1. UN RÈGIM DICTATORIAL

Franquisme--dictadura que va consolidar els poders absoluts de Franco, confirmar caràcter antidemocràtic institucions i continuar repressió vençuts precticada durant guerra civil.

1.1. CARACTERÍSTIQUES DEL FRANQUISME

Franquisme--instituir Estat legitimat per la Guerra Civil i caracteritzat per autoritarisme extrem. Trets rellevants:

Totalitarisme: dictadura inspirada model feixista italià i alemany. Suprimir Constitució 1931 i totes garantíesw individuals i col·lectives; clausurar parlament i prohibir partits polítics i sindicats. Només permetre existència partit únic i un únic sindicat oficial.

Cabdillisme: Franco--caudillo d'Espanya--tots els poders en la seva persona. Cap de l'estat i president del govern. Generalíssim tots els exèrcits i cap nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el partit únic.

Concepció unitarista i centralista de l'Estat. Franquisme abolir estatuts d'autonomia i fomentar espanyolització població territoris amb identitat pròpia (CAT, PB I GAL)

La repressió constant i planificada de la població. Crear aparell legislatiu i institucional--eliminar opositors, atemorir dissidents i combatre qualsevol manifestació de desafecció.

El control dels mitjans de comunicació--sotmesos rigida censura i utilitzats com aparell propaganda.

1.2. ELS PILARS DEL RÈGIM

3 grans pilars institucionals dictadura--exèrcit, partit únic i Església. Exèrcit--suport + destacat del règim i va participar activament en el poder--bona part ministres i governadors--militars de carrera.

Partit únic-- Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS)--Proveir règim de bases ideològiques, controlar mitjans de comunicació i subministrar els càrrecs de l'administració. Per procurar suport social al règim, el partit--construir organitzacions de masses: Frente de Juventudes (formació i adoctrinament joventut); Sección femenina (formació de la dona en sentit cristià i nacionalsindicalista); Sindicato Español Universitario (SEU) (instrument de control polític dels universitaris, i Central Nacional Sindicalista (CNS) (amos i treballadors en una mateixa organitzaqció).

Esglèsia catòlica--paper destacat en la legitimació i la construcció règim franquista, es definia com un estat confessional catòlic. Resposta persecució religiosa a la zona republicana durant Guerra Civil--jerarquia eclesiàstica proclamar el caràcter de "croada" de la guerra i esdevenir una apologista del franquisme. A convi d'aquest suport--església obtenir finançament públic, control sistema educatiu i predomini moral i valors catòlics societat espanyola.

1.3. ELS SUPORTS SOCIALS

Diferents actituds socials respecte del franquisme definides a partir de tres tipologies: suport, passivitat i rebuig. La dictadura va tenir el suport de les elits econòmiques i socials--recuperar poder econòmic, social i polític que havien perdut durant la 2a república. També rebre adhesió propietaris agrícoles petits i mitjans centre i nord d'ESP, que havien fet costat a la insurrecció.

Classes mitjanes--sector social políticament desconcertat pel fet que durant la Guerra Civil s'havien vist desbordades per la revolució social. Malgrat rebuig ideològic i polític que la dictadura inspirava en els sectors de tradició + democràtica, el trauma de la guerra va convertir la classe mitjana en passiva i apolítica. El seu suport o acceptació franquisme-- + opció oportunista que identificació ideològica. A CAT obstacularitzada per obsessió anticatalana autoritats franquistes.

Sectors populars-- consideraven perdedors guerra civil. Però repressió, control policial, misèria i afany de supervivència--passivitat política i silenci.

Rrecord guerra civil--fer de la pau i tranquilitat béns molt preuats, encara que n'hagués de pagar preu molt alt. Passivitat hostil franquisme i treballadors--primers grans opositors règim--protagonitzar primeres mobilitzacions en demanda millors condicions vida i feina.

1.4. ELS FRANQUISTES CATALANS

CAT franquista integrada per industrials, propietaris agraris, grans comercials i financers--identificarse amb nou règim amb una adhesió i un activisme variat. Militància catalana a la Falange no abundant i formada per escassos falangistes i membres d'altres grups d'extrema dreta de l'època republicana, part dels carlins i excombatents exèrcit franquista. Fet que l'ocupació de càrrecs polítics comportés militància falangista obligatòria--algunes persones s'adherissin per oportunisme polític i per exigència burocràtica.

Personal polític--detenir càrrecs de responsabilitat, gestió i representació--designat des del poder i entre persones de fidelitat al règim. Com que falangistes i excombatents no abundants ni representatius, bona part dels designats--antics militants de l'extrema dreta (carlins, monàrquics, membres de la unión patriòtica de Miguel primo de Rivera...), antics lerrouxistes i membres forces polítiques conservadores (Lliga Catalana). Franquisme només oferir llocs polítics secundaris en l'administració local, però rarament n'ocupaven de + rellevància política, atès que principals autoritats CAT--persones provinents fora CAT. Això reponia a voluntat franquista d'impedir que autoritats arrelessin territori i a desconfança franquisme envers polítics catalans.

1.5. LES "FAMÍLIES" DEL RÈGIM

Dins franquisme coexistir grups d'influència que formaven--Movimiento Nacional. Les "famílies" del règim--representació governs creats pel dictador, sempre amb alta presència militar (canviant durant règim).

Primers formar part estat franquista--grups suport rebel·lió militar 1936: falangistes, carlins, ultracatòlics i monàrquics alfonsins. Falangisme i seu ideari d'inspiració feixista (nacionalsindicalisme)--gran protagonisme primera etapa franquisme, en què semblava que alemanya podria guanyar 2a guerra mundial.

Derrota potències de l'Eix (1945)--forçar dictadura a adaptar-se nou escenari internacional i grups inspiració catòlica (Asociacion Catòlica Nacional de Propagandistas (ACNDP))--augmentar presència govern i esforçar-se a convertir règim en una "democràcia orgànica" (nacionalcatolicisme). Meitat anys 50 i 1960--membres nova organització religiosa (Opus Dei)--gran protagonisme transformacions econòmiques segona etapa franquisme.

	Erstellt von martaescriu vor mehr als 12 Jahre

Història t- 10/11/12 història (T 13-14-15) Notiz am T-13: EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D'UNA DICTADURA (1939-1959), erstellt von martaescriu am 07/03/2014.