3- Lleis:

(Apunts extraordinaris que no apareixen a la Guía d'Estudi per l'accés a la categoria de Mosso d'Escuadra Ed. 2017)

-Reglament Lleis Orgàniques:

-Art.81

-Estatuts d'Autonomía

-Titol 1

-Sistema Electoral General.

-Resta esmenada per la C.E.

Les matèries no regulades per una Llei Orgànica son regides per una Llei Ordinaria . Aques procès s'anomena reserva de Llei orgànica.

Una Llei ordinaria precisa de l'aprobació d'una Majoria Simple per part del Congrès, Senat i Congrès dels Diputats .

La relació entre una Llei ordinària i una Llei Orgànica es de competència ( es regulen de forma diferent com s'ha explicat anteriorment) i no de jerarquía. Ja que com podem veure a l'esquema del tema B.7, ambdues son normes sense rang Llei. Pert tant, son dins del mateix "esglaó" o "nivell" a la piràmide)

3.1 Concepte de Llei:

Disposició elaborada per els òrgans dotats de potestat legislativa (Corts Generals i assamblees legislatives de las C.A que regula les matèries no reservades per la C.E.

El rang de Llei fa referència a la posició jeràrquica en el sistema de fonts que li concedeix la força de Llei. N'hi ha dos tipus:

-Activa (deroga normes de rang inferior i normes anteriors , segons data, del mateix rang).

-Passiva (inmune a normes de rang inferior que no poden modificar-la ni derrogar-la).

3.2 El procediment legislatiu ordinari:

Consta de tres fases:la iniciativa, l'elaboració i l'aprovació.

a) Fase Iniciativa: respòn a la pregunta: ¿Qui posa en marxa el procediment?. Segons l'article 87 , tenen iniciativa legislativa :

-El Govern : a través d'un projecte de Llei.

-El Congrés, Senat, Parlaments Autonòmics i els ciutadans (iniciativa legislativa popular): a través d'una proposició de Llei . Potestat Autonòmica a assamblees Legislatives o demanant-hi al Govern l'aprovació mitjançant el procediment anterior (aprovació d'un projecte de llei)

b) Fase d'elaboració : presentació i defensa d'esmenes per part dels diputats que produeixen en seu parlamentària. S'inicia el Congrés, es tramet al Senat (que pot vetar o esmenar el text)

c)L'aprovació : correspon al Congrès mitjançant la majoria simple.

3.3. Normes de rang Llei:

Corts generals : potestat legislativa. La C.E atribueix al Govern capacitat dictativa de normes diferents als reglaments.

Aquest conceptes de força i valor legislatives dins del mateix rang son:

-Decret Llei:

Quan en asos de necessitat extraordinària i urgent el Govern por dictar disposicions legislatives provisionals en forma de decret Llei.

-Decret legislatiu:

Quan les Corts Generals deleguen al Govern la potestat de fer normes ( en forma de texts articulats >Lleis i texts refòsos) amb rang llei.

Si el Parlament encarrega al Govern l'Elaboració dùn tect articulat , la delegació s'ha de fer mitjançant una llei de bases.

Si el Parlament encarrega al Govern un text refós, que unifiqui i harmonitzi les disposicions normatives vigents, la delegació s'ha de fer mitjançant l'aprovació d'una Llei ordinària.

4. El Reglament:

4.1 Concepte i posició:

Disposició escrita que dicta l'Administració pública en competència propia.

L'article 97 de la C.E tribueïx al Govern la potestat reglamentària. en virtud d'aquesta potestat el Govern pot dictar reglaments ( disposicions normatives de carácter general subordinades a la llei). Els estatus d'autonomía i les C.A tenen atribuïda potestat reglamentària en l'ambit de les seves competències.

El rang del reglament en la jerarquía de fonts es inferior al de llei. El rang reglamentari es diversifica a nivell intern.

Els reglaments s’ajusten a les normes de jerarquía següents segons l’article 24.2 de la Llei 50/1997:

>Disposicións normatives: aprovades per reial decret (Govern o Consell Ministres)

> Disposicions: aprovades per ordre ministerial.

4.2 Classes de reglament:

(Segons contingut material)

A) Jurídics: estableixen regulacions que afecten als drets i els interesos dels ciutadans.

B) Organitzatius : estableixen normes internes de l’Administracio i no afecten als ciutadans.

(Segons relació amb la llei)

Executius : despleguen o executen una llei prèvia.
Independents: les seves previsions no porten causa d’una llei preexistent.

El reglament innova l’ordenament jurídic amb voluntat de perdurabilitat , mentre que els actes administratius no modifiquen les normes vigents sinó que les apliquen.

Segons el titular de potestat poden ser estatals, autonómics o locals. Els reglaments autonómics els preveuen els estatus d’autonomía.

4.3 El control dels reglaments:

Els tribunals ordinaris controlen la potestat reglamentària i la legalitat d’actuació. Si jutges i tribunals consideren que un reglament es il.legal en virtud del principi de jerarquía normativa han d’inaplicar-lo. Poden declarar-ne la utilitat i conèixer de la impugnació.

5) Els tractats internacionals:

Acord escrit entre un o mes estats pel qual les parts signants adquireixen determinats drets i obligacions . pot establir normes jurídiques que l’Estat es compromet a complir i respectar, font del dret que produeïx efectes interns.

El procediment de conclusió d’un tractat té tres fases:

Negociació entre representants a càrrec del Govern
Adopció i autenticació mitjançant la signatura del representant de l’Estat , prèvia autorització del Consell de Ministres.
La manifestació del consentiment: el tractat comença a produir efectes jurídics(ratificació). En aquesta fase el Govern ja no intervé en solitari, la C.E preveu la participació del cap de l’Estat i les Corts Generals.

La incorporació és automàtica , i no es necessari transformar-lo en norma interna. Gaudeixen d’un estatut particular: força passiva davant la llei, disposicions derrogades o modificades en la forma prevista en els mateixos tractats o d’acord amb les normes generals del dret int. . Això els confereix una posició jeràrquicament superior legislativa. En canvi l’ordenament jurídic garanteix la supremacia de la C.E per sobre dels tractats internacionals.