La civilització islàmica 3

ashley gutiérrez
Mind Map by ashley gutiérrez, updated more than 1 year ago
ashley gutiérrez
Created by ashley gutiérrez almost 4 years ago
0
0

Description

E.S.O. geografía e historia Mind Map on La civilització islàmica 3, created by ashley gutiérrez on 10/23/2016.
Tags

Resource summary

La civilització islàmica 3
1 L'origen d'Al-Andalus (segle VIII-X)
1.1 La invasió i l'assentament musulmà
1.1.1 Al segle VIII, el regne visigòtic, assentat a la península Ibèrica, estava sumit en una guerra civil a causa de la successió al tron. Un dels bàndols enfrontats, el q s'oposava al rei Roderic, va decidir sol·licitar ajuda als musulmans q hi havia al nord d'Africa, perquè intervingueren en suport d la seua causa. L'any 711, com a resposta a aquesta sol·licitud d'ajuda, un exèrcit musulmà va entrar a la península Ibérica. En aquest mateix any, dirigits per Tariq i Mussa, venceren el rei Roderic i van iniciar una ràpida conquesta del territori hispànic.
1.1.1.1 Tariq va desembarcar a Gibraltar l'any 711 al capdavant d'un exèrcit d milers d guerrers q eren, berbers procedents del nord d'Africa.
1.1.1.2 En la batalla de Guadalete (711), els musulmans van derrotar amb facilitat als visigots. Va ser llavors quan Tariq va decidir cridar Mussa, governador del nord d'Africa, per a completar la conquesta del regne visigòtic.
1.1.1.3 L'expansió dels musulmans va ser molt ràpida. En sols quatre anys dominaven la major part de la península Ibérica, tret de les zones muntanyenques del nord. El territori conquerit va rebre el nom d'Al-Andalus.
1.1.1.4 Els musulmans van intentar continuar la conquesta per Europa, encara van ser derrotats pels francs a poitiers. Després d'aquesta derrota, es van quedar replegats a la península Ibèrica.
1.1.1.5 Causes d la ràpida expansió musulmana
1.1.1.5.1 La debilitat d la monarquia visigòtica, sumida en un procés d guerres civils. A més, les expedicions d saqueig dels vascons contribuïen a crear un clima d'inseguretat general.
1.1.1.5.2 La indiferència de la població, q no oposà resistència als nous dominadors. Els llauradors vivien en condicions molt imprecàries per la qual cosa no tenien incentius q els feren defensar la monarquia visigòtica.
1.1.2 El nombre d musulmans q es va assentar a la Península després d la conquesta no va ser molt alt. Entre ells, alguns eren àrabas i sirians -q van ocupar les terres més bones- i la resta eren berbers -q es van instal·lar a les terres més pobres. Per la seua banda, la població camperola hispanoromana es va mantenir, i una gran part es va convertir a l'islam.
1.1.2.1 Muladís
1.1.2.1.1 Cristians q durant el domini musulmà d la península van abandonar la seua religió i es van convertir a l'islam
1.1.2.2 Mossàrabs
1.1.2.2.1 Cristians q vivien en territori musulmà i van mantenir la seua religió
1.2 L'organització política (711-1031)
1.2.1 Al-Andalus anà obtenint, entre els segles VIII i X, més independència dins d l'islam. En l'evolució política d'aquesta etapa, es poden distinguir tres fases.
1.2.1.1 711-756
1.2.1.1.1 Emirat dependent
1.2.1.1.1.1 Des d la conquesta fins a mitjan segle VIII, el territori andalusí es va organitzar com una província o emirat més d l'imperi dels omeies. Durant aquesta etapa, al capdavant d l'emirat dependent de Damasc hi havia un emir, q governava auxiliat per un divan.
1.2.1.2 756-929
1.2.1.2.1 Emirat independent
1.2.1.2.1.1 L'any 756, després de l'ascens de la dinastía abbàssida a Damasc, un membre d la família omeia es va refugiar a Al-Andalus i va formar un emirat independent del Califat de Bagdad. Aquest emir, Abd al-Rahman I, fou l'iniciador d'una dinastia brillant. Per a administrar el sue territori, a més de tenir l'ajuda del divan, es van crear províncies o cores q tenien al capdavant un governador (valí).
1.2.1.3 929-1031
1.2.1.3.1 Califat
1.2.1.3.1.1 L'any 929, Abd al-Raham III va trencar tots els llaços q l'unien amb Bagdad i es va proclamar califa. Es va iniciar així el Califat de Córdova, q fou el període d major esplendor d'Al-Andalus per la seua importància, economia i cultura. La capital, Còrdova, es va convertir en la ciutat més important d l'Europa occidental. No obstant això, els califes hagueren d'enfrontar divisions internes: les rivalitats entre àrabs i berbers, d'una banda, i els problemes amb mossàrabs i muladís, de l'altra. Aquests conflictes van provocar q, l'any 1031, el Califat de Còrdova es dividira en diferents regnes, anomentas taifes.
1.2.2 Els musulmans solament es van assentar a les regions agrícoles més riques, com les valls del Gaudalquivir, d l'Ebre i la costa est. A les zones muntanyenques del nord peninsular, la pressió dels conqueridors va ser més escassa, per la qual cosa van poder organitzar-s'hi enclavaments cristians d resistència. Aquests nuclis cristians van lluitar per a assegurar els seues enclavaments durant el segle VIII i, van iniciar una fase d'expansió q els va portar fins al riu Duero. Com a resposta, els musulmans van dur a terme expedicions contra els territoris dels cristians. Així, des de Còrdova partien per a saquejar els camps i obtenir un botí. Entre aquestes expedicions, destacaren les d'Abd al-Rahman III durant la seua etapa com a califa (929-961) i les d'Almansor, q va ser el primer ministre del califa Hixam II i va governar entre els anys 976 i 1002.
1.3 L'economia i la societat a Al-Andalus
1.3.1 A Al-Andalus, l'activitat econòmica va ser intensa i es va veure afavorida pel caràcter urbà d la societat, així com per l'auge del comerç. En els socs andalusins circulaven monedes d'or i d plata, la qual cosa facilitava els intercanvis amb Orient i Occident.
1.3.1.1 Les activitats econòmiques a Al-Andalus
1.3.1.1.1 L'agricultura i la ramderia
1.3.1.1.1.1 Disposava d les àrees agrícoles més riques, i es van aprofitar i millorar mitjançant innovavions tècniques, especialment les d regadiu. La producció d cereals, vinya i olivera es va completar amb cultius com el cotó, el lli i l'arboricultura. Entre les activitats ramaderia, van destacar la cria del bestiar oví, per a l'alimentació, i la cría d cavalls.
1.3.1.1.2 L'artesania
1.3.1.1.2.1 Es va desenvolupar l'activitat artesanal en tallers d'orfebreria, armes vidre... Va destacar:
1.3.1.1.2.1.1 Teixits d seda
1.3.1.1.2.1.2 El treball de la fusta
1.3.1.1.2.1.3 La ceràmica
1.3.1.1.2.1.4 Decoració d pells
1.4 La cultura durant el Califat d Còrdova
1.4.1 Va guadir d'una gran esplendor cultural i artística. A la ciutat es reunien importants científics i pensadors, q van propiciar el desenvolupament d les matemàtiques, la medicina, l'astronomia, la música i la poesia. Còrdova es va convertir en la ciutat més culta de l'Occident europeu. La millor prova del seu desenvolupament cultural va ser l'art d'aquest període, q va tenir la realització més brillant en la mesquita d Còrdova i en edificis civils.
1.4.1.1 La mesquita d Còrdova
1.4.1.1.1 Es va construir en diverses fases entre els segles VIII i X. Hi destaca l'hàram, q està format per naus separades entre si per arcs d ferradura q se sostenen en columnes fines. Alhora, aquestes files d'arcs suporten una segona linia d'arcs de mig punt subjectats per pilars. Aquest sistema estava inspirat en els aqüeductes romans.
1.4.1.1.2 El mihrab, la part més sagrada, el realitzaren diversos artistes vinguts d'Orient. Aquestes influències s'aparecien en la decoració i la cúpula.
Show full summary Hide full summary

Similar

Función de planificación y organización
Fernando Torrez
Función de planificación y organización
Juan Jose Peña Moles
TEST BLOQUE III. Función de planificación y organización
ESTER PONSODA TRUJILLO
Función de planificación y organización
Yajaira Castro Robayo
Función de planificación y organización
Laila Menchaca
La península Ibérica en la Edad Media: Al-Andalus
Sara 136
ASW - T2
Ivana Fraile
EL RELLEU A LA TERRA
Fent de Mestra
VARIEDADES DE LA LENGUA
Diego Morcillo
VARIEDADES DE LA LENGUA
Alba Capell Fernández