AUTOR: Rodin
CRONOLOGIA: finals XIX
LOCALITZACIÓ: París
MATERIAL: bronze
TÈCNICA: fosa
FORMA: exempta
TIPOLOGIA: sedent
ESTIL: impressionista

ANÀLISI FORMAL

COMPOSICIÓ: en general, l'obra està ben proporcionada, tot i que les mans i els peus són una mica exagerats. La seva anatomia mostra un cos fort, musculat, en tensió. Pot ser contemplada des de múltiples punts de vista. Composició centrípeta (tacada): assegut (sedent), amb les cames lleugerament obertes i molt flexionades, i els braços que es dobleguen al davant. Això, juntament amb l'arc que formen el tronc i el cap, reforcen aquesta sensació de tancament de la figura.
Les línies diagonals dominen la composició (fan un ziga-zaga). Aquestes diagonals contrasten amb el modelat angulós de la figura.

Llum: el pensador presenta diferències en l'acabat de l'obra: hi ha textures diferents (el cos està més polit, mentre la pedra on seu és més rugosa). Els dits i les mans són les parts més treballades, mentre que a la resta es veu el seu modelatge fet amb les mans i dóna la sensació d'una obra no acabada. Els diferents acabats i textures fan que la llum reaccioni de forma desigual, creant efectes de clarobscur. Sembla que l'obra neixi de la matèria. La figura és realista, però amb molta expressió.

RITME: tot i tenir una posició estàtica, la figura transmet activitat i energia, ja que el cos no està relaxat.

ESTIL: impressionista o realista. Rodin va ser un gran renovador de l'escultura i va obrir les portes als estils del s.XX. Crea un llenguatge artístic nou, oposat a l'art acadèmic.

sensació d'obra inacabada
contorns no nítids
introdueix el modelatge amb els dits i les mans (de manera que la superfície queda rugosa), cosa que li permet incorporar jocs de llum
realisme, però busca l'expressió
les escultures han de transmetre sentiments mitjançant l'expressió, l'actitut, la llum...

Models i influències: l'autor parteix de la tradició renaixentista (especialment de Miquel Àngel: tensió continguda, volum de la musculatura, l'inacabat de l'escultura i la posició sedent) i també dels impressionistes.

INTERPRETACIÓ

TEMA: representa un home nuu assegut en una roca i en una actitut reflexiva. En un principi havia de ser la representació de Dante (poeta florentí que va escriure la divina comèdia) i l'escultura formava part d'una gran porta del Museu de les Arts Decoratives.

FUNCIÓ: decorativa. Havia de formar part de la porta del Museu de les Arts Decoratives.

SIGNIFICAT: símbol de l'èsser humà. És un home que pensa, es pregunta i busca respostes sobre la seva existència i el seu destí.

CONTEXT HISTÒRIC: França, finals XIX, durant la II Rev. Industrial

època de gran creixement econòmic
època important pel moviment obrer
la burgesia és el grup dominant
París és la capital artística d'Europa (ha substituit Roma)
el món artístic gira entorn els

	Erstellt von Ada Fernández Peláez vor mehr als 9 Jahre

HISTORIA DEL ARTE Notiz am EL PENSADOR - RODIN, erstellt von Ada Fernández Peláez am 12/05/2017.