L’ésser com a producte de l'evolució

L’evolució dels organismes: La teoria de l’evolució se sustenta en tres pilars.
1. 1er: Constata que les espècies vivents descendeixen d’avantpassats comuns, estan emparentades entre si i canvien amb el temps.
2. 2on: Intenta reconstruir les relacions de parentiu entre els organismes i la separació de branques que originen espècies diferents.
3. 3er: Pretén explicar les causes de l’evolució i analitzar els mecanismes que la modulen.
Principals teories de l’evolució
1. Lamarckisme: 1a teoria de l’evolució biològica. Aquesta teoria en 3 tesis fonamentals: la 1a afirma que totes les espècies evolucionen de manera gradual i contínua. La 2a considera que la funció crea l’òrgan. I la 3a que els caràcters adquirits es transmeten per herència.
2. Darwinisme: Explica com els diferents tipus d’organismes descendeixen d’avantpassats comuns. La selecció natural o supervivència del més apte afirma que els individus que s’adapten millor als desafiaments de la natura tenen més probabilitats de sobreviure i de transmetre aquestes característiques als seus descendents.
3. Teoria Sintètica de l’evolució: Defensa que els mecanismes de l’evolució són tres. Un, les lleis de l’herència de Mendel. Dos, les mutacions i tres, la selecció natural.
  1. Gregor Mendel va descobrir les tres lleis de l’herència, conegudes com lleis de Mendel. Va demostrar que els caràcters hereditaris estan determinats per factors específics, els gens, donen resposta al punt feble de la teoria de l’evolució a la qual li mancava un mecanisme que expliqués de manera coherent el procés de l’herència.
Proves de l’evolució: Les dades i els fets que proven la teoria de l’evolució són les següents
1. Les proves taxonòmiques: Les espècies es diferencien entre sí per la grandària, la forma i l’estil de vida, i també per la composició de l’ADN.
2. Les proves embriològiques: Expliquen com durant el desenvolupament embrionari d’alguns organismes s’observa una uniformitat que no es manifesta en l’edat adulta.
3. En les proves paleontològiques: Observem fòssils amb caràcters morfològics canviants i la progressiva complexitat dels éssers vivents.
4. Les proves biogeogràfiques: Es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Com més allunyades estan dues zones, més diferents són la seva fauna i flora.
5. Les proves bioquímiques: Ressalten que tots els éssers vius tenen en comú el codi genètic i les mateixes famílies de compostos orgànics.
6. Les proves anatòmiques: Es basen en l’estudi comparat de les formes i estructures d’òrgans de diverses espècies.
Origen de l’espècie humana: Gairebé tots els paleoantropòlegs accepten la seqüència següent. Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus, Homo sapiens i Homo sapiens sapiens.
El procés d’hominització: Les característiques generals són set. 1, la posició erecta i bipedisme. 2, l’alliberament de les mans de tota funció locomotriu. 3, la cerebració; o sigui, la integració dels estímuls sensorials i les accions motores. 4, l’adquisició del llenguatge articulat. 5, naixement immadur, que permet tenir una infància prolongada, i de pas un llarg període d’ensenyaments per part del grup social. 6, la cultura. 7, l’ecumenisme.
La conducta dels animals: L’etologia, que va ser desenvolupada per Lorez i Tinbergen, estudia el comportament de les espècies en el seu ambient natural i estableix hipòtesis sobre els seus orígens evolutius. La psicologia animal, desenvolupada per psicòlegs com Skinner, explica que la conducta s’adquireix amb l’aprenentatge i es modifica mitjançant els factors ambientals.
Preceptes del regne animal: La conducta dels animals ha sofert grans canvis evolutius. Tot seguit assenyalarem alguns comportaments animals representatius: la conducta alimentària, la infància, la territorialitat, l’aparellament, la mort, i finalment, la comunicació.
1. 1, la conducta alimentària, els zoòlegs divideixen els animals en carnívors, herbívors i omnívors. No obstant això, els animals poden dividir-se en diferents categories, segons la manera com busquen el menjar.
2. 2, la infància. Gairebé tots els animals mostren alguna conducta parental o d’ensenyament de les cries.
3. 3, la territorialitat explica com cada animal procura reservar-se una parcel·la enfront dels seus semblants.
4. 4, l’aparellament. Els animals no coneixen tabús ni traves socials i actuen amb plena naturalitat. Al regne animal trobem diferents comportaments sexuals.
5. 5, la mort. Els animals no tenen consciència del significat de la mort. Tanmateix, determinades espècies vetllen els seus morts.
La investigació amb animals: La majoria d’experiments científics es duen a terme amb animals com rates, conills, peixos, coloms i micos. Els investigadors hi troben els avantatges següents: un, es pot controlar la història genètica dels subjectes. Dos, fa més fàcil el control de la situació experimental. Tres, gràcies a la investigació amb animals, l’ésser humà ha obtingut una vacuna contra la ràbia o la insulina per controlar la diabetis.

Next up

L’ésser com a producte de l'evolució

Description

Resource summary

Similar

	Created by Gerard Marín Banqué over 10 years ago