Psicologia del Desenvolulpament I. Conceptes rellevants.

Jean Piaget

Lev S. Vygotsky

Ludwig von Bertalanffy

Urie Bronfenbrenner

Les pertorbacions es constitueixen en xarxa: nínxol ecològic.

Els canvis d'estat d'un sistema estan especificats pels estímuls que pateix (pertorbacions), no pel seu disseny.

Els organismes (ex: un nen) són sistemes tancats.

El desenvolupament també es pot concebre com una expansió contínua del nínxol ecològic.

Es fa referència als canvis d'estat que es donen gràcies a les pertorbacions (abans i després).

Als estimuls/pertorbacions que retroalimenten les persones/sistemes que estan en interacció les unes amb les altres.

A l'estímul/pertorbació que ens ve des de fora (família, cultura, etc.) i als que ens venen de dintre (gens, maduració, etc.)

Cap resposta és correcta.

El nen és una unitat que produeix i manté la seva organització psicològica i biològica.

El nen produeix i organitza el seu desenvolupament amb l'ajuda dels adults.

El nen com a sistema tancat, rep estímuls o pateix pertorbacions que l'indueixen a canvis d'estat de major organització.

a i c són correctes.

La maduració

Experiència amb els objectes

Experiència amb les persones

L'equilibració

"Són una mena d'unitats ideals de l'acció." K. Kale (1982)

"Conjunt d'accions i eleccions sobre el medi que serveixen per organitzar els intercanvis a nivell òptim. " Piaget (1967)

"Conjunt de microsistemes i les relacions que s'estableixen entre si" Bronfenbrenner (1979)

a i b són correctes.

Ens parla de la maduració com a condició imprescindible del desenvolupament intel·lectual.

Remet a les funcions psicològiques elementals (sensacions, atenció no conscient, memòria natural, ...) controlades sempre per l'entorn i no executades de forma conscient per l'individu.

Fa referència a les estructures operatòries concretes, on els sistemes d'acció interioritzats ja es dominen i s'ha obert la funció simbòlica.

Ens explica que el desenvolupament depèn de les possibilitats de coordinació assolides prèviament.

És la capacitat que l'individu pot posar en joc mitjançant l'ajuda, la guia i la col·laboració d'altres individus més experts i capaços que ell.

És la diferència que hi ha entre el nivell d'això que l'individu és capaç de fer amb l'ajuda dels altres, i el nivell de les tasques que pot efectuar de forma independent.

És la capacitat que l'individu ja ha adquirit i fa servir d'una manera individual, i que per tant pot controlar d'una manera autònoma.

És el mecanisme responsable de la transició entre el funcionament intermental (regulació per part dels altres) i el funcionament intramental (autoregulació).

Va establir una incongruència entre aquests comportaments i el de l'afecció humana.

Va demostrar que el contacte pell a pell té efectes sedants i d'equilibri psicològic.

Va mostrar que l'acte biològic de la nutrició és indispensable per a que emani la relació psicològica interpersonal.

Va constatar la teoria de que l'alletament amb llet materna és imprescindible per a que es desenvolupin relacions psicobiògiques.

Desenvolupament psicobiològic

Desenvolupament perceptiu

Desenvolupament cognitiu

Desenvolupament psicomotriu

La maduració del sentit contribueix al creixement de les habilitats motores, per lo que el nadó es desenvolupa més ràpidament amb major estímul.

La percepció de la profunditat de l'espai i la disparitat binocular es donen en la criatura.

Els nadons tenen la habilitat per associar informació d'una modalitat sensorial (oïda) amb la informació d'una altra (vista). És a dir que els sentits estan integrats.

L'infant ja discrimina la mida, el pes i la forma dels objectes.

Etapa pronolateral (0-4 mesos)
Etapa bilateral (4-8 mesos)
Etapa contralateral (8-18 mesos)
Etapa de lateralitat (18-24 mesos)

Etapa pronolateral (0-4 mesos)
Etapa bilateral (4-8 mesos)
Etapa contralateral (8-18 mesos)
Etapa protolateral (18-24 mesos)

Etapa homolateral (0-4 mesos)
Etapa bilateral (4-8 mesos)
Etapa contralateral (8-18 mesos)
Etapa de lateralitat (18-24 mesos)

Etapa unilateral (0-4 mesos)
Etapa bilateral (4-8 mesos)
Etapa trilateral (8-18 mesos)
Etapa polilateral (18-24 mesos)

Coneixement per interferència
Manipulació de l'engany
Joc simbòlic
Reconèixer falses creences

Coneixement per inferència
Manipulació de l'engany
Joc de fantasia
Reconèixer falses creences

Coneixement per inferència
Manipulació de l'engany
Joc simbòlic
Adquisició de falses creences

Coneixement per interferència
Manipulació de l'engany
Joc de fantasia
Adquisició de falses creences

Fase 1: RM motores - procediments/formats d'acció sensoriomotora
Fase 2: RM d'acció - saben fer moltes coses però no ho saben
Fase 3: RM conscients - saben fer i comencen a saber-ho
Fase 4: RM enunciables a través del llenguatge - en són conscients i ho comuniquen

Fase 1: RM implícits - procediments/formats d'acció sensoriomotora
Fase 2: RM explícits - saben fer moltes coses però no ho saben
Fase 3: RM explícits conscients - saben fer i comencen a saber-ho
Fase 4: RM explícits enunciables a través del llenguatge - en són conscients i ho comuniquen

Fase 1: RM implícits - procediments/formats d'acció sensoriomotora
Fase 2: RM d'acció - saben fer moltes coses però no ho saben
Fase 3: RM conscients - saben fer i comencen a saber-ho
Fase 4: RM enunciables a través del llenguatge - en són conscients i ho comuniquen

Fase 1: RM explícits - procediments/formats d'acció sensoriomotora
Fase 2: RM implícits - saben fer moltes coses però no ho saben
Fase 3: RM implícits conscients - saben fer i comencen a saber-ho
Fase 4: RM implícits enunciables a través del llenguatge - en són conscients i ho comuniquen

1. Coordinació circular (5-7 anys)
2. Coordinació secundària (7-9 anys)
3. Coordinació elaborada (9-11 anys)

1. Coordinació operacional (5-7 anys)
2. Coordinació secundària (7-9 anys)
3. Coordinació elaborada (9-11 anys)

1. Coordinació circular (5-7 anys)
2. Coordinació bifocal (7-9 anys)
3. Coordinació conceptual (9-11 anys)

1. Coordinació operacional (5-7 anys)
2. Coordinació bifocal (7-9 anys)
3. Coordinació elaborada (9-11 anys)

Pensament operacional concret. (Piaget, 1976)

Pensament preoperacional. (Piaget, 1967)

Redescripció representacional (Karmiloff-Smith, 1994)

Període sensoriomotor 'intel·ligència pràctica'. (Piaget, 1961)

Del model intern d'actuació.

Del model de referència social

Del model de sensibilitat cenestèsica.

Del model de narrativa emocional.

Sociabilitat

Intersubjectivitat

Socialització

Comunicació

És una acció sobre una persona amb la intenció que actuï, potenciant la capacitat o suplint la incapacitat de l'actor.

És la existència de coneixements compartits entre els interlocutors que hi ha en tot acte comunicatiu, per tal de poder parlar dels mateixos referents.

Constitueix una modalitat de gestos. Els gestos són formes corporals que adopten un perfil fix i que són convencionals. Els gestos són actes comunicatiu: transmeten significacions.

Consisteix en compartir amb els altres un conjunt de coneixements ja existents.

Babytalk

Actes de parla

Joc simbòlic

Representació conceptual dels objectes

Microsistema

Exosistema

Mesosistema

Macrosistema

La moralitat i la identitat pressuposen adoptar una posició respecte a valors i a la vegada, una vinculació amb els altres.

L'infant es relaciona amb els seus interlocutors, mitjançant la relació que aquests estableixen amb els objectes i les accions.

El fet d'establir una relació contemplativa i afectiva a la vegada, té la clau de l'emergència de la identitat personal, ja que l'única manera de veure's a si mateix, és veure com ens veuen els altres, amb la serva mirada.

La xarxa de relacions que ens identifica com a membres d'un grup social es basa també en maneres de cooperació que ens comprometen.

A partir dels 5 anys

A partir dels 2 anys

A partir dels 7 anys

A partir dels 9 anys

Kagan (1981) manté que, justament cap als 5 anys, els infants comencen a adonar-se d'allò que ell denomina estàndards: "representacions d'accions i successos que són objecte d'aprovació adulta"

La comprensió de les emocions està lligada a una capacitat d'interpretar les situacions que les provoquen i és a partir dels quatre anys quan comencen a comprendre que certs sentiments i emocions d'una persona estan molt influenciats per la "mirada" dels altres.

La noció d'agent intencionat i responsable implica una actitud emocional cap a les mateixes accions d'acord amb les conseqüències socials.

També és la cultura, la que afavoreix l'emergència de determinats sentiments i emocions i també prescriu quin grau d'afectació es considera "normal" o "patològic".