ELS ADDITIUS ALIMENTÀRIS

Els additius alimentaris són substàncies que s'afegeixen als aliments amb diferents finalitats:
1. Millorar la conservació i preservar les seves propietats inicials.
2. Mantenir el seu valor nutritiu, evitant la degradació de substàncies com les vitamines.
3. Assegurar la textura i consistència dels aliments.
4. Millorar el seu sabor, color i olor.
Les raons per les quals s'empren els additius en la indústria alimentària són les següents:
1. Raons econòmiques i socials: L'ús de certs additius permet que els aliments durin més temps el que fa que hi hagi major aprofitament dels mateixos i per tant es puguin baixar els preus i que hi hagi un repartiment més homogeni dels mateixos.
2. Raons nutricionals: En els aliments es poden desenvolupar reaccions químiques que disminueixin el valor nutritiu de l'aliment i fins i tot generin compostos tòxics. Un clar exemple el tenim amb l'addició als aliments enllaunats de substàncies antioxidants, com els nitrats i nitrits, els quals permeten que en aquestes llaunes no es desenvolupi un bacteri molt perillós per a la salut humana que és Clostridium botulinum
3. Raons psicològiques i tecnològiques: L'aliment ha de ser atractiu per al consumidor ja que sinó aquest no el comprarà, si no afegíssim colorants a la melmelada de maduixa, aquesta no presentaria el color vermell que la fa tan desitjable, sinó que presentaria un color grisenc a causa dels tractaments als quals se la sotmet.
A més dels estrictes criteris aplicats en l'avaluació de riscos i l'exigència de tenir una utilitat demostrada, les normatives relatives als additius exigeixen que aquests figurin en les etiquetes dels envasos dels aliments i begudes que els contenen.
1. En aquestes etiquetes ha de figurar la funció de l'additiu i el seu nom o número E assignat. Un nombre E significa que l'additiu ha estat avaluat pel Comitè Científic i que s'ha acceptat per considerar segur en tot el territori de la UE. L'etiquetatge dels additius alimentaris, ja sigui pel seu nom o pel seu nombre E permet als usuaris estar ben informats i, per tant, triar millor. La lletra E va seguida de tres o quatre dígits.
  1. El primer nombre informa sobre el tipus d'additiu. Així es reserva: 1 per als colorants, 2 per conservants, 3 per antioxidants, 4 per estabilitzants i emulsionants, 5 i 6 per potenciadors del sabor i 9 per als edulcorants.
  2. El segon número fa referència a la família de l'additiu (per exemple quan es tracta de colorants indica el color, en el cas d'antioxidants i conservants el grup químic al qual pertanyen).
  3. La resta dels dígits es refereix a l'espècie en concret i serveix per identificar la substància.
Tipus d'additius
1. Substàncies que modifiquen l'aspecte sensorial de l'aliment:
  1. Colorants. (E-100 a E-199): Són substàncies que afegeixen color als aliments. La seva única funció és emmascarar la manca de matèries primeres en l'elaboració dels mateixos o esmenar les decoloracions sofertes durant la manipulació.
  2. Edulcorants. (E-900 a E-999) S'utilitzen per endolcir els aliments. Substitueixen els sucres com endolcidors dels aliments. S'utilitzen en els aliments "baixos en calories" i per a diabètics.
  3. Potenciadors del sabor. (E-500 a E-699): En aquest grup hi ha els edulcorants, alguns dels àcids abans esmentats, extractes naturals de fruites i herbes, i compostos sintètics que imiten els sabors naturals.
2. 2. Substàncies que impedeixen o endarrereixen l'alteració química i/o biològica dels aliments:
  1. Conservants. (E-200 A e-299): S'utilitzen per protegir els aliments contra la proliferació de microorganismes que poden deteriorar o enverinar, amb la qual cosa s'augmenta el període de vida del producte.
  2. Antioxidants. (E-300 a E-399) S'usen per evitar que els aliments grassos es posin rancis i per protegir les vitamines liposolubles (A, D, E i K) de l'oxidació.
3. 3. Estabilitzadors de la textura i d'altres propietats físiques i químiques:
  1. Estabilitzants i emulgents. (E-400 a E-499): Utilitzats per mantenir l'aspecte físic original dels aliments acabats de fer evitant així la formació d'esquerdes o vidres.
  2. Antiaglutinants. Aquests agents s'usen perquè alguns productes en pols com la sal o la farina no siguin compactes
  3. Acidulants i correctors de l'acidesa: com el nom indica, s'utilitzen per modificar l'acidesa d'un producte. En alguns productes de confiteria són un complement indispensable per aconseguir l'adequada aromatització.

Next up

ELS ADDITIUS ALIMENTÀRIS

Description

Resource summary

Media attachments

Similar

	Created by Alba Castilla over 8 years ago