1) Les Corts Generals:

Suprema institució representativa del poble espanyol estructura bicameral formada pel Congrés dels Diputats , representa l'Estat (criteris de població) també anomenat Cámara baixa i el Senat, (territoris de l'Estat) també conegut com Cámara alta.

1.1 Funcions:

-Potestat Legislativa (Parlaments) : representació del poble espanyol i capacitat de fer lleis. L¡imit d'actuació en la supremacia de la C.E.

-Aprovació del pressupost ( Llei Presupostos): iniciativa pressupostaria >Govern pero amb una prèvia aprovació d'aquesta Llei.

-Atorgar la confiança al Govern o ( Investiudura del President per Majoria Absoluta). El Govern precisa de la confiança de les Corts Generals per dur a terme la gestió política.

-Control de l'acció de Govern: capacitat de control de l'acci´p olítica governamental, mitançant preguntes, interpel.lacions i comissions.

-Impuls de l'acció del Govern ; adopció no vinculant es a dir informativa, de proposicions no de llei, resolucions i mocions dirigides al Govern.

1.2. Autonomía de Cambres:

Mecanismes perquè les Corts Generals desenvolupin tasques respecte la resta de poders de l'Estat.

a)Autonomía reglamentària: aprovar respectius reglaments.

b)Autonomía de Govern intern: presidents Congrès i del Senat o meses)

c)Autonomía aministrativa : personal al servei de les Corts Generals no part de l'Administració sota la dependència del Govern sino el seu propi Estatut personal.

d) Autonomía pressupostària : aproven auònomament presupost respectius i gaudeixen d'autonomía

1.3 Composició Congrés i del Senat:

Congrés : -mínim 300 diputats

-máxim 400 diputats.

- LOREG: 350 diputats.

La circumscripció electoral és la provincia. A cada provincia se l'asigna un nº determinat de diputats, (2) I la resta es distribueix mitjançant una fórmula electoral (Llei d'Hont) - Es respecta un criteri de proporcionalitat atenent a la densitat demogràfica de cada provincia. Ceuta i Melilla (1) diputat.

La fórmula Electoral : (Llei d'Hont)

-Proporcionalitat

-Majoritària (exclusiò)

-Vots (escons)

El sufragi es fa mitjançant (llistes tancades i bloquejades no modificables i reorganitzables) i el nombre de representants es distribueix en proporcióal nombre total de vots en cada circumscripció- Periode representació de la legislatura dura cuatre anyes.

El Senat es la cambra de representació territorial. La C.E estableix dos mecanismes de selecció de senadors :

>Elecció Directa (Provincials): - 208 senadors, 4 per provincia, 3 illes majors , 1 illa menor, 2 Ceuta i Melilla) . Sufragi directe (E- Generals o Provincials ) , Llistes tancades.

>Elecció Indirecta (Autonómiques) :-Diputats parlaments autonómics (Senadors C.Alta Corts Generals) , 1+1/millió d'habitants, en relaciò amb el régim demográfic) Llistes obertes.

La C.E preveu una sèrie de garanties (beneficis parlamentaris) perque els membres de les Corts Generals dugin a terme les seves funcións d'una forma lliure e independent. Inviolabilitat (no poden ser jutjats per opinions i vots en exercici de les seves funcions) inmunitat (nomes es possible la detenció dels diputats en casos de delicte flagrant) i aforament (en cas de procesament, no jutja el tribunal ordinari "Tribunal Suprem, com seria habitual" sino que el procesament judicial corresponeria a altres tribulans extraordinaris)

2) Govern:

2.1 Funcions:

Encarregat de la direcció política interior i exterior . Dotat d'una Administració civil i militar . El Govern, exerceix una funció executiva que conssiteix en complir i fer complir lleis, executant la potestat reglamentària.

2.2 Composició:

Format pel president/a del Govern ocupant una posició preeminent, vicepresidents, ministres (designats pel President). Es un órgan col.legiat dirigit pel president/a i el Consell de Ministres . Membres del Govern responen davant del Consell de Ministres. Els membres de Gorvern responen davant del Congrés de Diputats. responen de forma individual políticament (gestió)i son responsables criminalment (justicia)

L'Estatut jurídic del membres del Govern disposa qe no poden exercr altres funcions representatives ni cap altre funció pública que no es derivi del seu càrrec, professional o mercantil(dedicació exclusiva). Membres del Govern sense inmunitat ni inviolabilitat , en canvi si gaudeixen d'aforament.

2.3 Nomenament i cessament dels membres del Govern:

Consta de dues fases:

>investidura del President/a ( per majoria absoluta a través del Congrés)

>formació de Govern i designació de membres nomenats pel rei (amb càrrec ministerial)

Els membres del Govern poden ser cessats pel rei a proposta del president/a del Govern.

3)Corona:

Representació cap d'Estat , el rei sosté la titularitat de la Corona, títol de carácter vitalici i hereditari.

La C.E ha de fer compatibles l'existencia de la institució monàrquica amb el respecte de principi democràtic .Per tant la C.E impedeïx al rei participar en actes de direcció política de l'Estat,unícament es manté la representació de cap d'Estat i la unitat d'aquest. Es separa dels altres poders : legislatiu, executiu i judicial , pert tant les Corts Generals representen al poble.

3.1 Funcions reials:

>Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions ( amb una prèvia comunicació)

>proposar andidat a president/a del Govern (segons nombre d'escanys)

>sancionar i promulgar lleis (signament i ordenament de la publicació d'aquestes)

>expedir decrets ministrals (signament i ordenament de la publicació d'aquestos)

>nomenar i remoure membres del Govern a proposta del president/a (Nomenament formal)

>declarar que la justicia s'administra en el seu nom (sentència de caràcter fomral)

>alt patronantge de las reials academies (com per exemple la R.A.E)

>comandament suprem de les forçes armades (de forma simbòlica)

Podríem conclure dient la gran majoría de les funcions reials son de caràcter simbólic es a dir, en representació de l'Estat però sense influència sobre la direcció política d'aquest.

3.2 L'Estatut jurídic del Rei:

Carácter vtalici de la titularitat de la Corona. Inviolabilitat (no pot ser jutjat amb lleis penals . no subjecte a la coerció Estatal) e irresponsabilitat (política i penalment parlant. Es a dir, tots els actes en què intervé el rei han de ser contrasignats per una altre persona (referendament) que acompanyi la signatura del cap de l'Estat perquè aquest pugin ser vàlids. Això comporta la transmissió de la responsabilitat . Els actes del rei son referendats pel president/a del Govern o ministres.

4) Altres institucions de l'Estat:

4.1 Tribunal de Comptes:

Òrgan encarregat de fiscalitzar comptes i gestionar econòmicament l'Estat del sector públic en General. Informe anual a les Corts Generals. Responsabilitat comptable de fons i cabals públics.

4.2 El Consell d'Estat:

Òrgan consultiu suprem del Govern. Autonomía orgànica i funcional. Emet dictamens sobre qualsevol assumpte que li sol.licitin el Govern, els sesus membres o presidents de les C.A. Actuació obligatòria sobre els projectes de decret legislatius i avantprojectes de lleis.

B.5 LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE L'ESTAT