QUINES SÓN LES ETAPES DE LA HISTÒRIA ANTIGA CATALANA?
EL NEOLICTIC
L'EDAT DELS METALLS
LA COLONITZACIÓ GREGA
LA CULTURA IBÈRICA
QUINA GUERRA VA ENFRONTAR ROMA I CARTAGO ?
LA GUERRA DELS SEGADORS 1640
BATALLA DELS POITIERS 732
LES GUERRES PÚNIQUES 264 AC AL 146 ABANS DE CRIST
GUERRA DEL FRANCÈS 1808
QUIN ANY ELS ROMANS DESEMBARQUEN A CATALUNYA (EMPÚRIES)
168 AC
225 AC
218 AC
325 DC
EN QUE ÉS BASABA LA ECONOMIA A LA CATALUNYA ROMANA?
EN ELS PRODUCTES AGRÍCOLES MEDITERRANIS COM EL BLAT, L'ORDI I LA CIVADA
EN ELS PRODUCTES AGRÍCOLES MEDITERRANIS BLAT VINYA I OLIVERA
DE LA ARTESANIA CERÀMICA I TEIXITS
LA B I LA C SÓN CERTES
QUINA VA SER LA CIUTAT MÉS IMPORTANT DE LA CATALUNYA ROMANA
BARCINO
TARRACO
ILERDA
GERUNDA
QUE VAN INTRODUIR ELS ROMANS A CATALUNYA
LA LLENGUA LLATINA
EL DRET
LA RELIGIÓ ROMANA
LA RELIGIÓ CRISTIANA
A LA LLARGA EL CONTACTE DEL LLATÍ AMB LES LLENGÜES EXISTENTS VA PROPICIAR EL NAIXEMENT DE LE LLENGÜES ROMÀNIQUES, ENTRE LES QUALS HI HA EL CATALÀ.
EN QUE ES BASABA EL SISTEMA ECONÒMIC I SOCIAL ROMÀ ?
EN ELS CAMPEROLS
EN L'ESCLAU, QUE ES DEDICAVA AL TREBALL AGRÍCOLA O A LA PRODUCCIÓ ARTESANAL
EN LA NOBLESA I LA POLÍTICA
EN L'AGRICULTURA I LA PESCA
EN QUIN SEGLE ENTREN ELS BÀRBARS I VISIGOTS A L'IMPERI ROMÀ?
SEGLE II DC
SEGLE III DC
SEGLE IV DC
SEGLE III AC
LA CRISIS DEL SISTEMA SOCIOECONÒMIC ESCLAVISTA, COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA PARALITZACIÓ DE L'EXPANSIÓ MILITAR- QUE FEIA QUE NO AUGMENTÉS EL NOMBRE D'ESCLAUS I, CONSEGÜENTMENT, N'AUGMENTÉS EL PREU-
ENTRE ELS SEGLES V I VIII VI VII IX( VIII, VI, VII, IX ), ELS ROMANS CARTAGINESOS VISIGOTS( ROMANS, CARTAGINESOS, VISIGOTS ) VAN CONFORMAR UNA ENTITAT POLÍTICA PENINSULAR BÀRBARA MONÀRQUICA ROMANA( BÀRBARA, MONÀRQUICA, ROMANA ), AMB TOLEDO TARRAGONA CASTELLA( TOLEDO, TARRAGONA, CASTELLA ) COM A CAPITAL.
EN QUIN ANY BANDES ARMADES DEL NORD D'ÀFRICA ENTREN A LA PENÍNSULA, DERROTEN ALS VISIGOTS I RÀPIDAMENT OCUPEN TOT EL TERRITORI ?
AL 711 DC
AL 714 DC
AL 914 DC
AL 1002 DC
AL VOLTANT DE QUIN ANY ÉS VA PRODUIR L'OCUPACIÓ SARRAINA DELS TERRITORIS CATALANS?
AL VOLTANT DEL 711
AL VOLTANT DEL 714
AL VOLTANT DEL 720
AL VOLTANT DEL 723
L'ESTABLIMENT DELS MUSULMANS A LA PENÍNSULA I A CATALUNYA MARQUEN LA HISTÒRIA POSTERIOR D'AMBDÓS TERRITORIS I SIGNIFIQUEN LA PARTIDA DE NAIXEMENT DE CATALUNYA COM A ENTITAT POLÍTICA.
QUI VA SER L'IMPULSOR DE LA MARCA HISPÀNICA ?
LLUÍS COMPANYS
CARLEMANY
JAUME I
GUIFRÉ EL PILÓS
QUIN VA SER L'ANTECEDENT POLÍTIC IMMEDIAT A LA FORMACIÓ DE CATALUNYA ENTRE ELS SEGLES IX I X?
L'ENTRADA DELS MUSULMANS A CATALUNYA
LA CREACIÓ DE LA MARCA HISPÀNICA ENCAPÇALADA PER CARLEMANY
GUIFRÉ EL PILÓS FUNDA EL CASAL DE BARCELONA
LA CONQUESTA DELS VISIGOTS DE CATALUNYA
QUINA GUERRA VA LLIURAR EL CABDILL FRANC CARLES MARTELL QUE VA SERVIR PERQUÈ ANÉS ESTENENT EL SEU DOMINI A L'ALTRA BANDA DELS PIRINEUS.
LA GUERRA DELS 100 ANYS
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
LA MARCA HISPÀNICA
LA BATALLA DE POITIERS
QUIN ANY EL CABDILL FRANC CARLES MARTELL A LA BATALLA DE POITIERS VA SERVIR PERQUÈ EL REI FRANC ANÉS ESTENENT EL SEU DOMINI A L'ALTRA BANDA DELS PIRINEUS ?
711
1714
732
778
QUAN VA SER EL FRACÀS DE LA CONQUESTA DE SARAGOSSA QUE VA FER QUE CARLEMANY NO POGUÉS ESTENDRE LA MARCA FINS A LA FRONTERA NATURAL DE L'EBRE COM DESITJAVA?
L'ANY 778
L'ANY 732
L'ANY 711
L'ANY 785
QUIN ANY LA CIUTAT DE GIRONA ES VA LLIURAR A CARLEMANY ?
780
785
QUI VA CONQUERIR LA CIUTAT DE BARCELONA L'ANY 801 ?
FELIP V
LLUÍS I EL PIETÓS
QUI ERA LLUÍS I EL PIETÓS QUE VA CONQUERIR LA CIUTAT DE BARCELONA AL 801 QUE JUNTAMENT AMB EL LLIURAMENT QUE VA FER LA CIUTAT DE GIRONA VAN EMMARCAR UN TERRITORI QUE CORRESPON A ALLÒ QUE ÉS CONEGUT COM LA CATALUNYA VELLA?
ERA FILL DE GUIFRÉ EL PILÓS
FILL DE L'ARXIDUC CARLES III
FILL DEL REI FRANC CARLEMANY
EL PARE DE FELIP V
QUINS TERRITORIS AGLUTINAVA LA CATALUNYA VELLA ?
ELS TERRITORIS PIRINENCS
ELS COMPRESOS ENTRE EL LLOBREGAT I EL CARDENER
EL SEGRIÀ MITJÀ
LA CONCA DE TREMP
QUI VA FUNDAR EL CASAL DE BARCELONA, REUNÍ DIFERENTS COMTATS I REPOBLÀ LES PLANES INTERIORS DE LA CATALUNYA CENTRAL?
EL COMPTE ARNAU
LA DESVINCULACIÓ FINAL DELS COMPTES CATALANS RESPECTE A LA MONARQUIA FRANCA ÉS VA DUR A TERME PER
CAP AL 988 AMB EL COMTE BORRELL II
CAP AL 988 AMB GUIFRÉ EL PILÓS
CAP AL 978 AMB EL COMTE BORRELL II
CAP AL 978 AMB GUIFRÉ EL PILÓS
EN EL NAIXEMENT D'UNA CATALUNYA SOBIRANA S'HI BARREGEN DIFERENTS FACTORS: PER UNA BANDA LA FEBLESA D'UNA MONARQUIA FRANCA QUE HAVIA CANVIAT DE DINASTIA, L'ENFORTIMENT DELS COMTES CATALANS, QUE JA PASSAVEN LA SEVA AUTORITAT POLÍTICA DE PARS A FILLS, I RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENTS COMTATS CATALANS ACCEPTANT LA PRIMACIA GRADUAL DEL CASAL DE BARCELONA.
QUINS SEGLES DE LA CATALUNYA FEUDAL SIGNIFIQUEN LA CONSOLIDACIÓ DEFINITIVA DE CATALUNYA COM A UNITAT POLÍTICA D'ESTAT FEUDAL, INDEPENDENT I AGLUTINADA PER LA CASA DE BARCELONA?
VIII i IX
IX i X
X i XI
XI i XII
QUAN ÉS COMENÇA LA CONQUESTA DEL QUE ANOMENEM LA CATALUNYA NOVA QUE PORTA LES FRONTERES DE CATALUNYA FINS A TORTOSA LLEIDA I FRAGA?
SEGLE XII
SEGLE III
SEGLE XIV
SEGLE XI
QUINS ANYS VAN SER CONQUERIDES LLEIDA I FRAGA I TORTOSA
LA B I LA D SÓN CORRECTES
TORTOSA EL 1148
TORTOSA EL 1225 I LLEIDA EL 1226 I FRAGA EL 1227
LLEIDA I FRAGA EL 1149
AMB QUI ES CASA EL 1137 RAMON BERENGUER IV ?
AMB ISABEL II, FILLA DE FERRAN VII D'ESPANYA
AMB PERONELLA D'ARAGÓ, FILLA DE RAMIR EL MONJO
AMB Mª CRISTINA, FILLA D'ISABEL II
CAP DE LES RESPOSTES ÉS CORRECTA
LA CONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESA (RAMON BERENGUER IV I PERONELLA D'ARAGÓ 1137) VA SER UNA UNIÓ DINÀSTICA, MÉS QUE NO PAS UNA FUSIÓ ENTRE ARAGÓ I CATALUNYA, EN LA QUAL CADA TERRITORI CONSERVA LES SEVES INSTITUCIONS, LLEIS I TRADICIONS I NOMÉS COMPARTEIXEN MONARCA EL QUAL ES CONVERTEIX EN "COMPTE REI".
CAP AL FINAL DEL SEGLE 12 I PRINCIPIS DEL SEGLE 13 L'EXPANSIÓ DE L'HERETGIA DELS CÀTARS O ALBIGESOS EN LA REGIÓ D'OCCITÀNIA VA DESENCADENAR UN PROCÉS BÈL·LIC ENTRE
LA COALICIÓ DEL PAPA INOCENSI III I EL REI DE FRANÇA CONTRA ELS CATALANS.
LA GUERRA DELS SEGADORS
LA BATALLA DELS POITIERS
QUIN FET VA SIGNIFICAR LA FI DEL DOMINI CATALANO-ARAGONÈS I LA MORT DEL REI PERE EL CATÒLIC ?
LA BATALLA DE MURET 12 SETEMBRE DEL 1213
LA BATALLA DELS POITIERS 732
LA BATALLA DE RONCESVALLES 778
QUINS TEXTOS REGULAVEN LES RELACIONS FEUDOVASSALLÀTIQUES QUE MARCAVEN LA JERARQUITZACIÓ ENTRE ELS SENYORS.
LES HOMILIES D'ORGANYÀ
ELS USATGES
QUI VA INICIAR AL SEGLES 13 I 14 L'EXPANSIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESA EN DUES DIRECCIONS: LA MEDITERRÀNIA I LA DEL SUD PENINSULAR.
JAUME I EL CONQUERIDOR
PERE EL CATÒLIC
QUI VA CONQUERIR LES ILLES BALEARS I VA REPARTIR LE SEVES TERRES ENTRE LA NOBLESA CATALANA I EL REI?
JAUME I EL CONQUERIDOR ENTRE EL 1229 I EL 1235
PERE EL CATÒLIC ENTRE EL 1229 I EL 1235
EL REI CARLEMANY ENTRE EL 1229 I EL 1235
EL COMPTE BORRELL II ENTRE EL 1229 I EL 1235
ELS DESCENDENTS DEL REI JAUME VAN ANAR AMPLIANT ELS TERRITORIS DE LA MONARQUIA AMB LA CONQUESTA MEDITERRANIS DE ?
SARDENYA, SICÍLIA I NÀPOLS
ELS DUCATS GRECS D'ATENES I NEOPÀTRIA
LES INSTAL·LACIONS COMERCIALS DEL NORD D'ÀFRICA
TOTES SÓN CORRECTES
EN QUIN SEGLE ES CONSOLIDEN LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES DEL PAÍS DONANT ORÍGEN A LES CORTS CATALANES ?
EN EL SEGLE XIV
ENTRE EL SEGLE XVI
ENTRE ELS SEGLES XIII i XV
ENTRE ELS SEGLES XIII i XIV
LES CORTS CATALANES (SEGLES XIII i XV) ERA UNA ASAMBLEA POLÍTICA FORMADA PER REPRESENTANTS DELS TRES ESTAMENTS
EL BRAÇ NOBILIAR,EL BRAÇ ECLESIÀSTIC I EL POLÍTIC
EL BRAÇ NOBILIARI, EL BRAÇ POLÍTIC I EL BRAÇ REIAL
EL BRAÇ REIAL, EL BRAÇ POLÍTIC I BRAÇ ECLESIÀSTIC
EL BRAÇ NOBILIAR, EL BRAÇ ECLESIÀSTIC I EL BRAÇ REIAL O REPRESENTANTS DE LES CIUTATS
QUINA ERA LES FUNCIONS DE LES CORTS CATALANES EN ELS SEGLES XIII I XV ?
FUNCIONS LEGISLATIVES
FUNCIONS EXECUTIVES
FUNCIONS JURÍDIQUES
LA A I LA B SÓN CORRECTES
LES FUNCIONS DE LES CORTS CATALANES SEGLES XIII I XV EREN LEGISLATIVES, APROVAVEN NOUS IMPOSTOS, ASSESSORAVEN EL MONARCA I NEGOCIAVEN PRIVILEGIS A CANVI DE SUBSIDIS.
DURANT QUIN SEGLE NEIX LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL O GENERALITAT ?
SEGLE XV
SEGLE XIII
LA DIPUTACIÓ DEL GENERAL O GENERALITAT, ERA UN PERMANENT DE LES CORTS CATALANES COMPOSTA PER 6 MEMBRES
QUATRE DIPUTATS, UN PER CADA BRAÇ, I DOS OÏDORS DE COMPTES
TRES DIPUTATS, UN PER CADA BRAÇ, I TRES OÏDORS DE COMPTES
CINC DIPUTATS, UN PER CADA BRAÇ, I 1 OÏDOR DE COMPTES
QUINA TASCA DUIA A TERME LA GENERALITAT EN EL SEGLE XIV ?
REPRESENTAR ELS ESTAMENTS DE BARCELONA
EXECUTAR LES DECISIONS DE LES CORTS
LA RECAPTACIÓ DE SUBSIDIS I IMPOSTOS
LA DEFENSA DE LES CONSTITUCIONS I LES LLEIS
EL CONSELL DE CENT , ERA UNA ASAMBLEA FORMADA PER 100 PROHOMS DE LA CIUTAT QUE REPRESENTAVEN ELS ESTAMENTS DE BARCELONA.
LA BURGESIA COMERCIAL
ELS MERCADERS
ELS MENESTRALS
TOTES SON CORRECTES I AQUESTS REPRESENTANTS TENIEN LA MISSIÓ CONSULTIVA I DE CONTROL SOBRE ELS CINC CONSELLERS QUE GOVERNAMENTAVEN LA CIUTAT
DURANT ELS SEGLES XIV I XV HI HA LA CONJUNCIÓ DE TRES GRANS CRISIS
UNA CRISI ECONÒMICA I DE POBLACIÓ
UNA CRISI SOCIAL
UNA CRISI POLÍTICA
QUIN FET VA PASAR A L'ANY 1348 ?
LA MORT DE MARTÍ L'HUMÀ
LA PESTA NEGRA
JAUME I CONQUEREIX BALEARS
LA PESTA NEGRA EN L'ANY 1348 SITUA LA MITJANA DE MORTALDAT EN 1/3 DE LA POBLACIÓ I EN LLOCS ARRIBA A LA MEITAT.
PER QUIN MOTIU VA SER PERTORBAT EL COMERÇ PER LA MEDITERRÀNIA DURANT ELS SEGLES XIV I XV ?
PER LA PRESÈNCIA DELS TURCS
PER LA COMPETÈNCIA DELS GRECS
PER LA COMPETÈNCIA D'ALTRES CIUTATS MERCANTILS COM GÈNOVA I VENÈCIA
PER LA COMPETÈNCIA DELS TURCS
A C I D SÓN CERTES
LA PÈRDUA DE LA CENTRALITAT COMERCIAL MEDITERRÀNIA QUE VA PATIR CATALUNYA EXPLICA QUE PORTUGAL I CASTELLA BUSQUESSIN NOVES RUTES PER AL COMERÇ AMB LES ÍNDIES, COSA QUE COMPORTÀ EL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA.
