Instruments del Renaixement

És un dels instruments més populars del Renaixement, te bisell, i és de vent fusta.

Instrument de fusta, de llengüeta doble i que acaba en forma de U.

Eren de vent metall i s'utilitzaven en àmbits militars.

Format per un tub de fusta i llengüeta doble.

Fabricat de metall, semblant al trombó de bares actual.

Instrument d'arc, semblant amb el violoncel actual.

Semblant amb la guitarra actual, va tenir gran prestigi a Espanya.

Arriba a l'Edat Mitjana, però en el Renaixement és fa més important.

Instrument de teclat amb cordes puntejades, és procedent d'Itàlia.

És un instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que si toques les tecles sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.

És un dels instruments més antics de la humanitat del grup dels cordòfons, que es fa sonar pinçant les cordes col·locades en posició vertical, col·locades dins un marc de forma triangular.

És un llaüt curt amb caixa en forma de pera. És un instrument que té una barreja entre la guitarra llatina i el llaüt.

És un instrument barrejat, ja que es bufa a través de l'embocadura com en la majoria dels metalls, però el seu tub és de fusta i té forats com les flautes de bec i les xeremies.

Instrument utilitzat des del segle XII, però molt menys menys popular que la flauta de bec a l'Edat Mitjana i al Renaixement a conseqüència de la seva major dificultat d'execució. El seu tub és cilíndric, de fusta i té sis forats per tocar.

És un instrument aeròfon, de fusta, de llengüeta doble i tub sempre recte i de perforació en forma de con, avantpassat de l'oboè i del fagot. Va ser molt utilitzat a Europa des del segle XVI fins al XVII. Va tenir diverses dimensions i va formar una família de set instruments.