Moltes ciutats modernes tenen el seu origen en antigues colònies gregues fundades des del segle VIII al segle VI a.C. al llarg de gran part de la Mediterrània i de la Mar Negra. Des del Caucas fins a la
Entre els anys 750 aC i 550 aC (segles VIII-VI aC) els grecs van colonitzar tot el Mediterrani. Plató deia que en aquell mar hi havia tantes colònies com granotes al voltant d’un estany. Al llarg d’aquests dos segles d’expansió colonitzadora, els grecs van difondre entre els habitants de les colònies el concepte de panhel·lenisme: van reproduir l’esquema polític de les metròpolis, van aportar la seva llengua i la seva cultura, i van desenvolupar el comerç i les petites indústries. L’esperit aventurer dels grecs va acabar quan l’imperi persa va amenaçar les colònies gregues del Mediterrani oriental i quan cartaginesos i etruscos van iniciar la seua pròpia expansió.
En el segle VIII aC, a Grècia es van donar tot un seguit de circumstàncies que van afavorir el procés colonitzador:
l’augment demogràfic i l’escassetat de terres de conreu van fer que la població emigrés a la recerca de terres fèrtils que li permetessin subsistir
el creixement del comerç i la necessitat d’exportar productes [ceràmica, armes, oli d’oliva i vi] van activar el transport marítim; a més, la manca de metalls, com l’estany i el coure, i cereals va fer que els grecs sortissin a la recerca de noves
Itàlia i Sicília: el clima mediterrani i la fertilitat de les terres en aquestes regions del sud d’Itàlia van atreure els colons grecs, que cercaven valls fluvials per conrear-hi; els llocs de procedència dels emigrants grecs eren diversos: Calcis i Erètria, l’illa d’Eubea, Corint, Mègara, les poblacions aquees del Peloponès i l’illa de Rodes; a les costes d’Itàlia van fundar-hi les colònies de Cumes, Nàpols, Tarent i Síbaris, entre d’altres; els grecs van donar a aquests territoris el nom de Magna Grècia per oposició a la terra de Grècia d’on procedien, pobra i d’extensió més reduïda; les colònies més destacades de l’illa de Sicília van ser Siracusa, Segesta, Selinunt i Agrigent
