Sòcrates segueix conversant amb Glaucó, però ara parlen sobre la dialèctica com a ciència suprema dels filòsofs. En el fragment anterior es parla dels sabers que els filòsofs han de saber abans de l'estudi que els porta al veritable concepte de Bé. Aquests cinc sabers són una preparació per a la dialèctica.

1r L'aritmètica: permet conèixer el nombre i el càlcul, amb aquesta ciència podem dominar l'art de la guerra, perquè es necessita comptar i calcular per poder fer front a l'enemic.

2n La geometria: treballa en el pla i també serveix per a la guerra, ja que es necessita col·locar bé en l'espai el campament, per crear diverses estratègies i desplaçaments de l'exèrcit.

3r L'estereometria: aquesta ciència no estava molt desenvolupada en aquella època. Era l'estudi dels cossos en sí mateixos i a la consideració dels volums dels cossos.

4t L'astronomia: estudia els moviments dels cossos celestes i poder conèixer les lleis dels cels amb les matemàtiques.

5è l'harmonia: estudia les relacions d'harmonia entre els nombres i les tonalitats musicals.

La dialèctica és el coneixement pròpiament filosòfic, el coneixement de les idees, de les coses en si mateixes, de la veritat mateixa. Els saber treballen amb hipòtesis o principis, però la dialèctica treballa amb el coneixement del Bé. És pot prescindir del coneixement dels sabers anteriors. El filòsof ha de dominar tots els sabers anterior, la dialèctica i la relació entre els sabers. Per saber la veritable realitat de tot cal tenir un domini de la dialèctica alt, al qual Sòcrates anomenava "ciència", que havia de tenir el governant. Els altres sabers no arriben al grau de "ciència", ja que treballen amb hipòtesi, Plató els anomena "pensament discursiu" o "reflexió".

Sòcrates diferenciava entre diversos graus en el coneixement.

Sense el coneixement matemàtic i la dialèctica no es pot arribar al coneixement filosòfic (intel·ligència pura). La dialèctica ens ajuda a entendre l'essència de les coses per arribar al Bé. El filòsof veritable és que arriba a assolir aquest grau.

· dialèctica: és la culminació de totes les altres matèries.

Etapes de formació dels filòsofs:

- Han d'iniciar aquells que tinguin qualitats físiques(els més ben formats) i morals (els més ferms i els més coratjosos, nobles i greus) i bones disposicions intel·lectuals (agudesa, memòria indestructible, amant de l'esforç).

- Afegeix respectivament amor a la feina (ni molt ni poc); amor a la veritat; seny, coratge i magnanimitat.

Edats en que cal anar formant als filòsofs:

-De bens joves: Iniciació opcional al càlcul, la geometria, i l'educació prèvia. Els infants hauran de presenciar la guerra. Faran un examen i en seleccionaran uns determinats. hauran de fer 2 o 3 anys de gimnàstica i se'ls avaluarà (obligatori).

-Als vint anys: selecció dels millors i iniciació a les ciències matemàtiques i aprendre a sintetitzar.

- D'ençà dels trenta anys: Als més constants en els aprenentatges, en la guerra i en els costums, se'ls provarà en l'art de la dialèctica

-Després dels quinze anys (a partir dels quaranta-cinc): Formats ja en la dialèctica veritable se'ls tornarà a impartir qüestions militars i hauran de fer gimnàstica per no perdre la forma.

- Als cinquanta anys: Els que superin tot aquest procés i coneguin el Bé seran obligats a governar la cuitat. Plató pensa que encara que no hagi tingut lloc, la ciutat governada per filòsofs és possible(ciutat utòpica).

	Created by Mar Forné Luna over 9 years ago

Plató Note on Continuació a la introducció de Plató, created by Mar Forné Luna on 05/10/2014.

Continuació a la introducció de Plató