LA LITERATURA EN ELS SEGLES XVI, XVII I XVIII

Vicente Sivera
Mind Map by Vicente Sivera, updated more than 1 year ago
Vicente Sivera
Created by Vicente Sivera almost 4 years ago
2
0

Description

a a
Tags

Resource summary

LA LITERATURA EN ELS SEGLES XVI, XVII I XVIII
1 Al s.XVI, es va iniciar
1.1 un llarg període caracteritzat per la pèrdua de personalitat política, per l'estacament econòmic i per una disminució de l'ús del català com a llengua literària
1.1.1 que va desencadenar
1.1.1.1 Factors sociohistòrics
1.1.1.1.1 davallada demogràfica per la pesta
1.1.1.1.2 la unió de les corones catalanoaragonesa i castellana
1.1.1.1.2.1 a Castella se situarà la cort, i es traslladarà l'aristocràcia autòctona, que es castellanitzarà
1.1.1.1.2.1.1 a causa de
1.1.1.1.2.1.1.1 Guerra de les Germanies
1.1.1.1.2.1.1.2 L'establiment de la cort virregnal de la viuda de Ferran el Catòlic a València
1.1.1.1.2.1.1.2.1 que va
1.1.1.1.2.1.1.2.1.1 impulsar castellanització de la noblesa
1.1.1.1.3 descobriment de Amèrica
1.1.1.2 Castellanització de la literatura culta
1.1.1.2.1 a partir del
1.1.1.2.1.1 s. XVI la llengua de la cort va ser el castellà
1.1.1.2.1.1.1 com conseqüència
1.1.1.2.1.1.1.1 la valoració del castellà i el prestigi de la literatura faran que
1.1.1.2.1.1.1.1.1 els autors utilitzen aquesta en les seues obres
1.1.1.2.1.1.1.2 amb la desaparició de la cancelleria va desaparéixer un model de llengua literaria comú, fet que va desencadenar la dialectalització
1.1.1.2.1.1.2 gràcies a
1.1.1.2.1.1.2.1 Triomf Contrarreforma
1.1.1.2.1.1.2.2 supressió del català com a llengua oficial pels Decrets de Nova Planta
1.1.1.3 La Decadència (s. XVI-XVIII)
1.1.1.3.1 correspon al període de la nostra història que va desde l'inici del s. XVI fins a les primeres dècades del XIX
1.1.1.3.2 durant aquest període va haver una continuïtat literària en català
1.1.1.3.2.1 fet que
1.1.1.3.2.1.1 la castellanització va afectar únicament a la literatura culta i sectors socials restringits
1.1.1.3.2.1.2 en els àmbits col·loquials va continuar sent l'única llengua de la majoria de població
2 EL RENAIXEMENT
2.1 va ser un moviment cultural que va sorgir a Itàlia a mitjan el segle XIV
2.2 caracteritzat per
2.2.1 revalorització de la cultuta de l'antiguitat clàsica
2.2.2 sorgiment d'una consciència de la dignitat
2.2.3 actitud més reflexiva i crítica
2.3 característiques de les obres en llengua vulgar
2.3.1 consciència d'estil, classicisme, sentit crític, harmonia, recerca de la bellesa, gust pel paisatge, paganisme, rebuig del retoricisme, efecte d'espontanëitat i senzillesa lingüística
2.3.1.1 destaca l'obra
2.3.1.1.1 Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa
2.3.1.1.1.1 de Cristòfor Despuig
2.3.1.1.1.2 Plenament renaixentista
2.3.1.1.1.2.1 consta de
2.3.1.1.1.2.1.1 sis col·loquis entre tres interlocutors
2.3.1.1.1.2.1.1.1 Lúcio
2.3.1.1.1.2.1.1.2 Fábio
2.3.1.1.1.2.1.1.3 Don Pedro
2.3.1.2 van sorgir dos tipus de teatres
2.3.1.2.1 Religiós i Profà
2.4 fent referència a la poesia destaquen
2.4.1 Pere Serafí (1510-1567)
2.4.1.1 va ser poeta i pintor
2.4.1.2 situat entre la tradició medieval i influència italiana
2.4.1.3 va publicar
2.4.1.3.1 dos llibres, un conjunt de 170 poemes
2.4.1.3.1.1 en el qual destaquen grups de sonets
2.4.1.4 va practicar
2.4.1.4.1 la cançó tradicional
2.4.1.4.1.1 a partir de la glossa d'un refrany tradicional
2.4.2 Joan Timoneda (1518-1583)
2.4.2.1 va ser escriptor i editor
2.4.2.2 va compondre
2.4.2.2.1 poemes popularitzants
2.4.2.2.1.1 representen
2.4.2.2.1.1.1 novetat tant pel metre com pels temes, tractats amb llengua directa i fluïda
2.4.2.2.2 va editar i confeccionar cançoners
2.4.2.2.2.1 Flor d'enamorats
2.4.2.2.2.1.1 una de les millors mostres de la poesia culta
3 EL BARROC
3.1 va ser el corrent artístic i ideològic que va manifestar durant el s. XVII el pessimisme
3.2 un tema recurrent és
3.2.1 fugacitat del temps
3.2.1.1 configuren la visió del món com un gran teatre
3.2.2 temes pessimistes i depriments
3.2.2.1 és un sentiment de desengany
3.3 tot són aparences
3.4 Només a Catalunya es va
3.4.1 conrear poesia i teatre barroc en català
3.4.1.1 sorgir nova escola en què destaquen autors com
3.4.1.1.1 Francisc VIcenç Garcia (1582-1623)
3.4.1.1.1.1 producció major part de poemes burlescos
3.4.1.1.1.1.1 incorren en l'obscenitat i brutícia
3.4.1.1.2 Francesc Fontanella (1622-1685)
3.4.1.1.2.1 va crear una literatura nova
3.4.1.1.2.1.1 tècniques poètiques habituals de la poesia culta
3.4.1.1.2.1.1.1 destaca la seua obra
3.4.1.1.2.1.1.1.1 Lo Desengany
3.4.1.1.2.1.1.1.1.1 és l'obra dramàtica més important en la literatura barroca catalana
3.4.1.2 gràcies als llibres de memòries i els dietaris
3.4.1.2.1 destaquen
3.4.1.2.1.1 Coses evengudes en la ciutat e regne de València
3.4.1.2.1.1.1 de Joaquim Aierdi, presenta model de prosa ben elaborat
3.4.1.2.1.2 Notícies de València i son regne
3.4.1.2.1.2.1 de Pere Joan Porcar, relata notícies quotidianes
3.5 Al País Valencià es va expressar quasi totalment en castellà
4 LA IL·LUSTRACIÓ
4.1 En la prosa del s. XVIII destaquen reculls de
4.1.1 Rondalles
4.1.1.1 sobreix la Rondalla de Rondalles
4.1.1.1.1 de Lluís Galiana
4.1.1.1.1.1 mostra el valencià col·loquial, els proverbis i les expressions més pintoresques
4.1.2 Adagis
4.1.3 Dietaris
4.1.3.1 destaca el Calaix de sastre
4.1.3.1.1 de Rafel d'Amat
4.1.3.1.1.1 crònica de la vida quotidana des del 1769 fins al 1816
4.2 Primeres dècades del s. XVIII manifesten predomini del Barroc
4.2.1 fet que va suposar que la il·lustració és consolidara tardanament i amb limitacions
4.2.1.1 és un
4.2.1.1.1 moviment ideològic o filosòfic, caracteritzat pel racionalisme i la voluntat de sotmetre a crítica tot el saber humà per arribar al progrés social, econòmic i cultura
4.2.1.1.1.1 va penetrar amb més força en Menorca
4.2.1.1.1.1.1 autor destacat
4.2.1.1.1.1.1.1 Joan Ramis, neoclàssic més representatiu en la nostra literatura
4.2.1.1.1.1.1.1.1 amb la seua obra
4.2.1.1.1.1.1.1.1.1 Lucrècia
4.2.1.1.1.1.1.1.1.1.1 defensa la llibertat davant de la tirania
4.3 La literatura popular catalana va mantindre una enorme vitalitat
4.3.1 lligada a la
4.3.1.1 transmissió oral i al sentit tradicional
4.3.1.1.1 que dona prioritat
4.3.1.1.1.1 a la comunicació inmediata i a la diversió
4.3.1.1.1.1.1 destaquen tres manifestacions
4.3.1.1.1.1.1.1 El Romancer
4.3.1.1.1.1.1.1.1 és tot un llegat poètic i musical
4.3.1.1.1.1.1.2 Els col·loquis valencians
4.3.1.1.1.1.1.2.1 recullen continguts polítics, històrics i de notícies
4.3.1.1.1.1.1.2.1.1 d'una manera
4.3.1.1.1.1.1.2.1.1.1 còmica, burlesca o satírica
4.3.1.1.1.1.1.2.1.1.1.1 eren monòlegs i altres es presentaven com a diàleg
4.3.1.1.1.1.1.3 El teatre religiós
4.3.1.1.1.1.1.3.1 l'exemple més antic conservat
4.3.1.1.1.1.1.3.1.1 El Misteri D'Elx
Show full summary Hide full summary

Similar

VERBOS VALENCIANO
bmonzonjose
Valencià - Literatura PAU - Tema 1
Moema Aguade
Valencià - Literatura PAU - Tema 1
Amanda Torrente
ESTRUCTURA DEL ESTADO COLOMBIANO
Juan Barrero
Ausiàs March. Activitat multimèdia (Àlex Lluch)
Àlex Lluch
EJEMPLOS DEL 1ER PROBLEMA DE LA GEOMETRÍA ANALÍTICA
Mariana Yautentzi
SIMULADOR DE MICROSCOPIA
liliana jaramillo
Desempeño docente Evaluación de la Educación
german.calameo.s
Medicamentos
victor.romero.mo
EL ARTE DE LA GUERRA
YONATAN ALEXANDER AROCA CERON
Amigos Con los que menos me hablo
Heidy Silva Gaidos