És un instrument de teclat amb cordes puntejades. Es va començar a fabricar a Itàlia en el segle XVI.

És un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera i té una gran importancia en el renaixement.

És un instrument típic espanyola i a diferència de la resta d'Europa, va reemplaçar el llaüt com a instrument més popular.

És qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement

És un instrument de vent-metall del període renaixentista i barroc. Està considerat l'avantpassat del modern trombó de vares.

Instrument constituit per un tub de fusta i llengueta doble.

És un instrument musical de vent de llengüeta doble i tub cilíndric que va ser molt emprat a la música del Renaixement. Produeix un so nasal. amb una mena de brunzit, molt característic.

Eren fabricades en metall i s’utilitzaven amb fins militars i en desfilades.

És un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació. El seu so es produeix quan el buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat el bisell