2. ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC

Entre 1959 i 1973--ESP tenir període desenvolupament econòmic intens en què taxa de creixement va ser 2a + important (després Japó), entre països OCDE. Aquesta xifra tant elevada s'explica perquè economia espanyola partia d'un nivell molt baix, però tmb perquè aprofitar efectes positius expansió economia europea.

2.1. UNA INDUSTRIALITZACIÓ ACCELERADA

En un context econòmic internacional favorable--economia catalana anar creixent (1960-1974), i desde 1950--mantenir per sobre economia espanyola. Cuses desenvolupament--renovació activitats agràries i gran increment sectors 2ari i 3ari. Aquest creixement industrial--degut millorament de la productivitat gràcies baixos salaris, importació tecnologia i inversió capitals estrangers. Augment productivitat--baixa dels preus--afavorir exportacions. Augment nombre assalariats--incrementar el de consumidors, que, juntament amb difusió compres a terminis--portar gran augment de la demanda de béns de consum duradors.

A CAT i resta d'ESP--totes branques industrials expandir, però algunes amb intensitat + gran i es van convertir en motor creixement econòmic. Sector que liderar progrés industrial--indústria metal·lúrgica, vinculada producció automòbils, electrodomèstics i maquinària. 1964--esdevenir 1er sector industrial català i superar sector tèxtil (líder tradicional indústria catalana).

Indústria química, energètica, siderúrgica, construcció naval i construcció--registrar a tot ESP taxes de creixement molt elevades. Sectors + tradicionals (baix nivell tecnològic però molt competitus, perquè costos laborals molt baixos) (vestuari, calçat, mobles))--experimentar augment. Creixement + intens zones amb tradició industrial (Biscaia, BCN, Astúries), però també gran expansió econòmica zones noves (Madrid). Tmb crear nous enclavaments industrials a València, Alacant, Ferrol, Sevilla, Huelva i Burgos.

Estructura industrial catalana continuar assentada sobre predomini de la petita i mitjana empresa. A diferència resta d'ESP, no hi havia a CAT grans empreses amb una presència important de capital públic de l'INI (excepte SEAT, Pegaso i ENHER). Desenvolupament aquells anys--consolidar concentració econòmica 5 comarques industrials rodalia de BCN (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme), que reunien 70% producció industrial. Fora aquesta zona, només Tarragonès i Baix Cmp ritme creixement semblant.

2.2. LA RECONVERSIÓ DE L'AGRICULTURA TRADICIONAL

Transformacions econòmiques 1960--provocar crisi de l'agricultura tradicional. Aquesta es basava en abundància mà d'obra, salaris baixos i adequació de l'oferta a les demandes d'un mercat poc extens i poc diversificat.En algunes regions espanyoles--subsistia ampli minifundisme al costat grans latifundis (en mans propietaris absentistes que regentaven explotacions explotades de manera insuficient i productivitat escassa.

Noves oportunitats treball que oferia indústria--estimular èxode rural i descens mà d'obra pagesa--augmentar salaris. Empresaris agrícoles (per mantenir o millorar guanys)--iniciar procés de mecanització i d'ús d'adobs químics--intensificar conrreus; Aquesta iniciativa--reduir + ocupació al camp i fer augmentar emigració. Millorament renda població--diversificació de la demanda d'aliments, amb disminució consum de cereals i llegums i augment productes ramaders (llet i carn) i hortofrutícules. Per millorar productivitat agrària--govern estimular concentració parcel·lària a les zones on propietat estàva molt fragmentada i promoure construcció regadius. Aquest procés--canviar aspecte camp espanyol: població activa agrària va disminuir i moltes petites explotacions van desaparèixer, mentre empreses agràries milloràven sistemes producció.

CAT, entre 1950-1975--nombre pagesos reduir 1/4. La composició producte agrícola català modificar-se: cereals retrocedir i augmentar viticultura, fruita, cítrics, horta i tubercles. Expansió dedicada arbres fruiters (pomeres, pereres i pressegueres)--donar sobretot comarques plana lleidetana. Ramaderia intensiva--gran expansió, esglaonada en 3 etapes: 1r crèixer sector aviram; 2n sector porquí i 3r vacum.

2.3. EL PROGRÉS DEL SECTOR TERCIARI

1960--augment considerable serveis en el conjunt econòmia espanyola. Factors que van influir en la terciarització--procés urbanització molt intens, augment xarxes distribució i comerç, millorament mitjans transport i comunicació i turisme. A diferència resta ESP, a CAT sector terciari continuar tenint - importància que el secundari; element definitori del sector 3ari català--menor pes empleats dels organismes de l'administració pública de l'estat.

Boom turístic 1960--font d'ingressos elevats i augment activitat hotelera i serveis complementaris. Benestar europeu i generalització vacances pagades--generar flux molt important de turistes que elegien ESP com destinació preferent pel clima càlid, abundància platges i serveis i preus econòmics. Segons procedència, visitants estrangers a ESP--alemanys, francesos, holandesos, belgues i suïssos. + 30% d'aquests destinació CAT.

A +, les necessitats de finançament--promoure creixement sector bancari--invertir capitals abundants i obtenir beneficis molt profitosos.

Comerç internacional--tmb experimentar canvis significatius--augmentar volum en xifres absolutes (importacions i exportacions), i se'n va modificar la composició. Per 1a vegada exportacions principals deixar de ser productes agrícoles, i béns acabats esdevenir majoritaris en les vendes a l'estranger. Importacions experimentar creixement + gran: grup mercaderies + important--béns d'equipament per renovació industrial, productes energètics i derivats (petroli) i matèries primeres. Resultat--balança comercial mantenir negativa durant tot període.

2.4. EL FINANÇAMENT EXTERIOR DEL CREIXEMENT

Clau creixement econòmic 1960--obtenció recursos de l'eterior per finançar importacions, que es multiplicàven i desequilibràven balança pagaments, però que eren imprescindibles per al creixement industrial.

1r recurs--inversió de capitals (de l'europa occidental i destinat a la indústria), ateses a les bones condicions que oferia ESP (sous baixos, escassa pressió fiscal, poca conflictivitat laboral...); 2n recurs--divises proporcionades per arribada massiva de turistes europeus; 3r--remeses que els espanyols que havien emigrat a Europa enviaven a les famílies--contribuir doble sentit: 1rament perquè, si població emigrant s'hagués quedat a ESP--col·lapsar creixement perquè hauria augmentat desocupació i 2n perquè abundància mà d'obra--frenat mecanització camp.

2.5. LES LIMITACIONS DE L'ECONOMIA ESPANYOLA

Entre limitacions principals destaca polarització creixement econòmic en el sector industrial i el de serveis i abandó relatiu sector agrari--conseqüència--camp espanyol restar en situació de retard i bona part població rural--emigrar. 2n lloc--escassa despesa en investigació i feblesa sector financer espanyol, que consolidar una economia amb una gran dependència de la tecnologia i de la inversió estrangeres. Això comportar no només haver de comprar patents i importar maquinària sinó tmb supeditar economia espanyola als ritmes de creixement i decissions d'empreses europees.

Tot i increment 40% renda per habitant entre 1960-1975--nivell vida mantenir per sota de les economies + industrialitzades d'Europa. Estat no ser capaç de procurar la redistribució riquesa mitjançant una fiscalitat moderna i progressiva ni d'impulsar la creació d'infraestructures per donar solidesa i continuïtat al creixement. Totes aquestes evidències--evidents quan 1973 una crisi colpejar economia mundial.

	Erstellt von martaescriu vor etwa 10 Jahre

Història t- 10/11/12 història (T 13-14-15) Notiz am T-14: EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975), erstellt von martaescriu am 02/04/2014.