L’evolució dels organismes: La teoria de l’evolució se sustenta en tres pilars.
1er: Constata que les
espècies vivents
descendeixen
d’avantpassats comuns,
estan emparentades
entre si i canvien amb el
temps.
2on: Intenta
reconstruir les relacions
de parentiu entre els
organismes i la
separació de branques
que originen espècies
diferents.
3er: Pretén explicar
les causes de
l’evolució i analitzar
els mecanismes que
la modulen.
Principals teories de l’evolució
Lamarckisme: 1a teoria de l’evolució
biològica. Aquesta teoria en 3 tesis
fonamentals: la 1a afirma que totes
les espècies evolucionen de manera
gradual i contínua. La 2a
considera que la funció crea l’òrgan. I
la 3a que els caràcters adquirits es
transmeten per herència.
Darwinisme: Explica com els diferents
tipus d’organismes descendeixen
d’avantpassats comuns. La selecció
natural o supervivència del més apte
afirma que els individus que s’adapten
millor als desafiaments de la natura
tenen més probabilitats de sobreviure i
de transmetre aquestes
característiques als seus descendents.
Teoria Sintètica de l’evolució:
Defensa que els mecanismes de
l’evolució són tres. Un, les lleis de
l’herència de Mendel. Dos, les
mutacions i tres, la selecció
natural.
Gregor Mendel va descobrir les tres lleis de
l’herència, conegudes com lleis de Mendel. Va
demostrar que els caràcters hereditaris estan
determinats per factors específics, els gens,
donen resposta al punt feble de la teoria de
l’evolució a la qual li mancava un mecanisme
que expliqués de manera coherent el procés
de l’herència.
Proves de l’evolució: Les dades i els fets que proven la teoria de l’evolució són les següents
Les proves taxonòmiques: Les espècies es diferencien
entre sí per la grandària, la forma i l’estil de vida, i també
per la composició de l’ADN.
Les proves embriològiques: Expliquen com
durant el desenvolupament embrionari
d’alguns organismes s’observa una uniformitat
que no es manifesta en l’edat adulta.
En les proves paleontològiques: Observem fòssils
amb caràcters morfològics canviants i la progressiva
complexitat dels éssers vivents.
Les proves biogeogràfiques: Es basen en la distribució
geogràfica de les espècies. Com més allunyades estan
dues zones, més diferents són la seva fauna i flora.
Les proves bioquímiques: Ressalten que tots
els éssers vius tenen en comú el codi genètic i
les mateixes famílies de compostos orgànics.
Les proves anatòmiques: Es basen en l’estudi comparat
de les formes i estructures d’òrgans de diverses
espècies.
Origen de l’espècie humana: Gairebé tots els paleoantropòlegs
accepten la seqüència següent. Australopithecus, Homo
habilis, Homo erectus, Homo sapiens i Homo sapiens
sapiens.
El procés d’hominització: Les característiques
generals són set. 1, la posició erecta i
bipedisme. 2, l’alliberament de les mans de tota
funció locomotriu. 3, la cerebració; o sigui, la
integració dels estímuls sensorials i les accions
motores. 4, l’adquisició del llenguatge articulat.
5, naixement immadur, que permet tenir una
infància prolongada, i de pas un llarg període
d’ensenyaments per part del grup social. 6, la
cultura. 7, l’ecumenisme.
La conducta dels animals: L’etologia, que va ser desenvolupada per Lorez i Tinbergen, estudia el
comportament de les espècies en el seu ambient natural i estableix hipòtesis sobre els seus orígens
evolutius. La psicologia animal, desenvolupada per psicòlegs com Skinner, explica que la conducta
s’adquireix amb l’aprenentatge i es modifica mitjançant els factors ambientals.
Preceptes del regne animal: La conducta dels animals ha sofert grans canvis evolutius. Tot seguit
assenyalarem alguns comportaments animals representatius: la conducta alimentària, la infància, la
territorialitat, l’aparellament, la mort, i finalment, la comunicació.
1, la conducta alimentària, els
zoòlegs divideixen els animals
en carnívors, herbívors i
omnívors. No obstant això, els
animals poden dividir-se en
diferents categories, segons la
manera com busquen el
menjar.
2, la infància. Gairebé tots
els animals mostren
alguna conducta parental
o d’ensenyament de les
cries.
3, la territorialitat
explica com cada animal
procura reservar-se una
parcel·la enfront dels
seus semblants.
4, l’aparellament.
Els animals no coneixen
tabús ni traves socials i
actuen amb plena
naturalitat. Al regne
animal trobem diferents
comportaments sexuals.
5, la mort. Els
animals no tenen
consciència del significat
de la mort. Tanmateix,
determinades espècies
vetllen els seus morts.
La investigació amb animals: La majoria d’experiments científics es duen a terme amb
animals com rates, conills, peixos, coloms i micos. Els investigadors hi troben els
avantatges següents: un, es pot controlar la història genètica dels subjectes. Dos, fa més
fàcil el control de la situació experimental. Tres, gràcies a la investigació amb animals,
l’ésser humà ha obtingut una vacuna contra la ràbia o la insulina per controlar la
diabetis.