TEORIES DEL JOC. Cristina Torrente

• EL JOC A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
1. PRIMERS ORÍGENS
  1. S’han trobat restes de peces arqueològiques que formen part dels jocs de fa 3000 anys, aquest jocs pertanyen a les civilitzacions d’Iran, Pèrsia i Egipte
2. ÈPOCA CLÀSSICA
  1.  Plató (488-387aC)
    1. Mestre grec que proposa que als nens se lis dona algun tipus d’eines i les utilitzen com ho fan els adults. Per a Plató els infants aprenen a través del joc.
  2.  Aristòtil (384-322aC)
    1. Grec. Defensa les idees de Plató, afegint que el joc té un caràcter medicinal i aquest l’aplica al casament i diu que el joc l’ajuda al millorar el cansament
  3.  Quintilià (30-95dC):
    1. Roma. Per a ell el joc es un element motivador i les activitats del nen es superen gràcies al joc.
3. EDAT MITJANA (SEGLE V-XIV):
  1. L’edat mitjana és una època fosca i sense grans avenços. Les classes socials més baixen jugaven amb joguines fetes per ells mateixos o amb materials propis, les classes més altes pagaven a fabricants per a que els facin joguines. Alfons X el savi va fer el primer llibre on va recopilar jocs de l’època i aquest ens ha arribat fins l’actualitat
4. RENAIXEMENT (XV-XVI)
  1. Es recuperen els jocs de l’aire lliure. Els jocs de carrer els juguen tant els de classe alta com baixes, però aquells que necessiten algun material específic juguen sol aquells més privilegiats. Hi ha escenes de pintors on mostren moments on nens juguen.
5. EDAT MODERNA (XVII-XVIII):
  1. A l’edat moderna apareix el moviment de “la Il·lustració”. Rosseau vol regenerar la educació i que el sistema sigui útil i agradable. Utilitzaran el joc com a eina d’aprenentatge.
• TEORIES DEL SEGLE XIX:
1. TEORIES SOBRE EL CONSUM D’ENERGIA:
  1.  F. Schiller, teoria de la potència supèrflua
    1. El cos humà té una quantitat d’energia que ha de gastar durant el dia. Com no es consumeix tota, la que queda s’utilitza per al joc. Actualment està en desús
  2.  Spencer, teoria de l’energia sobrera
    1. Diu el mateix que la de Schiller però ampliant. Diu que tots els éssers tenen aquesta energia. Els éssers inferior la gasten tota, però els superiors no.
  3.  M. Lafarus, teoria de la relaxació
    1. parla de l’energia, però va en contra de les altres. Segons ell el joc no gasta energia, sinó que és un moment de relaxació i recuperació d’energia.
2. TEORIES FORA DEL CONSUM D’ENERGIA
  1.  Stanley Hall, teoria de la recapitulació:
    1. Diu que amb el joc reproduïm tasques dels nostres avantpassats i el joc ajuda al desenvolupament
  2.  Karl Gross, teoria de l’exercici preparatori
    1. : Diu que el joc es una activitat que serveix per practicar habilitats que seran útils en la vida adulta. Va ser un dels primers autors que parlen del joc simbòlic i apareix gràcies al pre-exercici
• TEORIES DEL S. XX
1.  Buytendijk, teoria general del joc
  1. Diu que “no s’ha demostrat mai que un animal que no hagi jugat tingui els instints menys perfectes, ja que la evolució es instintiva”. Considera el joc és una característica de la infància. El nen juga per ambigüitat de moviment, perquè està en moviment, per la seva actitud emotiva i per timidesa. És un dels primers autors que dóna importància a la joguina
2.  E. Claparede, teoria de la ficció:
  1. Per a ell el joc té a veure amb la ficció i el joc es converteix amb un refugi i a través d’aquest l’infant pot complir aquests desitjos que en la seva vida quotidiana no pot ser.
3.  Teoria de Freud:
  1.  Abans de 1920
    1. Diu que el joc té a veure amb les seves emocions i la recerca de plaer
  2.  Després de 1920
    1. En el joc té un paper molt important les experiències que el nen ha viscut en la seva vida.
4.  Teoria de Piaget
  1. Diu que els nens des de que neixen van passant per diferents estadis. El joc li permet evolucionar cap al següent estadi.
  2. Esatdis
    1. Període sensomotor:
      1. Aquesta etapa abasta dels 0 als 2 anys. En aquest estadi el nen usa els seus sentits (que estan en ple desenvolupament) i les habilitats motrius per a conèixer allò que li circumda, confiant-inicialment als seus reflexos i, més endavant, a la combinatòria de les seves capacitats sensorials i motrius
    2. Estadi preoperatori o preoperacional
      1. Té lloc aproximadament entre els dos i els set anys d'edat. Piaget afirmava que en aquesta etapa, els nens encara mostren aspectes immadurs.
    3. Estadi de les operacions concretes
      1. De set a 12 anys d'edat. El nen en aquesta fase o estadi ja no només usa el símbol, és capaç d'usar els símbols d'una manera lògica i, a través de la capacitat de conservar, arribar a generalitzacions encertades.
    4. Estadi de les operacions formals
      1. Des dels 12 d'ara endavant. des dels 12 anys en endavant el cervell humà estaria potencialment capacitat per a les funcions cognitives realment abstractes, ja que ja estarien afermades totes les nocions de conservació,
5.  Vygotsky, teoria sociocultural de la formació de les capacitats psicològiques superiors:
  1. Considera que els jocs són uns transmissors de cultura i també són uns grans elements de socialització per relacionar-se amb els altres. El concepte que ell té és el ZDP (Zona de desenvolupament pròxim que és central en el marc de les aportacions d'aquesta teoria a l'anàlisi de les pràctiques educatives i al disseny d'estratègies d'ensenyament. Es poden considerar dos nivells en la capacitat d'un alumne).
6.  Brofenbrenner, teoria ecològica (1979)
  1. Segons Brofenbrenner hi ha una correspondència directa entre el lloc on viuen els nens i el tipus de joc que desenvoluparan.

Next up

TEORIES DEL JOC. Cristina Torrente

Description

Resource summary

Similar

	Created by cristina torrente over 10 years ago