Cada pregunta de este test está cronometrada.
El carboni, el hidrogen, l’oxigen i el nitrogen són elements químics que formen part del cos humà.
L’enllaç covalent és un enllaç feble.
Els aminoàcids, els monosacàrids, els nucleòtids, els àcids grassos i el glicerol són unitats estructurals de les macromolècules del nostre cos.
Els ribosomes i les mitocòndries són exemples d’orgànuls que constitueixen la cèl·lula.
La molècula d’aigua està formada per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen units entre ells per enllaç pont d’hidrogen.
El valor normal del pH de la sang és 7,0.
Els sistemes amortidors eviten canvis importants en la concentració de protons.
Les molècules amfipàtiques no poden estar en solució aquosa.
L’acidosi respiratòria es pot produir com a resultat d’una hiperventilació dels alvèols, amb la consegüent acumulació de diòxid de carboni en els pulmons.
Tots els aminoàcids tenen un grup amínic i un grup carboxílic en la seva composició química.
Els aminoàcids són molècules que poden comportar-se com a àcids o com a bases segons el pH del medi.
El col·lagen és una proteïna de transport.
Els enzims són proteïnes fibroses.
La majoria de les proteïnes globulars són insolubles en aigua.
La mioglobina és una proteïna globular que es troba en les cèl·lules musculars.
La mioglobina és una proteïna al·lostèrica.
Cada molècula d’hemoglobina té dos llocs de fixació d’oxigen.
L’hemoglobina és una proteïna amortidora de pH de la sang.
L’augment de la concentració de protons i de diòxid de carboni en el medi facilita l’oxigenació per part de l’hemoglobina.
Sempre que realitzem un exercici físic, l’organisme respon augmentant l’afinitat de l’hemoglobina per l’oxigen.
El col·lagen és una proteïna soluble en aigua.
Els enzims són proteïnes que actuen com a catalitzadors biològics.
Una modificació de pH no altera l’activitat d’un enzim.
Els glúcids són molècules amb molts grups OH.
La lactosa i la fructosa són dos disacàrids.
El glucogen és un heteropolisacàrid de reserva.
Al nostre organisme el glucogen s’acumula sobretot a les cèl·lules hepàtiques i musculars.
Els nucleòtids són compostos químics formats bàsicament per la combinació de tres tipus de molècules: l’àcid fosfòric, una pentosa i una base nitrogenada.
L’ATP és un nucleòtid.
Els lípids proporcionen la base estructural de les membranes biològiques.
La membrana cel·lular permet la difusió simple de molècules petites i apolars.
La glucosa no necessita una proteïna transportadora de membrana per poder entrar en la cèl·lula.
La bomba sodi-potassi és un sistema de transport que hidrolitza molècules d’ATP i que bomba tres ions potassi cap a l’interior de la cèl·lula per cada dos ions sodi que expulsa al medi extracel·lular.
La bomba sodi-potassi dóna lloc a un gradient elèctric entre ambdós costats de la membrana cel·lular.
Els monosacàrids són hidrofòbics perquè formen ponts d’hidrogen amb les molècules d’aigua
El pont d’hidrogen es forma quan un hidrogen unit a un element molt electronegatiu és atret per un altre àtom molt electronegatiu
Els compostos hidrofílics necessiten proteïnes de transport per tal de moure’s ràpidament pel torrent sanguini.
Els compostos que s’ionitzen queden dissolts en l’aigua.
Els aminoàcids són biomolècules que es polimeritzen i donen lloc a les proteïnes
La mioglobina és una proteïna fibrosa.
La mioglobina té una estructura quaternària
El col·lagen és una proteïna globular.
El col·lagen es troba a la matriu extracel·lular dels teixits conjuntius.
Els enzims són proteïnes amb funció catalítica
Els enzims augmenten l’energia d’activació de les reaccions químiques que catalitzen.
Hormones com la insulina, el glucagó i l’adrenalina poden modificar l’activitat enzimàtica.
La introducció d’un grup fosfat en un enzim pot modificar la seva activitat.
La glucosafosfatasa és un carbohidrat.
En les reaccions quimiques els reactius han de captar energia de l'entorn perquè es puguin formar els productes.
Totes les biomolècules són molècules orgàniques.
Els monosacàrids són molècules hidrofiliques (hidrosolubles) perquè disposen de grups dipolars que poden formar ponts d'hidrogen amb les molècules d'aigua.
El carboni, l'hidrogen, l'oxigen i el nitrogen són elements químics (àtoms) que formen part del cos humà.
Quan ingerim productes d'origen animal no incorporem mai molècules de midó al tub digestiu.
Quan més alt és el nostre numero d'hematies, més disminueix la nostra capacitat de captar i transportar molècules d'02
No augmenta la glucèmia quan ingerim aliments amb cel •lulosa.
Quan reaccionen dos aminoàcids i s'estableix un enllaç peptídic entre ells, el dipèptid que es forma té dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen menys que els aminoàcids que han reaccionat (que el total d'àtoms de tots dos).
Els aminoàcids que es necessiten per formar les proteïnes són els que es coneixen amb el nom d'essencials.
Les molècules hidrofíliques necessiten proteïnes transportadores per desplaçar-se pel torrent sanguini.
En els hematies dels capil-lars alveolars les molècules d'02 actuen com a efectors al-lostèrics positius de les molècules d'hemoglobina.
Les molècules del grup de les fibres, com la cel•lulosa, tenen una important acció fisiològica en el nostre sistema excretor.
Si el valor de la constant d'equilibri d'una reacció química entre una substància àcida (entre les seves molècules) i l'aigua (i les molècules d'aigua) és alt, significa que la substància és un àcid dèbil.
Per a formar molècules d'hemoglobina (Hb), a més d'altres àtoms, es necessiten sempre àtoms de Fe (ferro) i de N (nitrogen).
El coenzim A, com tots els coezims, és una molècula proteica.
Les proteïnes són molècules exclusives del regne animal.
El col·lagen és una proteïna extracelular que forma determinades estructures del nostre cos.
Si augmenta la concentració d'ions d'hidrogen d'un medi aquós, el medi s'acidifica i el valor del seu pH puja.
Si ingerim un got de llet, entre d'altres molècules que absorbirem hi haurà galactoses.
Les hormones esteroides són pèptids.
