Les llengües construïdes poden ser creades per a un tipus de comunicació especial, com els llenguatges d'enginyeria o formalismes com la lògica (logillengües o llengües lògiques), o per tal de simplificar la comunicació entre éssers humans (llengües auxiliars) com l'esperanto, la llengua construïda més difosa. Aquests tipus de llengües acostumen a tenir com a base un o diversos llenguatges naturals; tot i que no pertanyen a cap comunitat concreta. Això permet una major igualtat entre els parlants, ja que en contrast amb les llengües franques (com l'anglès) d'entrada no tenen parlants nadius.

D'altra banda també existeixen llenguatges artístics (artillengües), molt freqüents en la literatura fantàstica i la ciència-ficció. En aquests idiomes el que es pretén és crear un plaer estètic en el sentit de reflectir a través de la llengua artificial un tret particular dels presumptes parlants. Alguns aficionats a les obres on apareixen acaben aprenent aquestes llengües.

Les llengües artificials es poden classificar en llengües a priori si són creades de zero en tots els seus components o a posteriori si parteixen d'una llengua ja existent (no confondre amb el pidgin).

Llengües planificades experimentals

Creades amb una voluntat d'un lògic i sovint seguint una visió filosòfica concreta:

Ars magna la llengua creada per Ramon Llull, primera llengua auxiliar com a formalisme de la lògica.
Lingua Ignota, idioma místic que apareix als escrits d'Hildegarda von Bingen al segle XII, intenta imitar el llenguatge dels àngels.
Solresol, creada per Jean François Sudre a la primera meitat del segle XIX. Actualment resta inactiva.
Toki pona, creada per la traductora Sonja Elen Kisa, va ser publicada a la xarxa l'any 2001. La idea inicial era crear la llengua més fàcil del món, més senzilla encara que les llengües inventades existents.

Llengües auxiliars planificades

La llengua de Johannes Tritemius, primer intent de reduir totes les llengües a una sola que servís de comunicació internacional.
Volapük, primera llengua auxiliar d'ús estès.
Esperanto, és la llengua planificada amb més parlants,[3] creada per L. L. Zamenhof a la darreria del segle XIX.
Ido, creat com una versió reformada de l'esperanto pel matemàtic francès Louis Couturat.
Interlingua, creada per un equip de lingüistes professionals de fama mundial, és comprensible a primera vista, sense necessitat d'estudi previ, pels parlants de les llengües romàniques.
Lingua Franca Nova o LFN, creada per C. George Boeree i publicada el 1998. S'inspira en el pidgin lingua franca i es basa en llengües romàniques incloent en català.[4]
Interlingue, anomenada occidental als seus inicis, va ser creada per Edgar von Wahl en el si del moviment esperantista.
Latino moderne, creada per David Stark el 1996 i basada en la interlingua.

Llengües planificades artístiques

Les llengües de la Terra Mitjana, creades per J.R.R. Tolkien com a part d'Arda, un món fictici de la literatura moderna. En destaquen les llengües èlfiques de les quals el quenya és la més utilitzada.
El Klingon, llengua creada per a la sèrie Star Trek.

	Erstellt von Susanna Pujol vor fast 10 Jahre

Una llengua planficada o construïda és una llengua la fonologia, la gramàtica i/o el vocabulari de la qual han estat dissenyats de manera conscient per un individu o grup, en lloc d'haver evolucionat naturalment.