Època Moderna (XVI-XVII-XVIII)

claaretaa
Note by claaretaa, updated more than 1 year ago
25
0
0

Description

Resum del panorama general del que fou l'època moderna establerta entre els segles XVI-XVIII que té una gran importància per grans cultures europees, que són: Itàlia(XV-XVI), Espanya(XVI-XVII) i França(XVIII).

Resource summary

Page 1

Panorama General: L'època moderna és de gran importància entre grans cultures europees (cast,fr,it). Però, el català-> davallada general, de quantitat i qualitat, en la lit culta(no en la popular)-> s'anomena: Decadència. Conseqüències: castellanització de l'aristocràcia, pèrdua poder burgesia cat per guerres i crisi $, ús freqüent cast en la lit culta, entrada castellanismes, pèrdua consciencia d'unitat en diferents territoris de parla cat. En els 3 segles, les classes populars no deixaren d'usar la llengua catalana, ja que era l'única que coneixien. La crisi afectava al català com a llengua de prestigi,en el seu ús en la literatura culta, no en la popular. Moments històrics de diferents cultures europees que van significar els Segles d'Or de ccada cultura: Itàlia: s.xv/xvi, Espanya: xvi/xvii, i França: sxviii, van arribar a uns punts màx desplendor.

Renaixement (XVI), Barroc (XVII) i Il·lustració (XVIII):Cada segle representa diferentes etapes de diferents cultures europees: El Renaixement del sXVI, ja començat en el XV, correspondria a Itàlia; El Barroc del sXVII vindria d'Espanya i lI·lustració del sXVIII prové de França.Renaixement: Moviment italià del sXV, predecedent de l'humanisme en el sXVI amb Dante, Bocaccio, Petrarca, que suposa una revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Els renaixentistes consideren l'edat mitjana com època bàrbara, ja que era etapa intermèdia entre romans i ells. Període antropocèntric i fomenten estudi dels clàssics. PERE SERAFÍ: poeta i pintor humanista. En la seva poesia es troben punts de contacte amb trobadors i AMarch. Encara q utilitzava formes poètiques del renaixement (sonet). també escriu en cast. No ven temàtiques.Barroc: Moviment antitètic al Renaixement que manifesta les tensions i contradiccions de la condició humana, com per exemple la consciència d'una vida breu. Per això, es centra en la mort, degeneració humana... Això porta a l'ús de la sàtira, gust a lo desagradable, visió pessimista. Tot això fa arribar a l'ús de remarcar els contrastos: vida-mort, lirisme-burla, clarobscur. Velázquez, Murillo, Lope d Vega. Shakespeare, cervantes. FRANCESC VICENT GARCIA: poeta el més cèlebre, anomenat "Rector de Vallfogona"(mana dins d lesglesia). La seva fama es construeix a partir de vessant de la seva obra: qui posa humor gruixut i volgudament exagerat, burla i tendència escatològica (algo fastigós). Autor de sonets de lirisme. Obra grotesca i sublim, relacionada amb conceptisme de Quevedo (joc de paraules, corrent poètic basat enginy)FRANCESC FONTANELLA: Relacionat amb el culteranisme de Góngora es un corrent que prové del llati, fa ús d'al·lusions mitològiques o hipèrbatons violents, que donen caràcter artificiós al poema. Afrancesat políticament i castellanitzat literariament, es autor de sonets i obra Lo desengany.Il·lustració: Moviment francès que acabà amb la revolució del 1789 i la fundació democràtica burgesa basada en la separació entre poders. Aquest moviment confia en el progrés i la raó. La manifestació més caracteristica en les arts és el neoclassicisme: tres unitats -espai,temps,acció- La literatura té una funció didàctica i ideològica (Voltaire).BARÓ DE MALDÀ: prosa, Obra: Calaix de sastre. Va sobre el que l'envoltava i no sobre ell mateix. Anotava els viatges, excursions, passejades pobles, personatjes festes, esdeveniments politics i socials...L'obra no aprofundeix pro constitueix un document de primera magnitud de formes de vida a Catalunya a 2a meitat del s. xviii. JOAN R i Ramis: teatre neoclassic menorqui. Obra: Lucrècia. De versos alexandrins, ambientada Roma antiga i es troba les tres unitats del teatre clàssic. Quan es restablí la sobirania espanyla a Menorca, ell passar a escriure en castellà.

La Literatura popular: La literatura popular catalana mai no ha deixat d'existir, s'ha mantingut gràcies a la seva parla i s'ha de tenir en compte que la castellanització afectà a les zones properes a la Cort. Característiques: Normalment anònima i és dificil de datar perquè no evoluciona igual que la literatura culta. Teatre: trobem l'entremès medieval que són peces dramàtiques breus, que fan de complement d'una obre més llarga, on descriuen els costums de l'època amb música i cançons. Poesia: oral i cantada amb diferents gèneres: Nadales(naixement de Crist), Corrandes(poemes amb música ballades en rotllana), Goig(poesia religiosa sota l'advocació d'un sant o parròquia), Romanços(poemes narratius de tradició oral "El comte Arnau" o romanços de bandolers). Ús de vers d'art menor, rima assonant, repeticions. Prosa: Rondalles i Llegendes, de caràctes fantàstic i transmeses oralment.

Show full summary Hide full summary

Similar

LITERATURA
Jose Rodriguez
Evolució històrica del gènere de la narrativa
vanessacasmo
LITERATURA MEDIEVAL CATALANA
Nanina
Famílies instrumentals
Eva Pardos Crespo
La o i la u àtones
yago.reab10
MORFOLOGIA / CATEGORIES GRAMATICALS
Marc Petit
Els Determinants
Amparo UF
FUNCIONS SINTÀCTIQUES
Marc Petit
1 ORIGEN Y EVOLUCIÓ DE LES LLENGÜES
Pablo Cubero
SINTAGMES
Marc Petit
Vocabulari "El fill de la pluja d'or"
Nora Bonafonte