9287526
Description
Mind Map by Oriol Gracia, Joel 2001-066, updated more than 1 year ago
|
Created by Oriol Gracia, Joel 2001-066
about 9 years ago
|
|
Literatura Catalana
- Renaixença
- Modernisme
- Pels volts del 1880 comencen a aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds
culturals noves caracteritzades, totes elles, per una voluntat clara de
modernització. El nucli ideològic més representatiu d'aquestes noves actituds és la
revista L'Avens (1881-1884), des d'on es promourà una ciència, una literatura i un
art essencialment "moderns". L'Avens atraurà tant els escriptors naturalistes (Yxart,
Sardà, Oller) com els joves intel·lectuals que acaben d'incorporar-se al món de l'art i
la cultura (Raimon Casellas, Jaume Brossa, Alexandre Cortada, Santiago Rusiñol),
joves que comparteixen els afanys renovadors de la revista i que constituiran el
grup promotor del que coneixerem com a "modernisme".
- Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona, el 1860. Va abandonar el Dret per la
literatura. Va traduir al català l'obra de Goethe, que va exercir gran influència en ell. En
1894, va guanyar els Jocs Florals amb "La sardana". A l'any següent apareix "Poesies", que
incloïa un dels seus poemes més cèlebres, "La vaca cega". El desastre colonial del 1898 el
va impulsar per corrents afins a les de la Generació del 98, mantenint a partir de 1900 una
intensa relació epistolar amb Unamuno. A "Visions i cants" (1900) apareix el
començament del seu extens poema "El comte Arnau", de tema llegendari. Aquest va
significar la seva consagració i que fos declarat hereu de Verdaguer (1902) i el major poeta
en llengua catalana. Va morir a Barcelona, el 1911.
- Pels volts del 1880 comencen a aparèixer a Catalunya un conjunt d'actituds
culturals noves caracteritzades, totes elles, per una voluntat clara de
modernització. El nucli ideològic més representatiu d'aquestes noves actituds és la
revista L'Avens (1881-1884), des d'on es promourà una ciència, una literatura i un
art essencialment "moderns". L'Avens atraurà tant els escriptors naturalistes (Yxart,
Sardà, Oller) com els joves intel·lectuals que acaben d'incorporar-se al món de l'art i
la cultura (Raimon Casellas, Jaume Brossa, Alexandre Cortada, Santiago Rusiñol),
joves que comparteixen els afanys renovadors de la revista i que constituiran el
grup promotor del que coneixerem com a "modernisme".
- LA RENAIXENÇA. Els inicis Amb el nom de Renaixença es designa un
moviment d'ample abast, essencialment cultural i literari, però també de
conscienciació política, que sorgeix cap a 1830 i que té com a component
bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet
diferencial important que cal potenciar de diverses maneres . Aquest
moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que
el Romanticisme. Cal tenir present, però, que l'impuls inicial de la
Renaixença no va sorgir del Romanticisme -encara que sense dubte va
afavorir-la-, ni es tracta d'un fenomen que acabi amb la crisi del
moviment ja que el fenomen renaixentista, en tant que redreçador de la
cultura catalana, va ser l'iniciador d'un procés de normalització que serví
de base a moviments i tendències posteriors.
- Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la
Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere
català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna.
Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en
el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria
de llengua literària.
- Modernisme
- Noucentisme
- Moviment que partí del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el
1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme
s’allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves
encara que també amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya però
partint d’un ideari i d’un vocabulari propi. Eugeni d’Ors fou qui va
establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de
Catalunya”.
- Escriptor, crític d'art i periodista espanyol, Eugeni d'Ors va estar vinculat al noucentisme i és
conegut també per la seva vinculació amb el règim franquista, en què va exercir diversos càrrecs
relacionats amb el món de la cultura. A principis del s.XX, d'Ors, després de formar part de l'inici
del noucentisme, es va instal·lar a París com a corresponsal periodístic devora fins el 1910, i va
ser allà on va desenvolupar un gran interès per la filosofia i la nova psicologia. Després de passar
l'inici de la Guerra Civil a París, el 1937 va tornar a Espanya on va continuar la seva obra, el
Glossari, a Arriba España i es va posar al servei del bàndol nacional. De la seva obra caldria
destacar les diferents edicions del Glossari, Tres hores al museu del Prado (1922) i La filosofia de
l'home que treballa i que juga (1914)
- Moviment que partí del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el
1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme
s’allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves
encara que també amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya però
partint d’un ideari i d’un vocabulari propi. Eugeni d’Ors fou qui va
establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de
Catalunya”.
- Autors de caire important
- Mercè Rodoreda i Gurgui va néixer a Barcelona a l’any 1909. El seu avi, com bon català,
li va inculcar l’amor per les flors i per Catalunya. La seva formació va ser autodidàctica.
Amb vint anys es va casar amb el seu tiet Joan Gurgui i Guàrdia i va tenir un fill. Va
col-laborar en moltes publicacions l’any 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma.
Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, però a finals dels anys 70 va
tornar a Catalunya per quedar-se definitivament. A l’any 1981 li van concedir el premi
d’honor de les lletres catalanes i al 1983 va morir a Girona. La seva obra en gran part va
ser narrativa, es pot dividiren tres etapes: obres de joventut, obres de maduresa i
obres de vellesa.
- Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994)[1] va
ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista,[2]
que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de
les Lletres Catalanes de 1986.Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la
Torratxa, juntament amb el seu amic Tísner.[6] Després de la Guerra Civil Espanyola, on
Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic i hi va viure vint-i-tres
anys de la seva vida.[7] Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va
confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més
conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954. L'any 1992 la
Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.
- Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). Fill de notari, passà la major part de la seva
adolescència entre Barcelona i Arenys de Mar, d'on procedia la seva família. Cursà estudis de dret i història
antiga. L'any 1933 feu un creuer pel Mediterrani, que li permeté de conèixer les mitologies clàssiques que havia
estudiat i que tanta influència tindrien en la seva obra. Conreà diversos gèneres literaris. Destacaríem, pel que
fa a narrativa, El doctor RIP (1931), Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Les
roques i el mar, el blau (1981); en poesia Cementiri de Sinera (1946), Les cançons d'Ariadna (1949), Mrs. Death
(1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955) i La pell de brau (1960); i en teatre Antígona (1955),
Primera història d'Esther (1948) i Una altra Fedra, si us plau (1978). Salvador Espriu qualificà genèricament la
seva obra com meditació de la mort. Se l'ha considerat el poeta nacional de Catalunya.
- Mercè Rodoreda i Gurgui va néixer a Barcelona a l’any 1909. El seu avi, com bon català,
li va inculcar l’amor per les flors i per Catalunya. La seva formació va ser autodidàctica.
Amb vint anys es va casar amb el seu tiet Joan Gurgui i Guàrdia i va tenir un fill. Va
col-laborar en moltes publicacions l’any 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma.
Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, però a finals dels anys 70 va
tornar a Catalunya per quedar-se definitivament. A l’any 1981 li van concedir el premi
d’honor de les lletres catalanes i al 1983 va morir a Girona. La seva obra en gran part va
ser narrativa, es pot dividiren tres etapes: obres de joventut, obres de maduresa i
obres de vellesa.
Media attachments
Want to create your own Mind Maps for free with GoConqr? Learn more.