PLATÓ

Metafísica (Ontologia)

Per a Plató, la metafísica es centra en buscar la realitat a partir del dualisme metafísic. Distingeix dos mons:

- Món sensible

Captat pels sentits, fet per matèria, visible, temporal, les coses canvien. És l'aparença, no la realitat autèntica.

- Món intel·ligible (món de les idees)

Basat en la raó. són idees, immaterial,espiritual,invisible,immutable, etern, són la verdadera realitat. Proposa les virtuts (valors i ideals) i treballar amb objectes ideals, exactes (" de les Matemàtiques"- triangle i cercle per exemple) que no existeixen en el món sensible. També introdueix les idees de totes les coses, que serviran com a model per obtenir les copies que es troben al M.S.

Un altre dels conceptes dels que parla Plató i el relaciona amb els dos mons, és el concepte d'idea, i per establir-ho parteix de característiques de conceptes de Sòcrates i Parmènides: Agafa de Sòcrates els conceptes universals i objectius i els aplica a les característiques de l'ésser de Parmènides, que és etern i immutable. per a obtenir les característiques de les Idees: la idea és una veritat universal, objectiva, eterna i immutable, que no es troba al M.S., sinó que únicament es pot trobar al M.I.

A cada nivell Metafísic, Plató el relaciona amb un nivell Epistemològic:

M.I. = Ciència (per la raó i la veritat)

M.S.= Opinió (per coneixements imperfectes i sentits)

Ontologia o Metafísica

Epistemologia o Gnoseologia

Realitat

M.I.

Idees

Intuïció

Ciència

Objectes matemàtics

Raonament

Aparença

M.S.

Objectes físics

Creença

Opinió

Imatges

Percepció o representació

La Ciència funciona perquè mai canvia (tot i mantenir els objectes d'estudi), mentre que la opinió està en continu canvi.

Plató defensa que tant la realitat com el coneixement (totes les idees que formen les coses) està relacionat amb la idea del Bé i en el pensament també. Les idees són essers/essències de les coses i la idea del Bé és l'esser de les idees.

També defensa que el món és massa perfecte per ser fruit de l'atzar, i que aquesta perfecció es dona gracies a la suma del Bé, la veritat (o coneixement) i la bellesa.

Quan explica el Mite de la caverna, tot és una al·legoria plena de simbolisme: l’esforç intel·lectual que comporta buscar el bé.

- Interior caverna: món sensible (món de les coses)

- Exterior caverna: món intel·ligible (món de les idees)

- Hombres: aparences. Coneixement originat pels sentits (no ens podem refiar)

- Encadenats: aquells que han tingut una educació incorrecte; manca d’educació; la ignorància d’aquells que es guien per les aparences

- Objectes transportats: objectes del món

- Foc: Sol del nostre M.S.

- Objectes reflexats: objectes matemàtics

- Objectes mateixos: Idees

- Objectes de la nit brillants: idees adquirides per intel·ligència

- Sol: Idea del Bé

- Alliberament del presoner: alliberament de l’ànima

- Sortida al món exterior: esforç dialèctic per coneixement de les idees

- Tornada a la caverna: la funció del filòsof d’educar la ciutat

El motiu que ens impulsa (mitjançant un procés de generalització- del M.S.- i d'abstracció- del M.I.-) cap el M.I. és l'amor com a desig de bellesa.

Aquest amor o desig de bellesa es deu a que tenim mancança de bellesa i per tant la trobem en la generalització (diversos cossos bells) i l'abstracció (separant la bellesa del cos/matèria, trobant-la en la forma de ser, en l'ànima etc).

L'abstracció és la bellesa suprema i aquesta esdevé el Bé suprem.

Epistemologia

Plató parla en la seva epistemologia sobre el seu cercle viciós de "conèixer es recordar" partint de la paraula ANAMNESIS i del mite d'Er per explicar-ho millor, on també diu que l'ànima es immortal. {{ mnesis- coneixements del món de les idees. amnesis- no recordar (oblidar) anamnesis- no no recordar (no oblidar = recordar) }}

Plató diu que els conceptes que no veiem els coneixem perquè els hem vist en l'altre món però els hem oblidat i els anem recordant mitjançant estímuls.

Més tard, en el seu llibre Autocrítica fa algunes correccions a les seves teories anteriors, i fa esment de quatre conceptes que fan referència a les propietats de les idees:

1. Parmènides (algunes objeccions)

- Unitat-Multiciplitat

En el món de les idees ens diu que una cosa pot ser única i múltiple alhora (poden haver molts objectes iguals al món sensible, al M.I. és una sola i pot ser total o parcial).

- Inmanents-Trascendents

Les idees són transcendents en un altre món (com els Deus). Haurien de ser immanents i transcendents, és impossible.

- Mutabilitat-Inmutabilitat

Segons Plató, les idees són immutables, però van canviant en el món sensible i el coneixement.

- Tercer home

Tots els homes s'assemblen perquè són copies de la idea home. Estem multiplicant la idea infinitament, i per tant, no és una bona explicació.

2.El sofista

Anomena als sofistes "aquells que tenen un fals saber", i aquesta definició és la essència d'una idea: Aquest "fals saber" es correspon amb el "no esser" d'un coneixement o idea, i Plató no acceptava el no esser. Es va veure obligat a introduir tres noves idees en aquest aspecte:

- Alteritat: introdueix un nou esser limitat

- Moviment i Multiplicitat: dues idees úniques i immutables pròpies del M.S.

Plató estudia les idees a partir de la Dialèctica (relació de qualsevol coneixement de una idea amb altres idees).

3. Timeu

Explica un mite sobre l'origen del món: A l'inici del món existien el M.I., la matèria i el lloc (on situar l'univers). Aleshores apareix el Demiürg (deu que únicament posa ordre) i s'encarrega de crear l'univers a partir de la matèria i del M.I. per crear l'ànima del món. Així doncs, tot allò positiu del món és creació del Demiürg, i la part negativa de caos i destrucció o desordre és per culpa de la matèria (que tendeix a canviar).

Així doncs, Plató parla del Demiürg com un Deu secundari que únicament posa ordre.

Antropologia

Idees de Plató: dualisme de l'home = unió cos + ànima (M.S.+ M.I.). La idea que l'ànima és autònoma però queda atrapada en aquest món, la manté a la Teoria del Soma-sema i de la transmigració de l'ànima (metampsicosis).

- La transmigració = reencarnació de l'ànima

- Teoria de Soma-sema diu que el cos és la presó de l'ànima, que es divideix en ànima Racional (pensaments, al cap) Irracional (sentiments, al cor) i Concupiscible (desitjos, a la panxa). La mort és l'alliberació de la part racional, que va al món se les idees

Estableix unes Proves de la immortalitat de l'ànima:

- metafísiques

contraries (hi han dues proves: la primera es basa en la successió dels contraris, com la nit i el dia; la segona es basa en la naturalesa del contrari, on les propietats d'un no les pot tenir el seu contrari, així doncs, la nit te foscor i el dia claror). simples: es simple i no es pot dividir.

- epistemològiques es basa en el coneixement, utilitzant al cercle viciós que "l'anima es immortal perquè conèixer es recordar" i viceversa.

- ètiques, necessitat que hi hagin premis i càstigs que poden ser presents en aquesta vida o en la següent (en el mite d'Er parla del judici que fan els Deus on condemnen o premien).

Ètica

Plató presenta la idea del Bé com a idea principal i mare de la resta d'idees. Li dona sentit i credibilitat al M.I. Defensa que aquesta idea pot assolir-se mitjançant diferents camins, com el coneixement, l'amor, els comportaments o les virtuts, etc. La salut del cos s'obté quan tot funciona correctament, i segons Plató la salut de l'ànima segueix la mateixa mecànica: si cada part funciona correctament i compleix la seva funció.

Parts de l'ànima i funcions/virtuts

- La part racional proporciona la prudència

- La part irascible proporciona la fortalesa

- La part concupiscible proporciona la moderació

Si cada part funciona correctament, obtenim les virtuts esmentades i, el conjunt d'aquestes forma la salut de l'ànima.

Ho explica mitjançant el mite del carro alat

Política

Va ser el motiu pel qual va iniciar-se en la filosofia: trobar un govern just, un estat totalitari. La suma de les tres virtuts anteriorment dites té com a resultat la justícia. Ell persegueix per sobre de les altres coses, el Bé per a la comunitat i això s'aconsegueix fent que els savis governin. La divisió de les funcions de la societat ve donada per la part de l'ànima que hi predomini a cada individu, quedant dividits doncs en tres tipus de classes socials (de més a menys importància i segons l'educació rebuda):

- Governadors: Savis anomenats filòsofs reis, els hi domina la part racional. Són els més capacitats per fer el bé perquè arrepleguen les 3 virtuts. En l'educació van passar totes les proves exigides (tenen coneixements de Música, Gimnàstica, Matemàtiques i Dialèctica). *En el mite de la caverna Plató defineix la funció del filòsof dins la societat quan l'home que surt i coneix el món exterior torna per guiar als altres presoners.*

- Guardians: són valerosos i els i predomina la part irascible, arrepleguen 2 virtuts. En la seva educació passen les proves de Música i Gimnàstica però no arriben a passar les Matemàtiques ni la Dialèctica.

- Treballadors: part concupiscible, nomes es preocupen de les tendències materials. En l'educació no passen les proves de Música i Gimnàstica.

No existia la llibertat d'escollir que volies ser, tot es basava en ser allò pel que havies nascut segons les teves capacitats en l'educació i per tant, havies de ser feliç dedicant-te a allò que la prova et limitava, sense importar-ne si eres de classe alta o baixa. Un altre dels requisits indispensables per a garantir-ne el bon funcionament d'aquesta societat era viure en un comunisme platònic on s'hi establia que:

- No estava permès tenir família privada (podien tenir fills però al néixer eren adjuntats amb els altres nens per evitar saber quins eren els seus pares i evitar favoritismes dins de les classes socials (guardians i governants) i que no es pogués fer trampes com filtrar-ne les respostes de les proves per mantenir el llinatge a la mateixa classe.

- No podien tenir propietats privades, sinó que vivien a petites propietats de l'estat mentre fossin guardians o governants.

Els treballadors eren l'excepció perquè si que podien tenir família i propietats, ja que això els incentivava a treballar més (produir més i portar més aliments i diners a casa) i el fet de poder tenir-ne més propietats fa que treballin més per poder aconseguir-les.

Plató, no obstant, era realista i donava per suposat que el govern Aristocràtic no duraria eternament, si no que n'hi haurien cicles (seguint la concepció grega del pas del temps, tot és un cercle que va des del paradís fins a l'infern i torna a començar).

	Erstellt von Astrid Perdigó vor fast 11 Jahre

Selectividad Historia de la filosofía (Platón) Notiz am Platón, erstellt von Astrid Perdigó am 22/12/2015.

Platón