?? ?????? ???????ò??? ?? ?????? ?????????

El teatre valencià del S.XIX s'arrela en la tradició popular dels col·loquis del segle anterior, i es mané malgrat les disposicions legals en contra, com ara el decretde 1867 que prohibia l'ús de cap altra llengua que no fóra el castellà , fet que forçava els autors a escriure textos bilingües.

L'interés pel teatre es relaciona amb la consilodació de les classes mitjanes urbanes i l'ascens de la burguesia. Una mostra d'aquest interés fou la inaguració en 1832 del Teatre Nou de Valencia, que es transformà en Teatre Principal en 1854.

Cal tindre en compe que el teatre decimonòic no fou gens homogeni; a mitjan S.XIX havia 2 tendències teatrals: poular i culte.

➤ᴛᴇᴀᴛʀᴇ ᴘᴏᴘᴜʟᴀʀ defensava l'ús de la llengua "tal com es parla", recollia expressions més vives i col·loquials. Els temes tractats era fidel a la descripció de la vida quotidiana, també hi havia teatre religiós popular, com els miracles de sant Vicent Ferrer.

El gènere més representatiu fou el sainet; predominava caràcter còmic i burlesc de situacions domèstiques amb personatjes típics de les classes populars i amb una temàtica amorosa, algunes obres adoptaven una visió més cítica amb els costums socials o decisions polítiques.

Uns autors de sainets destaquen Josep Bernat i Baldoví, Eduard Escalante i Françesc Palanca i Roca, i el català Frederic Soler.

➤ᴛᴇᴀᴛʀᴇ ᴄᴜʟᴛᴇ compartia idels i criteris de la Renaixença, volian recuperar la literatura culta, els autors evitaren l'ús de vulgarismes i castellanismes, i els substituïren amb arcaismes medievals; anomenaren aquesta llengua "llemosina".

El corrent culte es caracterizava per que recreava ambients i personatjes històrics, preferentment medievals i temes realistes i de crítica social.

Autors més representatius foren Àngel Guimerà i Victor Balaguer.

	Created by xxxxxxx xxxxxxx xxxxxxx about 6 years ago

Apuntes que no me van a servir para nada en la vida