3825565
La restauració
1 Evolució
Econòmica
1.1 La Demografia
1.1.1 Alta densitat de
la població
1.1.1.1 Alta taxa de natalitat
1.1.1.2 Alta taxa de mortalitat
1.1.1.2.1 guerres
1.1.1.2.2 epidemies
1.1.1.2.3 fam
1.1.2 Migració
1.1.2.1 Interior
1.1.2.1.1 camp - ciutat
1.1.2.1.2 centre - periferia
1.1.2.2 Exterior
1.1.2.2.1 Argentina
1.1.2.2.2 Brasil
1.1.2.2.3 Cuba
1.2 El Camp
1.2.1 Nous
conreus
1.2.1.1 Vitinicola
1.2.1.1.1 augment renda agraria
1.2.1.2 Oliva
1.2.1.3 remolatxa
1.2.1.4 Disminució del cereal
1.2.1.4.1 Disminució del blat per l'alimentació
1.2.1.4.1.1 Augment misèria
1.3 La Industria
1.3.1 Metal·lurgia
(País Basc)
1.3.1.1 Extracció ferro (sense fosfor
1.3.1.1.1 Acer
1.3.1.1.2 Mines de cel obert
1.3.1.2 Transporten ferro a
anglaterra a canvi de
carbo
1.3.1.2.1 Primers alts forns
1.3.1.2.1.1 Altos hornos de Vizcaia (1902)
1.3.2 Textil
(Catalunya)
1.3.2.1 2 problemes
1.3.2.1.1 Manca de fonts
d'energia
1.3.2.1.1.1 Força de l'aigua
Llobregat - Ter
1.3.2.1.1.1.1 Colonies industrials
1.3.2.1.2 Nous Mercats
1.3.2.1.2.1 Arranzel Espanya
(proteccionisme)
1.4 Evolució Del Moviment Obrer
1.4.1 Marxisme
1.4.1.1 Karl Marx
1.4.1.2 UGT
1.4.1.2.1 Busquen
1.4.1.2.1.1 Jornada laboral
8 hores
1.4.2 Anarquisme
1.4.2.1 Fanelli
1.4.2.2 Anarcocol·lectivisme
1.4.2.2.1 Accions de massa
1.4.2.3 Anarcocomunisme
1.4.2.3.1 Propaganda pel fet
1.4.2.3.1.1 Ús violencia
2 El Desastre de
1898
2.1 Pau de Zanjón (1878)
2.2 Guerra chiquita (1879)
2.3 1891
2.3.1 Cànovas
2.3.1.1 suport proteccionista
2.3.1.1.1 Molesta a EUA
2.3.1.1.1.1 Contrast causa cubana
2.4 1893
2.4.1 Partit Revolucionari
Cubà
2.4.1.1 Jose Morti
2.5 1897
2.5.1 Assassinat Cànovas
2.5.1.1 Sagasta
decideix tornar
a Weyler
2.5.1.2 Ramon Blanco
2.5.1.2.1 Autonomia Cuba
2.5.1.2.1.1 Llibertat comerç
2.6 1896
2.6.1 Valeriano Weyler
2.6.1.1 "reconcentrados"
2.6.1.1.1 Premsa americana fa una
campanya a favor de cuba en
contra del exèrcit espanyol
2.7 1898
2.7.1 Cuirasat americà "Maine
2.7.1.1 Explota
2.7.1.1.1 Guerra EUA-Espanya
2.7.2 París
2.7.2.1 Tractat de pau
2.7.2.1.1 Independencia
2.7.2.1.1.1 Cuba
2.7.2.1.1.2 Filipines
2.7.2.1.1.3 Puerto Rico
3 Etapa
3.1 El Bipartidisme
3.1.1 Canovas del Castillo
3.1.1.1 Monarquia anglesa
3.1.1.1.1 Parlamentaria Constitucional
3.1.1.1.1.1 2 Partits
3.1.1.1.1.1.1 Partit Liberal
3.1.1.1.1.1.1.1 Práxedes Mateo Sagasta
3.1.1.1.1.1.2
3.1.1.2 Partit conservador
3.2 El Sistema Polític
3.2.1 Esglesia
3.2.1.1 No obligaba a seguir una religió pero si a no expressar-ho publicament
3.2.2 Exèrcit
3.2.2.1 Civilisme 1875
3.2.2.1.1 L'estat paga a l'exèrcit sempre i quan no fagi cops d'estat
3.2.3 Falsejament electoral
3.2.3.1 Alternança (liberal/conservador)
3.3 Constitució 1876
3.3.1 Sufragi universal masculí
3.3.2 Rei
3.3.2.1 Juridicament inviolable
3.3.2.2 Mana l'exèrcit
3.3.2.3 Podia nombrar als minsitres
3.3.3 Poder legislatiu
3.3.3.1 2 cameras
(corts
bicamerals)
3.3.3.1.1 Congrés
3.3.3.1.1.1 Diputats escollits per sufragi
3.3.3.1.1.2 Fan les lleis
3.3.3.1.2 Senat
3.3.3.1.2.1 Senadors triats pel rei
3.3.3.1.2.1.1 Vitalicis (carrecs per tota la vida)
3.3.3.1.2.2 revisen les lleis i les modifiquen
3.3.4 Centralista
3.3.4.1 arriven les lleis a les privincies (diputacions)
3.4 La Fí De La Guerra Carlina
3.4.1 Ferran VII 1833
3.4.1.1 Llei Sàtica
3.4.1.1.1 Pragmatica sanció
3.4.1.1.1.1 Les dones tambe poden
ser reines
3.4.1.1.1.2 No
Firmada
3.4.1.1.2 Només els homes poden ser reis
3.4.1.2 filla
3.4.1.2.1 Isabel II
3.4.1.3 Germans
3.4.1.3.1 Carles Mª Isidre
3.4.1.3.1.1 3 guerres
Carlines
3.4.1.3.1.1.1 1833 - 1839
3.4.1.3.1.1.2 1846 - 1849
3.4.1.3.1.1.3 1872 - 1876
3.4.1.3.1.1.3.1 Carles VII
3.4.1.3.1.1.3.1.1 Exiliat
per
3.4.1.3.1.1.3.1.1.1 Ramon Cabrera (capdill del exercit carlí)
3.4.1.3.1.1.3.2 Acabada
per
3.4.1.3.1.1.3.2.1 Alfons XIII
3.4.1.3.1.1.3.2.1.1 Fa que es canvin de bandol
3.4.1.3.1.1.3.2.1.1.1
3.5 La Política Exterior
3.5.1 Alfons XII
3.5.1.1 Martinez Campos
3.5.1.1.1 Drets dels cubans
3.5.1.1.1.1 Sufragi
3.5.1.1.1.1.1
3.5.1.1.1.2 Representació
3.5.1.1.1.2.1
3.5.1.1.1.3 abolir esclavitud
3.5.1.1.1.3.1 Pau de Zanjón
(1878)
4 Evolució política, social econòmica i demografica (1875-1931)