Per a parlar de la producció narrativa de postguerra fins als anys 70, tenim que parlar de la narrativa sota el franquisme ,on la notra llengua deixava de ser oficial ,la llengua deixaparecia de àmbits formals i sols es usava en àmbits familiars i ademès es trobaben en un context de fam, miseria, por ...... etc

I la situació de la literatura era la mateixa on el teatre i la narrativa valenciana es veuen desfavorits.

Podem separar el context de la literatura en tres etapes:

- Des de 1939-1950 on la literatura era tota clandestina i hi havia una censura, a més ,els escritors no exiliats es reuneixen per a recuperar lingÜística i cultura ,ej Enric Valor. Aquesta època cruel per a la literatura i el teatre es reflectia des de l`exili reflectint les dificultats a la que estaven sotmesos.

-segona etapa, la literatura comença a eixir de la clandestinitat i retorner a voler editar en Valencià (Degut a la liberalització de la 2º Guerra mundial.

-tercera etapa de 1950-1970 van tornar a recuperar la llengua i literatura al públic i al lector.I es reuneixen autors exiliats i nous.

Les línies estètiques de la narrativa de post guerra eren les segÜents:

-Novel.la realista: Novel.la on reflectia la realitat social que es vivia en eixe moment i on denunciava les injusticies socials.. Ambió d`Aleix
-Novel.la fantàstica: Tracta de mons imaginaris,palacis,dragons,prínceps on apareixia la màgia la sorpresa...( Es tenien que llegir metaforicament perquè amagaben la realitat.
-Novel.la psicológica :Tracta del anàlisi profunds dels pensaments i sentiments dels personatges,tambè reflectix la realitat social.
Novel.la experimental : On tractaben noves tècniques i formes com el monòleg interior. Es narra directament tot el que influeix en la ment d´un personatge ( pensaments ,emocions, records..)

	Erstellt von Isabel Ordoñez M vor mehr als 11 Jahre

Aquí dejo un breve resumen de una común pregunta de selectividad en Valencia.

Narrativa de postguerra fins als anys 70 junt el context socioplític