4. TECNOCRÀTICA (1959-1969)

S'experimenta una ràpida modernització de l'economia i la societat espanyoles sobretot gràcies a les polítiques dels tecnòcrates a més, el règim va fer petits canvis (objectiu final de les reformes era emmascarar alguns dels aspectes més dictatorials del règim per augmentar el consens social i assegurar la continuïtat del franquisme)

Econòmicament

Els tecnòcrates van portar un desenvolupisme basat en l'obertura del mercat espanyol sense democratització a través de:
- Plans de desenvolupament (Buscaven fixar objectius orientatius en els diferents sectors, es van potenciar les indústries lleugeres i la construcció d'infraestructures).
- Pols de desenvolupament (Evitaven desequilibris entre les àrees que ja disposaven d'indústries i les més pobres.)
  - Es va potenciar el turisme per obtenir més recursos (ja que Espanya no tenia fonts propies de matèries energètiques i de matèries primeres i per tant estava obligada a comprar a l'estranger i pagar en moneda estrangera), aprofitant les condicions naturals del propi territori.
    - Arrel d'això Espanya es va urbanitzar

Socialment:

Produeix un canvi demogràfic i social

Creixement demogràfic baby-boom
Modenització del camp va produir un éxode rural alhora va incrementar la població de les ciutats.
Moltes persones (prop de dos milions) van marxar a l'estranger a països com França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra que van aborbir aquesta mà d'obra que també va ser una font d'ingressosa través de l'enviament de diners per a les famílies.
Comença una modernització social
- Extensió de les classes mitjanes va coincidir amb l'arribada de la televisió, de l'accés al cotxe i als electrodomèstics, factors propis d'una societat de consum
  - Van canviar els hàbits de la població
  - Disminuir analfabetisme
  - Modernitzar mentalitats
1958 Llei de Convenis col·lectius (Nou mecanisme de negociació per el qual empresaris i treballadors arribaven a un acord sobre les condicions de treball que va permetre la negociació dels salaris i les condicions laborals entre empresaris i obrers. )
- A la pràctica, era una falsa negociació que es caracteritzava per dos grans elements:

La representació s'havia de desenvolupar a través del Sindicat Vertical (aquell que recollía en una mateixa organització a empresaris i obrers obligatoriament, més aviat, era un organisme per al control de la classe obrera i evitar les vagues, manifestacions etc)
Un cop havia un acord, el Ministeri del Treball ho havia d'acceptar, o bé fixar altres condicions per publicar-ho com a "conveni col·lectiu".

1967
- Llei de Llibertat religiosa (Toleren altres cultes, Espanya continua sent catòlica)
- Llei de la representació familiar ( Va permetre l’elecció dels 108 procuradors del terç familiar a les Corts. La llei era molt restrictiva i només permetia la presentació de candidatures a aquelles persones considerades afins al Movimiento i limitava el dret de vot als caps de família).
- Llei de la Seguretat Social (Ampliava els mecanismes de cobertura social amb càrrec a l’Estat: assegurança de malaltia, vellesa, viduïtat, etc.)

Políticament:

1963 Tribunal d'ordre públic ( Va ser un depurador ideològic de tots aquells pensament contraris Movimiento Nacional)
1966
- Llei de premsa del Ministeri d' Informació i Turisme, Manuel Fraga (Alleujava la censura prèvia de qualsevol tipus de publicacions)
- Llei Orgànica de l'Estat
  - Configurava l’Estat espanyol com un regne
  - Definia el sistema institucional segons els principis d’unitat de poder i de coordinació de funcions
  - Separen els càrrecs de Cap d'Estat i President del Govern
  - Pretén assegurar la pervivència del règim després de la mort del dictador
  - Continua fidel als principis del Movimiento Nacional
  - 1/3 de les Corts és escollit per sufragi, no s’hi poden presentar candidats que siguin membres d’associacions
    polítiques, no es poden controlar els escrutinis i només es poden escollir dos procuradors familiars per província (sense tenir en compte el nombre d’habitants)

1969 Franco escull com a successor Joan Carles de Borbó, que jura la seva acceptació davant de les Corts el 23 de juliol de 1969
- Naixia l’anomenada Monarquia del “18 de Juliol” (1) tot sancionant el trencament amb la legalitat dinàstica i afirmant la legalitat franquista, la qual s’assegurava la continuïtat un cop mort Franco en la figura del Borbó.
- Esta elección tenía una oposición silenciosa de una parte del franquismo.

(1) Nom prové:

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol nacional—fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d%27estat_del_18_de_juliol

Fonts:

https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/110616/TFG_rsanchezsaavedra.pdf

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/07/el-reformisme-franquista/

https://www.naciodigital.cat/noticia/184356/cinquanta/anys/dia/franco/va/entronitzar/joan/carles/hereu

	Created by Anna Torrent about 4 years ago

	Copied by Laura Croitoru about 4 years ago

Etapes del franquisme 1. Postguerra i aÏllament 2. Obertura al règim 3. Tecnocràcia 4. Descomposició del règim