Sistema Visual

Glossari Psicofisio
Flashcards by Glossari Psicofisio, updated more than 1 year ago
39
1
0

Description

Glossari Sistema Visual (Fitxes)

Resource summary

Question Answer
SISTEMA VISUAL ddc1b224-82a7-433f-83c7-660d1d6b3bd1.jpg (image/jpg) Sistema que permet interpretar el nostre entorn a través dels raigs de llum que arriben al nostre ull.
RETINOTOPIA Distribució de la retina de tal manera que un punt del camp visual sempre projectarà al mateix punt de la retina.
ESCLERÒTICA dd66da11-5514-43f2-85ff-b22fda613d16.png (image/png) Part més exterior de l’ull. Superfície de color blanc.
RETINA 99c03162-9417-4eb1-b1ab-c121fc5eda79.jpg (image/jpg) Part més interior de l’ull. Superfície en la qual es projecten les imatges.
COROIDES 8bb55aaa-d3b4-4640-b6d1-ffe781246bbe.jpg (image/jpg) Capa situada entre la retina i l’escleròtica. On es troben la majoria dels vasos sanguinis.
EPITELI PIGMENTARI 8d320b2f-b62d-4cb0-814a-786b7ef2eaef.jpg (image/jpg) Estructura que envolta la retina. Té com a funció millorar l’absorció de la llum i evitar els reflexes.
PUPIL·LA 4d487132-f641-4073-8e6b-721bd8b73f73.png (image/png) Orifici situat dins l’iris per el qual penetra la llum
IRIS d4d92835-0043-4ca3-93c3-e1984a948a0d.png (image/png) Múscul ocular que en funció de la llum entrant canvia de mida.
CÒRNIA 11b07289-d243-4099-b6a5-2b4722de25f5.png (image/png) Capa més externa, cobreix la pupil·la i l’iris. Té la funció de projectar imatges a la retina.
COS CILIAR 2b06a472-5eba-4391-ba84-3f596298370d.jpg (image/jpg) Estructura encarregada de regular el cristal·lí.
HUMOR AQUÓS 7779279d-c373-4987-9f07-16f160d6d25a.jpg (image/jpg) Líquid situat entre el cristal·lí i la còrnia.
HUMOR VÍTREO 479edebf-4c95-4d8a-a52a-24e07b93eaeb.jpg (image/jpg) Líquid que omple l’ull.
FÒVEA 08836a81-7b62-4502-b5f3-ee57180960a5.jpg (image/jpg) Punt de més precisió ocular en el qual recauen les imatges.
CRISTAL·LÍ 1c1cef78-19da-430d-8301-eccf1ad50143.jpg (image/jpg) Superfície que es troba a la part posterior de la pupil·la. Té la funció de projectar les imatges que rep cap a la retina. També ens permet enfocar.
NERVI ÒPTIC d0df26c2-c607-4691-a683-a6c5c7462cf4.jpg (image/jpg) És el segon nervi cranial encarregat d’enviar la informació que li arriba des de la retina cal al cervell.
PUNT CEC 89f58a89-0df6-4125-9a0a-245138dc32af.jpg (image/jpg) Punt de menys precisió en el qual no es troben cèl·lules receptores.
CONS 1166616c-a88b-481c-8246-72012e5a766a.png (image/png) Cèl·lules especialitzades en visió diürna i cromàtica ( amb color). Més complexes i de 3 tipus: per captar el color vermell; el verd i el blau. Proporcionen informació més precisa i detallada. El temps d’adaptació és més ràpid.
BASTONS 6fa20e3c-a0d1-49c0-b679-3715982ae733.png (image/png) Cèl·lules especialitzades en visió nocturna i acromàtica (sense color). Són força rudimentàries. Es troben en més quantitat que els cons.
GIR FUSIFORME 8f59ada1-b40b-443d-a808-d91d0aaf2107.png (image/png) Part del lòbul temporal i occipital en l’àrea de Broadmann 37. Té la funció de processar la informació del color i el reconeixement de cares
QUIASMA ÒPTIC d581e4ef-ff5f-4eec-a8ed-a978382b4216.jpg (image/jpg) Estructura situada a la fossa cerebral anterior, per davant de la cadira turca. En ella s’entrellacen parcialment les fibres axóniques dels nervis òptics anomenades tracte òptic.
HEMIRRETINA Nom que s’atribueix a les dues superfícies de la retina. Anomenades hemirretina nasal i hemirretina temporal
NUCLI GENICULAT LATERAL f21c480e-c917-419f-9c09-d85396d902e6.png (image/png) Localitzat al tàlem. Zona de processament primària de la informació visual que es rep a través de la retina.
ESCORÇA VISUAL PRIMÀRIA a2829313-5907-4dcb-952c-205c1724621c.gif (image/gif) Punt final on arriba tota la informació de les diferents vies visuals.
CÈL·LULES MAGNOCELULARS Cèl·lules grans. La seva font d’informació són els bastons. Tenen com a funció la percepció del moviment, la profunditat i petites diferències en la brillantor
CÈL·LULES PARVOCEL·LULARS Cèl·lules petites. La seva font d’informació són els cons. La seva funció és la percepció del color i la forma.
CÈL·LULES KONIOCEL·LULARS Cèl·lules molt petites que contenen cons amb una longitud d’ona curta encarregada de la percepció del color blau.
NEURONES GANGLIONARS Neurones sensorials de primer ordre. Formen el nervi òptic. Surten de l’ull i porten informació pels diferents nuclis de relleu del sistema visual.
CÈL·LULES HORITZONTALS e585f791-b1df-435b-b208-ed0e7d36c2f6.jpg (image/jpg) Connecten horitzontalment cèl·lules receptores. Defineixen els contrastos i els contorns gràcies a la inhibició lateral.
CÈL·LULES AMACRINES 558fa1da-e310-438c-b3c6-708e681ee36c.jpg (image/jpg) Encarregades de connectar de forma horitzontal les neurones bipolars i les neurones ganglionars. Tenen la funció de controlar la dilatació de la pupil·la en funció de la llum que hi arriba.
FOTOTRANSDUCCIÓ Procés de transducció del sistema visual controlat per el GMP-c.
FOTORECEPTORS Cèl·lules que dins el sistema visual i gràcies al procés de fototransducció permeten captar llum.
MIOSIS Situació en la qual l’iris està contragut i la pupil·la és més gran.
MIDRIASIS 52159368-28e0-4bff-814f-7be2bb614ae6.jpg (image/jpg) Situació en la qual l’iris està relaxat i la pupil·la és més petita.
VIA COL·LICULAR Arriba fins als col·licles superiors. S’encarrega del moviment dels ulls cap a un estímul. És la responsable de la visió residual (si ens danyem l’escorça visual primària podem continuar veient).
VIA MESENCEFÀLICA Arriba al pretectum. S’encarrega del control de la contracció i la relaxació de l’iris.
VIA HIPOTALÀMICA Arriba al nucli supraquiasmàtic. S’encarrega del cicle dia/nit.
VIA VENTRAL Passa pel lòbul temporal inferior. Processa forma, color i profunditat.

VIA DORSAL Passa pel lòbul parietal. Processa moviment i profunditat
Moviments sacàdics Moviment ocular caracteritzat per ser salts ràpids i intermitents de la posició de l’ull. Permeten fixar un objecte amb la visió foveal.
DECUSSACIÓ Terme utilitzat per a descriure un creuament.
VISIÓ FOTÒPICA Tipus de visió davant una dèbil il·luminació. Té la suficient brillantor com per a excitar als bastons però no als cons.
VISIÓ ESCOTÒPICA Tipus de visió davant una llum lo prou brillant com per a excitar als cons.
VISIÓ BINOCULAR Tipus de visió caracteritzada per a la utilització conjunta de tots dos ulls.
BLINDSIGHT Capacitat del nostre sistema visual de continuar veient tot i haver-nos danyat l’escorça visual.
ACINETOPSIA Trastorn neurològic que té com a conseqüència la pèrdua de la percepció visual del moviment.
PROSOPAGNOSIA 43a41b4f-8f8d-4d8a-b8a4-fbaa8a722b8a.jpg (image/jpg) Trastorn que impedeix recordar les cares conegudes.
ESTEROPSIS Procés binocular gràcies al qual a partir de dues imatges lleugerament diferents es reprodueix una percepció de profunditat.
ACROMATÒPSIA 538844cf-8cd0-43e1-8dde-39c8172ca216.png (image/png) Malaltia que consisteix en una anomalia en la visió. Caracteritzada per només percebre els colors blanc i negre.
AGNÒSIA DE PROFUNDITAT Patologia més comuna en visió. Es caracteritza per una visió en dues dimensions.
Show full summary Hide full summary

Suggestions

Concepto de Psicofisiología
maruchasol
MAPA DE IDEAS PSICOFISIOLOGIA
eliana.medina93
PROCESO NEURO-EMOCIONAL DEL MIEDO
Kimberlyn Cáceres
PSICOFISIOLOGÍA
Elizabeth Bernal
PSICOFISIOLOGÍA
Kimberlyn Cáceres
Ayudantía Percepción Visual
Juan Fernando Pavez Pérez
FUNDAMENTOS DE LA PSICOFISIOLOGIA, NEURODESARROLLO Y SISTEMA NERVIOSO
Diego Hernan Bar
Evaluación sobre Sistemas Sensitivos
Silvia Cruz
CATEDRA
johanita_lyj
HISTORIA DE LA PSICOFISIOLOGÍA
jessika usgame