RESUM T11

saray_isa
Note by saray_isa, updated more than 1 year ago
saray_isa
Created by saray_isa about 8 years ago
329
0

Description

Prueba de Acceso a la Universidad (PAU) História (2ª rep i catalunya autonoma) Note on RESUM T11, created by saray_isa on 07/16/2013.

Resource summary

Page 1

La proclamació i el període constituent El 12 d’abril del 1931es van celebrar eleccions municipals, que van tenir una elevada participació. Els partits que es varen coalitzar en el Pacte de San Sebastià (republ.,social. I nacion) es van imposar a les ciutats i a la majoria de nuclis industrials. Els resultats demanaven un canvi de règim. El 14 d’abril els regidors electes de d’Eibar(Guipúscoa) van ser els primers a proclamar la República, després la resta de ciutats. Davant la situació, Alfons XIII va renunciar a la protestat reial i va abandonar el país en direcció a l’exili.  Oficialment es proclamà la Segona República Espanyola. A Catalunya, La lliga va perdre les eleccions davant la vencedora ERC. Francesc Macià va proclamar la República Catalana, fet que va provocar un conflicte amb el govern provisional perquè a St. Sebastià van acordar la descentralització de l’Estat. Aquest visità a Macià i li proposar el règim d’autonomia.  El 28 de juny, unes eleccions generals van donar la victòria a la coalició d’esquerres: Niceto Alcalá Zamora = President  i Manuel Azaña= Cap de govern. La constitució del 31 declarava que tots els poders emanen del poble i establia: -          Possibilitat de govern autonòmic en algunes regions -          Poders igual que ara -          Igualtat davant la llei, l’educació, la feina i la no-disriminació -          Vot als 23 anys (sufragi universal) -          Estat laic  REFORMES DEL BIENNI D’ESQUERRES (1931-1933) Reforma Religiosa -          Va imposar el laïcisme i va autoritzar el  divorci i el matrimoni civil. -          Llei de congregacions: límits a la possessió de béns en comunitats religioses. Això va provocar al cardenal de tarragona, francesc vidal i barraquer, i a altres  a manifestar-se. Reforma de l’exèrcit -          Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Azaña va considerar necessari reduir els efectius de l’exèrcit, posar di a la macrocefàlia (un oficial per 3 soldats l’any 1917). -          Llei de retir de l’oficialitat (1931)= tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se’ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si així volien fer-ho. -          Es va clausurar l’academia General Militar de Sargossa. -          Es va crear la guàrdia d’assalt (força d’ordre públic) -          Els africanistes[1] creuen que és una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit. Reforma agrària -          És volia posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers). -          Es va mirar de protegir als pagesos sense terra i els arrendataris van establir la prohibició de rescindir els contractes d’arrendament. -          Van fixar una jornada laboral de 8 hores al camp i uns salaris mínims. -          Llei de reforma agrària: modernitzar la agricultura i millorar la situació de la pagesia. Això va provocar una tensió social. Reforma de l’Estat centralista -          Catalunya va ser la primera regió que és va convertir en autonomia. Es va crear l’estatut d’Autonomia del 1932. -          EL país basc 1936 -> Lehendakari -> José Antonio de Aguirre. -          A Galicia 1936 és fa un projecte d’estatut. Reforma educ./cult. -          Educació liberal i laica, dret a la educació, escola mixta, obligatòria i gratuïta . -          Volien millorar el nivell cultural -> Missions Pedagògiques, formades per grups ambulants d’estudiants, profes i intel·lectuals, que portaven biblioteques, cors, conferències, teatre i cinema. -          La Barraca: F.G. Lorca Reforma laboral -          Francisco Largo Caballero va aprovar la llei de contractes del treball i la llei de jurats mixtos (arbitratge i 7 dies vacances pagades). -          Augment de salaris i assegurances socials.   La Catalunya autònoma El govern va elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia que definís els drets i les competències de Catalunya. Es va convocar una assemblea de representats dels ajuntaments per elegir una diputació provincial, que va rebre l’encàrrec de nomenar la comissió d’experts que hauria de redactar l’Estatut. Es van reunir a al santuari de Núria. El projecte fou presentat al juny del 1931. L’estatut de Núria partia de la idea d’Espanya unida i federal. Declarava el català com a llengua oficial, acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana. Assumia competències exclusives en l’ensenyament, cultura, policia i l’ordre públic, la sanitat... Es va aprovar al agost de 1931 per la gran majoria de la població(guanya ERC). A mitjans del mateix mes Macià presentar el projecte a les corts. Hi havia 3 posicions: la del g. Central (autonomia moderada) la dels catalans(autonomia amplia) i els de dretes(Espanya unida)-> fan un intent de cop d’estat al 32! Però al 9 de setembre del 32 aprovat l’Estatut. El text definitiu mostra discrepàncies amb l’Estatut de Núria. Aquest deia: -          Catalunya és una autonomia dins d’Espanya -          Català i Castellà són les llengües oficials del territori català -          La majoria de competències són compartides. ECONÒMIC Es crea els serveis d’estadística, el’Institut d’Investigacions Econ. i caixes de Dipòsit. AGRICULTURA Es va intentar arreglar el problema dels pagesos arrendataris, sobretot els rabassaires. POLITICA SOCIAL Llei de Bases(Sanitat i Assistència Social). Millora la xarxa sanitària. També fa ref. Laborals. ENSENYAMENT Es funden noves escoles d’ensenyament secundari i professional, com l’institut-escola. Tmb escola mixta. Millores pedagògiques i laborals. CULTURAL Normativització i normalització de la llengua catalana. Pompeu fabra(1932). Català a l’escola i premsa. DIVISIÓ TERRITORIAL 38 comarques però no es fa fins al 1936 Es van tornar a convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de nov. del 1932 (guanya ERC). Lluís Companys president del parlament i Francesc Macià fou el president de la Generalitat de Cat (1933 substituït per Companys). Tasques realitzades: africanistes [1] : Militars de l’exèrcit d’Àfrica formats durant les campanyes del Marroc i considerats els més intervencionistes en afers polítics.

FALTA BIENNI CONSERVADOR, EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR!!!!!!!!!!!!

Nueva Página

Show full summary Hide full summary

Similar

Primera Guerra Mundial
Diego Santos
Historia Contemporánea: Los fascismos
María Salinas
Arte Egipcio
maya velasquez
LA EDAD MEDIA - EDUpunto.com
EDUpunto Por: Ernesto De Frías
Historia de la Ética
hectorleyva
La crisis del antiguo régimen (RESUMEN)
Marina García Chip
La Guerra Fría y la formación del mundo bipolar
Maitane Gajate
Arte en el siglo XX
Rafael Cardozo
Independencia de los paises latinoamericanos
Estefani Tretto
Guerra civil española
Saul Barrios Guz
Historia Argentina
Nicolas Ñancucheo