TONY MOYA VIDAL
Test por , creado hace más de 1 año

of MOSCO Test sobre TEMA B.6. ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS. PODER JUDICIAL I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, creado por TONY MOYA VIDAL el 26/09/2017.

74
0
0
TONY MOYA VIDAL
Creado por TONY MOYA VIDAL hace más de 6 años
Cerrar

TEMA B.6. ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS. PODER JUDICIAL I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Pregunta 1 de 83

1

QUINS SÓN ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS DE L'ESTAT ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • EL TRIBUNAL SUPREM

  • EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

  • EL MINISTERI FISCAL

  • EL PODER JUDICIAL

Explicación

Pregunta 2 de 83

1

Selecciona la opción correcta del menú desplegable para completar el texto.

EL PODER JUDICIAL ES REGULA A LA CE I A LA LLEI ORGÀNICA ( 6/1985, D'1 DE JULIOL, 7/1985, D'1 DE JULIOL, 6/1981, D'1 DE JULIOL ), DEL PODER JUDICIAL.

Explicación

Pregunta 3 de 83

1

EL PODER JUDICIAL ÉS UN PODER DE L'ESTAT, INDEPENDENT DELS ALTRES PODERS PODERS (L'EXECUTIU I LEGISLATIU), ÚNIC A TOT EL TERRITORI NACIONAL, I QUE ÉS COMPON DE JUTGES I MAGISTRATS

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 4 de 83

1

QUINA POTESTAT TÉ ENCOMANADA EL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • LA POTESTAT LEGISLATIVA

  • LA POTESTAT EXECUTIVA

  • LA POTESTAT JURISDICCIONAL

  • LES TRES POTESTATS ANTERIORS

Explicación

Pregunta 5 de 83

1

EN QUE CONSISTEIX LA POTESTAT JURISDICCIONAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • CONSISTEIX EN LA UNIFICACIÓ DE LA INTERPRETACIÓ DEL DRET A CATALUNYA

  • CONSISTEIX EN APLICAR EL DRET PER RESOLDRE CONFLICTES I FER COMPLIR ALLÒ QUE S'HA DECIDIT SI NO ES COMPLEIX VOLUNTÀRIAMENT.

  • CONSISTEIX EN PROMOURE L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS.

  • CONSISTEIX EN VETLLAR PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS

Explicación

Pregunta 6 de 83

1

A QUI S'ATRIBUEIX LA POTESTAT JURISDICCIONAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • A TOTES LES PERSONES CIVILS I JURÍDIQUES

  • A TOTS I CADA UN DELS JUTGES I MAGISTRATS QUE INTEGREN EL PODER JUDICIAL, I ÉS UNA FUNCIÓ QUE EXERCEIXEN DE FORMA INDEPENDENT

  • ALS MINISTRES, SENADORS I DIPUTATS

  • LA A I LA B SÓN CORRECTES

Explicación

Pregunta 7 de 83

1

QUIN NO ÉS UN PODER JUDICIAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • TRIBUNAL SUPREM (SEU A MADRID I JURISDICCIÓ EN TOT L'ESTAT)

  • TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA (UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA)

  • AUDIÈNCIA NACIONAL (SEU A MADRID I JURISDICCIÓ EN TOT L'ESTAT)

  • ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA ( AMB SEU A LES COMUNITATS AUTÒNOMES I A TOT EL TERRITORI NACIONAL)

Explicación

Pregunta 8 de 83

1

L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA, NO ÉS PODER JUDICIAL, SINÓ QUE COMPRÈN EL CONJUNT DE MITJANS PERSONALS I MATERIALS DESTINATS A L'ORGANITZACIÓ DE LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA JUSTÍCIA, AMB LA FINALITAT DE GARANTIR EL COMPLIMENT DE LES FUNCIONS DEL PODER JUDICIAL.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 9 de 83

1

PRINCIPIS CONFIGURADORS DEL PODER JUDICIAL :

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • EXCLUSIVITAT I UNITAT JURISDICCIONAL

  • ESTATUT DE JUTGES I MAGISTRATS I INDEPENDÈNCIA

  • INAMOVIBILITAT I IMPARCIALITAT

  • INCOMPATIBILITAT I RESPONSABILITAT

Explicación

Pregunta 10 de 83

1

QUE VOL DIR PRINCIPI D'EXCLUSIVITAT DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • QUE EL PODER JUDICIAL ÉS ÚNIC EN TOT EL TERRITORI ESTATAL.

  • QUE LA POTESTAT JURISDICCIONAL NOMÉS POT SER EXERCIDA PELS ÒRGANS QUE INTEGREN EL PODER JUDICIAL (JUTJATS I TRIBUNALS).

  • QUE ELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL, I S'ESTABLEIXEN DIFERENTS MECANISMES PER GARANTIR-NE LA IMPARCIALITAT.

  • QUE ELS JUTJATS I TRIBUNALS NOMÉS PODEN EXERCIR LA POTESTAT JURISDICCIONAL I LES ALTRES FUNCIONS QUE EXPRESSAMENT ELS SIGUIN ATRIBUÏDES PER LLEI, EN GARANTIA DE QUALSEVOL DRET.

Explicación

Pregunta 11 de 83

1

EL PRINCIPI D'EXCLUSIVITAT DIU QUE PERTANY ALS JUTGES I MAGISTRATS ELLA POTESTAT JURISDICCIONAL PERÒ, HI HA ALGÚN SUPÒSIT EXPRESSAMENT PREVIST A LA CE QUE FACI POSSIBLE QUE, EN RELACIÓ AMB MATÈRIES CONCRETES, ALTRES ÒRGANS EXERCEIXIN LA POTESTAT JURISDICCIONAL, COM PER EXEMPLE EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL?

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 12 de 83

1

PRINCIPI D'UNITAT JURISDICCIONAL ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • NO HI POT HAVER JURISDICCIONS ESPECIALS

  • EL PODER JUDICIAL ÉS ÚNIC EN TOT EL TERRITORI ESTATAL.

  • INTERRELACIÓ ENTRE ELS ÒRGANS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I ELS DEL GOVERN CENTRAL

  • NO ES PODEN CREAR TRIBUNALS QUE NO ES TROBIN PRÈVIAMENT DETERMINATS PER LA LLEI.

Explicación

Pregunta 13 de 83

1

ELS ÒRGANS QUE EXERCEIXEN LA POTESTAT JURISDICCIONAL ES TROBEN INTEGRATS EN UNA ORGANITZACIÓ ÚNICA I NO ESTÁN SOTMESOS A UN MATEIX RÈGIM JURÍDIC.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 14 de 83

1

ELS JUTGES I MAGISTRATS FORMEN UN COS ÚNIC I EL SEU ESTATUT, QUE ES REGULA A LA LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL (LOPJ), ES REGEIX PELS PRINCIPIS SEGÜENTS:

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • INDEPENDÈNCIA

  • INAMOVIBILITAT

  • IMPARCIALITAT

  • INCOMPATIBILITAT

  • RESPONSABILITAT

Explicación

Pregunta 15 de 83

1

PRINCIPI D'INDEPENDÈNCIA DEL PODER JUDICIAL :

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • INDEPENDÈNCIA INTERNA: ELS JUTGES I MAGISTRATS ADOPTEN LES SEVES DECISIONS D'ACORD AMB EL DRET, SENSE QUE PUGUIN REBRE CAP ORDRE, INSTRUCCIÓ O SUGGERIMENT RELATIU ALS FETS SOTMESOS AL SEU JUDICI.

  • INDEPENDÈNCIA EXTERNA, QUE, SIGNIFICA QUE EL PODER JUDICIAL ÉS UN PODER INDEPENDENT DELS ALTRES PODERS DE L'ESTAT. LA CE TRACTA DE GARANTIR AQUESTA INDEPENDÈNCIA ESPECIALMENT EN RELACIÓ AL PODER EXECUTIU.

  • INDEPENDÈNCIA EXTERNA :ATRIBUCIÓ AL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL DE LA COMPETÈNCIA RELATIVA A L'ESTATUT JURÍDIC DELS JUTGES I MAGISTRATS, QUA HAVIA ESTAT UNA FUNCIÓ ATRIBUÏDA ANTERIORMENT AL PODER EXECUTIU.

  • INDEPENDÈNCIA EXTERNA: EL PODER EXECUTIU (GOVERN) NO POT INTERFERIR EN LA TASCA DELS JUTGES I ELS TRIBUNALS.

  • INDEPENDÈNCIA INTERNA : LES SEVES DECISIONS NOMÉS PODEN SER REVISADES MITJANÇANT RECURSOS PREVISTOS LEGALMENT.

  • INDEPENDÈNCIA INTERNA : LA INDEPENDÈNCIA NO IMPLICA LA LLIBERTAT ABSOLUTA DELS ÒRGANS JUDICIALS PER DECIDIR ELS PROCESSOS SOTMESOS AL SEU CONEIXEMENT, SINÓ QUE, TAL COM DISPOSA L'ARTICLE 117.1 DE LA CE, ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI.

  • INDEPENDÈNCIA INTERNA : HAN D'ADOPTAR LES SEVES DECISIONS D'ACORD AMB L'ORDENAMENT JURÍDIC. LA DECISIÓ FINAL HA DE SER LA CONCLUSIÓ D'UN RAONAMENT JURÍDIC MOTIVAT MITJANÇANT EL QUAL S'APLIQUEN LES NORMES JURÍDIQUES AL SUPÒSIT CONCRET PLANTEJAT.

Explicación

Pregunta 16 de 83

1

PRINCIPI D'INAMOVIBILITAT :

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN EL EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES PER LA LLEI.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL.

Explicación

Pregunta 17 de 83

1

PRINCIPI D'INAMOVIBILITAT :

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.

  • TÉ PER FINALITAT EVITAR QUE ELS JUTGES I MAGISTRATS PUGUIN SER APARTATS DE LES SEVES FUNCIONS PER CAUSES QUE NO SIGUIN ESTRICTAMENT PROFESSIONALS, LA QUAL COSA ÉS UNA GARANTIA PER A LA SEVA INDEPENDÈNCIA.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS PODEN CREAR ASSOCIACIONS PROFESSIONALS.

Explicación

Pregunta 18 de 83

1

PRINCIPI D'IMPARCIALITAT :

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES PER LA LLEI.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL , I S'ESTABLEIX MECANISMES PER GARANTIR-NE LA IMPARCIALITAT EN RELACIÓ DELS SUPÒSITS CONCRETS QUE HAGIN DE DECIDIR COM SÓN L'ABSTENCIÓ I LA RECUSACIÓ.

Explicación

Pregunta 19 de 83

1

PRINCIPI D'INCOMPATIBILITAT :

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES A LA LLEI.

  • ARTICLE 117.1 DE LA CE, ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS, PERÒ PODEN CREAR ASSOCIACIONS PROFESSIONALS.

  • LES CAUSES D'AQUEST PRINCIPI TRACTEN DE GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA DELS ÒRGANS JUDICIALS, I EVITAR QUE FACIN ACTIVITATS QUE CONDICIONIN LA SEVA LLIBERTAT DE CRITERI.

Explicación

Pregunta 20 de 83

1

PRINCIPI DE RESPONSABILITAT :

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI ARTICLE 117.1 DE LA CE.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL, AQUESTA RESPONSABILITAT POT SER PENAL, CIVIL I DISCIPLINÀRIA.

  • ELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS

Explicación

Pregunta 21 de 83

1

L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL ES DETERMINA BÀSICAMENT PER DOS CRITERIS: UN CRITERI MATERIAL I UN CRITERI TERRITORIAL.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 22 de 83

1

ELS ÒRGANS JUDICIALS ES DIVIDEIXEN, PER RAÓ DE L'ESPECIALITZACIÓ MATERIAL, EN CIVIL, PENAL, CONTENCIÓS ADMINISTRATIU I SOCIAL. PEL QUE FA A LA JURISDICCIÓ MILITAR, S'HA DE DIR QUE NO S'INTEGRA EN L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL, EXCEPTE PEL QUE FA A LA SALA CINQUENA DEL TRIBUNAL SUPREM, QUE ÉS MILITAR.

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • CRITERI TERRITORIAL

  • CRITERI MATERIAL

Explicación

Pregunta 23 de 83

1

LA JURISDICIÓ MILITAR S'INTEGRA EN L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • SI

  • NO

  • NO, EXCEPTE PEL QUE FA A LA SALA CINQUENA DEL TRIBUNAL SUPREM, QUE ÉS MILITAR.

Explicación

Pregunta 24 de 83

1

QUINA SALA DEL TRIBUNAL SUPREM ÉS LA SALA MILITAR ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • LA SALA PRIMERA

  • LA SALA CUARTA

  • LA SALA CINQUENA

  • LA SALA TERCERA

Explicación

Pregunta 25 de 83

1

L'ESTAT ES DIVIDEIX. A L'EFECTE DE L'ORGANITZACIÓ DEL PODER JUDICIAL, EN MUNICIPIS, PARTITS JUDICIALS, PROVÍNCIES, COMUNITATS AUTÒNOMES I TOT L'ESTAT.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 26 de 83

1

ON TÉ LA SEU EL TRIBUNAL SUPREM ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • A MADRID I JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT

  • UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA

  • UN A CADA PROVÍNCIA

  • UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL

Explicación

Pregunta 27 de 83

1

ON TÉ LA SEU L'AUDIÈNCIA NACIONAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • UNA A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA

  • UNA A CADA PROVÍNCIA

  • A MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT

  • UNA O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL

Explicación

Pregunta 28 de 83

1

ON TÉ LA SEU EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • A MADRID I JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT

  • UN A CADA PROVÍNCIA

  • UN A CADA COMUNITAT AUTÓNOMA

  • UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL

Explicación

Pregunta 29 de 83

1

ON TÉ LA SEU ELS JUTJATS PENALS. SOCIALS, CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS, DE VIGILÀNCIA PENITENCIÀRIA I DE MENORS ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • A MADRID, AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT

  • UN A CADA PROVÍNCIA

  • UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA

  • UN O MÉS A CADA PROVÍNCIA

Explicación

Pregunta 30 de 83

1

ON TÉ LA SEU ELS JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • A MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT

  • UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA

  • UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL

  • UN O MÉS A CADA PROVÍNCIA

Explicación

Pregunta 31 de 83

1

ON TENEN LA SEU ELS JUTJATS DE PAU ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • A MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT

  • UN O MÉS A CADA PROVÍNCIA

  • UN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL

  • EN MUNICIPIS EN QUÈ NO HAGI JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ

Explicación

Pregunta 32 de 83

1

QUIN ARTICLE ESTABLEIX QUE UN TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CULMINA L'ORGANITZACIÓ JUDICIAL DINS L'ÀMBIT TERRITORIAL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • ART 152

  • ART 152.2

  • ARTICLE 151

  • ARTICLE 151.1

Explicación

Pregunta 33 de 83

1

QUINS ÉS L'ÚLTIMA INSTÀNCIA JURISDICCIONAL DE TOTS ELS PROCESSOS JUDICIALS INICIATS A CATALUNYA, SENS PERJUDICI DE LA FACULTAT RECONEGUDA AL TRIBUNAL SUPREM PER UNIFICACIÓ DE DOCTRINA ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

  • L'AUDIÈNCIA NACIONAL

  • EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

  • L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL

Explicación

Pregunta 34 de 83

1

ELS TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA SÓN ÒRGANS INTEGRATS DINS DEL PODER JUDICIAL, I NO SÓN ÒRGANS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA, S'HA DE RECONÈIXER LA SEVA INCIDÈNCIA EN L'ÀMBIT AUTONÒMIC

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 35 de 83

1

A QUIN ÒRGAN CORRESPON EN EXCLUSIVA LA UNIFICACIÓ DE LA INTERPRETACIÓ DEL DRET DE CATALUNYA ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • AL TRIBUNAL SUPREM

  • AL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

  • A L'AUDIÈNCIA NACIONAL

  • A L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL

Explicación

Pregunta 36 de 83

1

QUIN NOMENA AL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A PROPOSTA DEL PARLAMENT

  • EL PRESIDENT DE L'ESTAT A PROPOSTA DE LES CORTS GENERALS

  • EL REI A PROPOSTA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS

  • EL REI A PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

Explicación

Pregunta 37 de 83

1

QUIN ÉS L'ÒRGAN DE GOVERN DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL TRIBUNAL SUPREM

  • L'AUDIÈNCIA NACIONAL

  • EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

  • EL MINISTERI FISCAL

  • EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

Explicación

Pregunta 38 de 83

1

QUINES FUNCIONS TÉ ATRIBUÏDES EXPRESSAMENT EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • NOMENAMENTS DE JUTGES I MAGISTRATS

  • ASCENSOS DE JUTGES I MAGISTRATS

  • INSPECCIÓ DE JUTGES I MAGISTRATS

  • RÈGIM DISCIPLINARI DE JUTGES I MAGISTRATS

Explicación

Pregunta 39 de 83

1

QUINA ÉS LA PREVISIÓ DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • ESTABLEIX UN ÒRGAN QUE VIGILI EL RESPECTE A LA CE.

  • RESPON A LA VOLUNTAT DEL CONSTITUENT DE GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES I MAGISTRATS EN L'EXERCICI DE LES SEVES FUNCIONS JURISDICCIONALS .

  • ES UN ÒRGAN ÚNIC A TOT L'ESTAT, VETLLA PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS

  • PROMOU L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS.

Explicación

Pregunta 40 de 83

1

S'HA DE DIR QUE EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL NO ÉS UN ÒRGAN JURISDICCIONAL, NI ÉS UN ÒRGAN D'AUTOGOVERN, PERQUÈ NO ES TROBA INTEGRAT DINS EL PODER JUDICIAL.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 41 de 83

1

ON EXERCEIX LES SEVES COMPETÈNCIES EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • A LA COMUNITAT AUTÒNOMA

  • A TOT EL TERRITORI NACIONAL

  • A LA PROVÍNCIA

Explicación

Pregunta 42 de 83

1

EN QUIN ARTICLE ÉS TROBA REGULADA LA COMPOSICIÓ DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • ARTICLE 125 CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

  • ARTICLE 122.3 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

  • ARTICLE 122 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

  • ARTICLE 122.2 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

Explicación

Pregunta 43 de 83

1

EL CGPJ ÉS COMPON DE :

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • 1 PRESIDENT I 20 VOCALS

  • 1 PRESIDENT, UN VICEPRESIDENT I 20 VOCALS

  • 12 JUTGES I MAGISTRATS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA

  • 1 PRESIDENT I 12 VOCALS

Explicación

Pregunta 44 de 83

1

QUI NOMENA ALS MEMBRES DEL CGPJ ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL PRESIDENT DEL CGPJ

  • EL TRIBUNAL SUPREM

  • EL REI D'ENTRE ELS ESCOLLITS PER LES CORTS GENERALS

  • EL PRESIDENT DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS A PROPOSTA DEL GOVERN

Explicación

Pregunta 45 de 83

1

QUI ELEGEIX ELS MEMBRES DEL CGPJ ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • EL PRESIDENT DEL CGPJ ENTRE JUTGES (8) I JURISTES (4) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.

  • LES CORTS GENERALS ENTRE JUTGES (8) I JURISTES (4) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.

  • LES CORTS GENERALS ENTRE JUTGES (12) I JURISTES (8) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.

  • EL PRESIDENT DEL CGPJ ENTRE JUTGES (12) I JURISTES (8) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.

Explicación

Pregunta 46 de 83

1

COM ÉS ELEGIT EL PRESIDENT DEL CGPJ ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • ELEGIT PER MAJORIA ABSOLUTA DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.

  • ELEGIT PER MAJORIA SIMPLE DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.

  • ELEGIT PER MAJORIA DE 3/5 PARTS DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.

  • ELEGIT PER MAJORIA DE 2/3 DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.

Explicación

Pregunta 47 de 83

1

EL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL PER PODER SER ELEGIT PRESIDENT HA DE SER MEMBRE DE LA CARRERA JUDICIAL AMB CATEGORIA DE MAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM, I HA DE REUNIR LES CONDICIONS PER SER PRESIDENT D'UNA SALA DEL TRIBUNAL SUPREM

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 48 de 83

1

PER SER PRESIDENT DEL CGPJ ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.

  • POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 25 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.

  • POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 12 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.

  • POT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 10 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.

Explicación

Pregunta 49 de 83

1

COM S'ELEGEIXEN ELS 20 VOCALS QUE FORMEN EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • 8 VOCALS HAN DE SER ADVOCATS I ALTRES JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA, AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI EN LA SEVA PROFESSIÓ. 4 ELEGITS A PROPOSTA DE 3/5 PARTS CONGRÉS I 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL SENAT

  • 12 VOCALS HAN DE SER ADVOCATS I ALTRES JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA, AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI EN LA SEVA PROFESSIÓ. 6 ELEGITS A PROPOSTA DE 3/5 PARTS CONGRÉS I 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL SENAT

  • 12 HAN DE SER JUTGES I MAGISTRATS. 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL CONGRÉS I ELS ALTRES 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS EL SENAT.

  • 8 HAN DE SER JUTGES I MAGISTRATS. 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL CONGRÉS I ELS ALTRES 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS EL SENAT.

Explicación

Pregunta 50 de 83

1

QUINES CONDICIONS HAN DE TENIR ELS JUTGES I MAGISTRATS PER PODER FORMAR PART DEL CGPJ

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • HAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 25 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.

  • HAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 15 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.

  • HAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 20 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.

Explicación

Pregunta 51 de 83

1

Selecciona la opción correcta del menú desplegable para completar el texto.

L'ARTICLE ( 560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE, 650 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE, 560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2001, DE 28 DE ) JUNY, DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ÉS ON ESTÁN CONTEMPLADES LES SEVES FUNCIONS

Explicación

Pregunta 52 de 83

1

QUI PROPOSA EL NOMENAMENT DEL PRESIDENT DEL CGPJ QUE ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM, I DELS JUTGES I MAGISTRATS DEL TRIBUNAL SUPREM I DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL REI

  • EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM

  • LES CORTS GENERALS

  • EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

Explicación

Pregunta 53 de 83

1

QUIN ÒRGAN HA DE SER ESCOLTAT PER EL GOVERN PEL QUE FA AL NOMENAMENT DEL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • L'AUDIÈNCIA NACIONAL

  • EL TRIBUNAL SUPREM

  • EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

  • EL MINISTERI FISCAL

Explicación

Pregunta 54 de 83

1

QUI EXERCEIX L'ALTA INSPECCIÓ DE JUTJATS I TRIBUNALS?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL TRIBUNAL SUPREM

  • EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

  • L'AUDIÈNCIA NACIONAL

  • EL MINISTERI FISCAL

Explicación

Pregunta 55 de 83

1

ENTRE LES FUNCIONS DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HI HAN LES DE ATRIBUIR EN MATÈRIA DE SELECCIÓ, NOMENAMENT, FORMACIÓ, PERFECCIONAMENT, PROVISIÓ DE DESTINACIONS, ASCENSOS, SITUACIONS ADMINISTRATIVES I RÈGIM DISCIPLINARI DE JUTGES I MAGISTRATS.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 56 de 83

1

QUIN ÒRGAN ÉS EL RESPONSABLE D'EMETRE INFORMES DELS AVANTPROJECTES DE LLEIS I LES DISPOSICIONS GENERALS DE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES QUE AFECTIN, TOTALMENT O PARCIALMENT, MATÈRIES RELACIONADES AMB EL PODER JUDICIAL O L'EXERCICI DE LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

  • EL TRIBUNAL DE COMPTES

  • EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

  • EL MINISTERI FISCAL

Explicación

Pregunta 57 de 83

1

EL CONSELL GENERAL PODER JUDICIAL NO GAUDEIX DE LA POTESTAT DE DICTAR REGLAMENTS SOBRE EL SEU PROPI PERSONAL, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT, I ELS QUE SIGUIN NECESSARIS PER A L'EXECUCIÓ O APLICACIÓ DE LA LOPJ

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 58 de 83

1

EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HA DE PRESENTAR MENSUALMENT A LES CORTS GENERALS UNA MEMÒRIA SOBRE L'ESTAT. EL FUNCIONAMENT I L'ACTIVITAT DEL CGPJ I DELS JUTJATS I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • SI

  • NO

  • SI ,PERO HO HA DE PRESENTAR ANUALMENT NO MENSUALMENT

Explicación

Pregunta 59 de 83

1

EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HA D'EMETRE INFORMES SOBRE EXPEDIENTS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 60 de 83

1

EL MINISTERI FISCAL FORMA PART DEL PODER JUDICIAL.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 61 de 83

1

EL MINISTERI FISCAL :

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • ÉS UN ÒRGAN ÚNICA A TOT L'ESTAT

  • EXERCEIX LES SEVES FUNCIONS MITJANÇANT ÒRGANS PROPIS D'ACORD AMB ELS PRINCIPIS D'UNITAT D'ACTUACIÓ

  • PRINCIPIS DE DEPENDÈNCIA GERARQUICA

  • SUBJECCIÓ A LA LEGALITAT I IMPARCIALITAT

Explicación

Pregunta 62 de 83

1

Selecciona la opción correcta del menú desplegable para completar el texto.

( L'ARTICLE 126, L'ARTICLE 122, L'ARTICLE 124 ) DE LA CE FA REFERÈNCIA ESPECÍFICA AL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT, AL QUE ESTAN JERÀRQUICAMENT SUBORDINATS TOTS ELS MEMBRES DEL MINISTERI FISCAL.

Explicación

Pregunta 63 de 83

1

QUI NOMENA AL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL MINISTERI FISCAL A PROPOSTA DEL GOVERN

  • EL REI A PROPOSTA DEL GOVERN DESPRÉS D'HAVER ESCOLTAT AL CGPJ

  • EL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL A PROPOSTA DEL GOVERN

  • EL TRIBUNAL SUPREM A PROPOSTA DEL GOVERN

Explicación

Pregunta 64 de 83

1

D'ENTRE QUI ÉS ESCOLLIT EL FISCAL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • D'ENTRE JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.

  • D'ENTRE ELS MEMBRES DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL, AMB MÉS DE 15 ANYS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EFECTIVA

  • D'ENTRE JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 25 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.

  • D'ENTRE MAGISTRATS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.

Explicación

Pregunta 65 de 83

1

QUIN TERMINI TÉ EL CÀRREC DE FISCAL GENERAL DE L'ESTAT?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • UN PERIODE DE 4 ANYS

  • 9 ANYS

  • 5 ANYS

  • NO ESTÀ SUBJECTE A TERMINI

Explicación

Pregunta 66 de 83

1

DE QUINA MANERA POT SER CESSAT EL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • PER EL TERMINI DEL SEU MANDAT AL CAP DE 4 ANYS

  • A PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL EN QUALSEVOL MOMENT

  • PEL GOVERN EN QUALSEVOL MOMENT

  • PER EL REI EN QUALSEVOL MOMENT

Explicación

Pregunta 67 de 83

1

ELS MEMBRES DEL MINISTERI FISCAL DE QUI DEPENEN JERÀRQUICAMENT ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • DEL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT

  • DEL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL

  • DEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM

  • DEL CONSELL DE MINISTRES

Explicación

Pregunta 68 de 83

1

Selecciona la opción correcta del menú desplegable para completar el texto.

( L'ARTICLE 126.1, L'ARTICLE 127.2, L'ARTICLE 127.1 ) DE LA CE ESTABLEIX QUE ELS FISCALS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O A SINDICATS, PERÒ ES RECONEIX LA POSSIBILITAT QUE HI PUGUI HAVER ASSOCIACIONS PROFESSIONALS DE FISCALS, D'ACORD AMB ELS SISTEMA QUE PREVEU LA LLEI.

Explicación

Pregunta 69 de 83

1

FUNCIONS DEL MINISTERI FISCAL

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • PROMOURE L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS

  • VIGILAR I RESPECTAR A LA CE, I DEPURAR L'ORDENAMENT DE LES LLEIS I NORMES AMB RANG DE LLEI QUE VULNERIN LA NORMA CONSTITUCIONAL.

  • VETLLAR PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS

  • PROCURAR DAVANT DELS TRIBUNALS LA SATISFACCIÓ DE L'INTERÈS SOCIAL

Explicación

Pregunta 70 de 83

1

AMB QUIN OBJECTIU ES CREA EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • AMB L'OBJECTIU PRINCIPAL D'ESTABLIR UN ÒRGAN QUE VIGILI EL RESPECTE A LA CE

  • AMB L'OBJECTIU DE DEPURAR L'ORDENAMENT DE LES LLEIS I NORMES AMB RANG DE LLEI QUE VULNERIN LA NORMA CONSTITUCIONAL.

  • NO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL, PERÒ LES SEVES FUNCIONS ES TROBEN DIRECTAMENT RELACIONADES AMB LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.

  • POTESTAT REGLAMENTARIA (POT DICTAR REGLAMENTS SOBRE EL SEU PROPI PERSONAL, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT, I ELS QUE SIGUIN NECESSARIS PER A L'EXECUCIÓ O APLICACIÓ DE LA LOPJ)

Explicación

Pregunta 71 de 83

1

Selecciona la opción correcta del menú desplegable para completar el texto.

EL TC ACTUA COM A GARANT DE LA SUPREMACIA DE LA CE I ÉS, D'ACORD AMB EL QUE DISPOSA ( L'ARTICLE 11, L'ARTICLE 12, L'ARTICLE 10 ) DE LA LOTC, L'INTÈRPRET SUPREM (ENCARA QUE NO L'ÚNIC) DE LA CE.

Explicación

Pregunta 72 de 83

1

EL TC ÉS UN ÒRGAN CONSTITUCIONAL DE CARÀCTER JURISDICCIONAL, PERÒ NO ES TROBA INTEGRAT AL PODER JUDICIAL, ÉS INDEPENDENT DELS ALTRES ÒRGANS CONSTITUCIONALS I NOMÉS ESTÀ SOTMÈS A LA CE I A LA LOTC.

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 73 de 83

1

Selecciona la opción correcta de los menús desplegables para completar el texto.

EL TC, D'ACORD AMB EL QUE DISPOSA ( L'ARTICLE 159.2, L'ARTICLE 159, L'ARTICLE 157 ) DE LA CE, ES COMPON DE ( 8 MAGISTRATS, 12 JUTGES, 12 MAGISTRATS ), NOMENATS PER ( EL PRESIDENT DEL CGPJ, EL REI, EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, PER LES CORTS GENERALS ) PER UN PERÍODE DE ( 9 ANYS., 4 ANYS, 3 ANYS, 5 ANYS )

Explicación

Pregunta 74 de 83

1

QUI POT SER NOMENAT PER FORMAR PART DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • MAGISTRATS

  • JUTGES

  • FISCALS

  • PROFESSORS D'UNIVERSITAT

  • FUNCIONARIS PÚBLICS

  • ADVOCATS

Explicación

Pregunta 75 de 83

1

D'ENTRE ELS FISCALS, MAGISTRATS, FUNCIONARIS PÚBLICS, ADVOCATS QUE FORMEN EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL , HAN DE TENIR COM A REQUISITS...

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.

  • RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 25 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.

  • RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 5 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.

  • RECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 10 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.

Explicación

Pregunta 76 de 83

1

EL NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL TC ES FA D'ACORD AMB ELS CRITERIS SEGÜENTS :

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • 4 MAGISTRATS SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER MAJORIA DE 3/5 PARTS

  • 4 MAGISTRATS SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL SENAT PER 3/5 PARTS

  • 2 SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL GOVERN

  • 2 SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL CGPJ PER MAJORIA DE 3/5 PARTS

Explicación

Pregunta 77 de 83

1

COM ÉS NOMENAT EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • PER LES CORTS GENERALS PER MAJORIA 3/5 PARTS

  • PER EL CONGRÉS DELS DIPUTATS A PROPOSTA DEL GOVERN PER 3/5 PARTS

  • D'ENTRE I PELS SEUS MEMBRES CADA 3 ANYS, ÉS REQUEREIX MAJORIA ABSOLUTA EN LA PRIMERA VOTACIÓ I SIMPLE A LA SEGONA.

  • D'ENTRE I PELS SEUS MEMBRES CADA 3 ANYS, ÉS REQUEREIX MAJORIA DE 3/5 PARTS

Explicación

Pregunta 78 de 83

1

ELS MAGISTRATS DEL TC SÓN

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • INAMOVIBLES

  • INDEPENDENTS

  • INALIENABLES

  • INVIOLABLES

Explicación

Pregunta 79 de 83

1

EL SEU MANDAT ÉS INCOMPATIBLE

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • AMB QUALSEVOL MANDAT REPRESENTATIU

  • AMB QUALSEVOL CÀRREC POLÍTIC

  • AMB QUALSEVOL CÀRREC ADMINISTRATIU

  • AMB L'EXERCICI DE FUNCIONS DIRECTIVES D'UN PARTIT POLÍTIC O SINDICAT O D'UN CÀRREC AL SEU SERVEI

  • AMB L'EXERCICI DE LES CARRERES JUDICIAL I FISCAL, I AMB QUALSEVOL ACTIVITAT PROFESSIONAL O MERCANTIL.

Explicación

Pregunta 80 de 83

1

LES COMPETÈNCIES DEL TC SÓN:

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • EL CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS I NORMES AMB FORÇA DE LLEI

  • EL CONTROL PREVI DELS TRACTATS INTERNACIONALS

  • EL RECURS D'EMPARA

  • RESOLDRE ELS CONFLICTES DE COMPETÈNCIA ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES O D'AQUESTES ENTRE SI.

  • ELS CONFLICTES D'ATRIBUCIONS ENTRE ÒRGANS CONSTITUCIONALS.

  • ELS CONFLICTES DE DEFENSA DE L'AUTONOMIA LOCAL.

Explicación

Pregunta 81 de 83

1

EN EL RECURS D'EMPARA HA D'ESGOTAR TOTES LES VIES JURISDICCIONALS ORDINÀRIES QUAN HA DE DEFENSAR ELS ARTICLES 14 AL 29 I 30.2 DE LA CE PER QUE PRENGUI PART EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Selecciona uno de los siguientes:

  • VERDADERO
  • FALSO

Explicación

Pregunta 82 de 83

1

QUAN HI HA UN CONFLICTE DE COMPETÈNCIA ENTRE L'ESTAT I LA COMUNITAT AUTÒNOMA QUIN ÒRGAN RESOL AQUEST CONFLICTE I DETERMINA QUI ÉS EL TITULAR DE LA COMPETÈNCIA QUE HA MOTIVAT EL CONFLICTE ?

Selecciona una de las siguientes respuestas posibles:

  • EL TRIBUNAL SUPREM

  • EL MINISTERI FISCAL

  • EL DEFENSOR DEL POBLE

  • EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Explicación

Pregunta 83 de 83

1

EL TC POT DECLARAR LA INCONSTITUCIONALITAT D'AQUESTES NORMES , LA QUAL COSA PROVOCARÀ LA SEVA EXPULSIÓ DE L'ORDENAMENT. EL CONTROL ES POT EXERCIR MITJANÇANT .

Selecciona una o más de las siguientes respuestas posibles:

  • EL RECURS D'EMPARA

  • EL RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT

  • EL RECURS ANTICONSTITUCIONAL

  • LA QÜESTIÓ D'INCONSTITUCIONALITAT

Explicación

Anterior
Revisar respuesta
Siguiente