1450160
Description
Mind Map by patryciagj, updated more than 1 year ago
|
Created by patryciagj
over 10 years ago
|
|
Nivells d'Organització
- Protòfits: Organismes unicel·lulars,
cenobials i plasmodials. Són
agregats cel·lulars poc coherents de
cèl·lules poc o gens diferenciades
- Tal·lòfits: Organismes
amb tal·lus veritable. És
un grup polifilètic. Són
polihidros.
- Briòfits: La
generació principal
és el gametòfit
haploide, no estan
totalment
independitzats de
l’aigua. Tenen
rizoides, cauloide i
fil·loides.
- Classe Antocerotae
- Classe Antocerotae: és una classe molt
petita en que els seus representants
tenen un tal·lus laminar. La componen un
sol ordre, 6 gèneres i unes 100 sp.
- Classe Antocerotae: és una classe molt
petita en que els seus representants
tenen un tal·lus laminar. La componen un
sol ordre, 6 gèneres i unes 100 sp.
- Classe Bryatae
- Classe Bryatae: Les molses. Són espècies que viuen en ambients
humits i que no tenen gran regulació hídrica, en moments de
sequera es dessequen i entren en estat de latència. Solen ser
epífites o rupícoles. Tenen uns petits rizoides que tenen com a
principal funció la fixació. El caulidi normalment no té capacitat
de conducció de nutrients, a vegades condueix aigua. Tenen tres
fileres de fil·lidis i el més comú i amb més èxit evolutiu tenen
disposició helicoïdal. Els fil·lidis estan formats per un làmina
d’una única cèl·lula amb un nervi que té diverses cèl·lules. Exem.
Sphangnum sp. Pseudoscleropodium purum Hypnum
cupressiforme
- Classe Bryatae: Les molses. Són espècies que viuen en ambients
humits i que no tenen gran regulació hídrica, en moments de
sequera es dessequen i entren en estat de latència. Solen ser
epífites o rupícoles. Tenen uns petits rizoides que tenen com a
principal funció la fixació. El caulidi normalment no té capacitat
de conducció de nutrients, a vegades condueix aigua. Tenen tres
fileres de fil·lidis i el més comú i amb més èxit evolutiu tenen
disposició helicoïdal. Els fil·lidis estan formats per un làmina
d’una única cèl·lula amb un nervi que té diverses cèl·lules. Exem.
Sphangnum sp. Pseudoscleropodium purum Hypnum
cupressiforme
- Classe
Marchantiatae
- Classe Marchantiatae: Les hepàtiques han de viure en
ambients molt humits i creixen sempre aplicades a terra.
És per això que tenen totes una divisió dorso-ventral.Hi ha
dos grans grups d’hepàtiques: les folioses i terra. És per
això que tenen totes una divisió dorso-ventral.Hi ha dos
grans grups d’hepàtiques: les folioses i les tal·loses.
- Hepàtiques folioses
- Hepàtiques folioses: rizoides molt petits. Caulidi
pluricel·lular sense diferenciació. Tres fileres de
fil·lidis, els dorsals, els ventrals i els anfigàstrics,
aquest últim sembla tenir la funció d'absorbir aigua
i ajudar a la fixació. Exem. Frullania dilactata
- Hepàtiques folioses: rizoides molt petits. Caulidi
pluricel·lular sense diferenciació. Tres fileres de
fil·lidis, els dorsals, els ventrals i els anfigàstrics,
aquest últim sembla tenir la funció d'absorbir aigua
i ajudar a la fixació. Exem. Frullania dilactata
- Hepàtiques tal·loses
- Hepàtiques tal·loses: formades per una làmina acostada a
terra, ramificada de forma dicotòmica. Els seus rizoides són
unicel·lulars i no distingim entre cauloides i fil·loides. Exem.
Marchantia polymorpha
- Hepàtiques tal·loses: formades per una làmina acostada a
terra, ramificada de forma dicotòmica. Els seus rizoides són
unicel·lulars i no distingim entre cauloides i fil·loides. Exem.
Marchantia polymorpha
- Hepàtiques folioses
- Classe Marchantiatae: Les hepàtiques han de viure en
ambients molt humits i creixen sempre aplicades a terra.
És per això que tenen totes una divisió dorso-ventral.Hi ha
dos grans grups d’hepàtiques: les folioses i terra. És per
això que tenen totes una divisió dorso-ventral.Hi ha dos
grans grups d’hepàtiques: les folioses i les tal·loses.
- Classe Antocerotae
- Cormòfits: Presenten grans
adaptacions a la vida terrestre com
l’estabilització de l’economia hídrica
(cutícula), elements de sosteniment
que permeten l’extensió ordenada i
eficient en l’aire dels órgans
fotosintètics.
- Els cormòfits són organismes majoritàriament terrestres que és caracteritzen per tenir corm, es a
dir arrel, tija i fulles. Han aconseguit independitzar-se del medi aquàtic gràcies a una cutícula
gruixuda impermeable i resistent a atacs químics. El intercanvi gasós està facilitat per l’existència de
porus, principalment a les fulles. Tenen un eficient sistema de suport que permet maximitzar
l’eficiència dels òrgans fotosintètics i aguantar la pressió de l’atmosfera. Tenen sistemes d’absorció i
conducció d’aigua i nutrients. L’arrel té creixement en principi il·limitat i apical, acostuma a estar
ramificada. Té geotropisme positiu. La tija té estructura modular, de creixement il·limitat dels
meristems apicals. Té geotropisme negatiu. És un òrgan molt plàstic. Les fulles tenen estructura
dorsiventral i típicament plana, en principi tenen creixement limitat i forma definida. Normalment
surten de manera lateral. Són molt plàstiques evolutivament
- Evolució dels cormòfits La teoria telomàtica explica com els òrgans típics dels cormòfits (arrel, tija i fulles) han derivat dels caulidis,
per uns senzills processos: Culminació: les tiges ancestrals, que en principi eren equivalents, però es produeix una divisió del treball
de manera que hi ha eixos principals que es dediquen al suport i altres laterals que es dediquen a l’assimilació. Planació: Les tiges
ancestrals dels laterals es disposen en un sol pla. Concrescència: diverses tiges aplanades s’uneixen, formant l’estructura foliar típica
de les megafil·les. Reducció: és produeix una forta reducció de les tigetes ancestrals. Incurvació: diferencies en la intensitat de
creixement dels costats oposats, de manera que l'òrgan es torna dorsiventral. Aquests òrgans dorsiventrals han estat importants en
la formació dels òrgans reproductors. Aquests processos s’han donat de manera independent i diverses vegades amb diferents
intensitats al llarg del procés evolutiu.
- Evolució dels cormòfits La teoria telomàtica explica com els òrgans típics dels cormòfits (arrel, tija i fulles) han derivat dels caulidis,
per uns senzills processos: Culminació: les tiges ancestrals, que en principi eren equivalents, però es produeix una divisió del treball
de manera que hi ha eixos principals que es dediquen al suport i altres laterals que es dediquen a l’assimilació. Planació: Les tiges
ancestrals dels laterals es disposen en un sol pla. Concrescència: diverses tiges aplanades s’uneixen, formant l’estructura foliar típica
de les megafil·les. Reducció: és produeix una forta reducció de les tigetes ancestrals. Incurvació: diferencies en la intensitat de
creixement dels costats oposats, de manera que l'òrgan es torna dorsiventral. Aquests òrgans dorsiventrals han estat importants en
la formació dels òrgans reproductors. Aquests processos s’han donat de manera independent i diverses vegades amb diferents
intensitats al llarg del procés evolutiu.
- Els cormòfits són organismes majoritàriament terrestres que és caracteritzen per tenir corm, es a
dir arrel, tija i fulles. Han aconseguit independitzar-se del medi aquàtic gràcies a una cutícula
gruixuda impermeable i resistent a atacs químics. El intercanvi gasós està facilitat per l’existència de
porus, principalment a les fulles. Tenen un eficient sistema de suport que permet maximitzar
l’eficiència dels òrgans fotosintètics i aguantar la pressió de l’atmosfera. Tenen sistemes d’absorció i
conducció d’aigua i nutrients. L’arrel té creixement en principi il·limitat i apical, acostuma a estar
ramificada. Té geotropisme positiu. La tija té estructura modular, de creixement il·limitat dels
meristems apicals. Té geotropisme negatiu. És un òrgan molt plàstic. Les fulles tenen estructura
dorsiventral i típicament plana, en principi tenen creixement limitat i forma definida. Normalment
surten de manera lateral. Són molt plàstiques evolutivament
Want to create your own Mind Maps for free with GoConqr? Learn more.