El feudalisme es va desenvolupar a Europa els segles IX i XII.
El feudalisme no només es va manifestar en
aquesta relació, sinó que va constituir l'eix de
l'organització política i social d'Europa occidental
durant tota l'Edat Mitjana
El feudalisme europeu va ser, en essència, conseqüència de les grans invasions
germàniques sobre el món romà, les quals van conduir a la fusió de dues societats (la
romana i la bàrbara)
La quasi desaparició de l'imperi va amenaçar amb sumir Europa en una situació d'anarquia, en la
qual es van donar transformacions generals de tipus econòmiques, socials i polítiques: decaure les
ciutats, va disminuir el comerç internacional, es va reduir l'ús de la moneda i la terra va quedar com
la principal riquesa.
Davant d'aquest escenari, els reis van deixar en mans dels comtes i marquesos la defensa dels seus
territoris.
L'imperi de Carlemany (742-814) va constituir el primer
intent de crear un nou ordre després dels grans trastorns
produïts en aquesta època.