nosaltres perquè a més de faener és molt pròxim i afable.

	Erstellt von Àlex Lluch vor mehr als 11 Jahre

Teoria més activitats sobre les propietats textuals

3r ESO. El text i les seus propietats