Té una figura similar a la de la guitarra. És feta de fusta i consta d'un mànec amb una xifra variable de trasts, normalment deu, un claviller, 11 cordes fetes de tripa, disposades en una de solta més cinc parelles de cordes afinades igual i una caixa de ressonància en forma de número 8, i amb una petita barra transversal per a fixar-hi les cordes .

És un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació. El seu so es produeix quan el buf de l'intèrpret arriba a l'orifici on està ubicat el bisell o també anoment trencavent, un mecanisme emprat per altres instruments de bisell com ara l'orgue o el flabiol.

És un tipus d'instrument de vent de fusta amb llengüeta doble i tub de perforació cònica que va estar en ús arreu d'Europa entre l'edat mitjana i el segle XVIII.

és un instrument musical de vent de llengüeta doble i tub cilíndric que va ser molt emprat a la música del Renaixement. Produeix un so nasal. amb una mena de brunzit, molt característic.