El feudalisme és el sistema social, econòmic i polític que es va desenvolupar a Europa, principalment
entre els segles IX i XII.
No obstant això, el feudalisme no només
es va manifestar en aquesta relació, sinó
que va constituir l'eix de l'organització
política i social d'Europa occidental durant
tota l'Edat Mitjana, i que en algunes zones
es va perllongar, almenys en els seus
àmbits econòmic i social, durant part de
l'edat moderna.
El feudalisme europeu va ser, en essència,
conseqüència de les grans invasions
germàniques sobre el món romà, les quals
van conduir a la fusió de dues societats (la
romana i la bàrbara) col·locades a nivells
culturals profundament diferents, alterant
les dues i determinant l'aparició de noves
institucions.
L'imperi de Carlemany (742-814) va constituir el primer intent de crear un nou ordre després dels grans
trastorns produïts en aquesta època. A la seva mort van seguir altres commocions, produïdes en gran part
per noves migracions i invasions (de víkings, eslaus, hongaresos, etc.), el que va portar amb si el debilitament
de l'imperi Carolingi, ja que els seus successors no van ser capaços d'administrar.
La quasi desaparició de
l'imperi va amenaçar amb
sumir Europa en una
situació d'anarquia, en la
qual es van donar
transformacions generals
de tipus econòmiques,
socials i polítiques:
decaure les ciutats, va
disminuir el comerç
internacional, es va reduir
l'ús de la moneda i la
terra va quedar com la
principal riquesa. També,
es va produir la pèrdua
d'autoritat dels poders
centrals i el
desaparecimiento de
l'organització burocràtica.
Davant d'aquest
escenari, els reis van
deixar en mans dels
comtes i marquesos
la defensa dels seus
territoris. I la població
espantada va veure
que aquests nobles
eren la seva única
protecció. Així,
lentament, es va
formar un nou ordre
que va rebre el nom
de feudalisme.