4. La Policía de la Generalitat- Mossos d'Escuadra (P.G.M.E)

4.1. Transformacions i evolució del cos del Mossos d'Escuadra

4.1.1 1719-1983 Orígens i periode històric

Orígens principis de Segle XVIII. Nom de Mossos d'Escuadra sorgeïx a l'any 1719 quan es crea una força armada de civils i paisansa que vesteix de manera militar. Protegien els bens de les rutes comercials. La seva aparició representa la transformació idelógica seguretat pública de l'epoca, que aleshores, havia estat reservada a l'exercit quedant la població desprotegida cuan aquest marxava cap a una campaña exterior.

El 21 d'Abril de 1719 es crea el cos de Mossos d'Escuadra en sustitució de l'institució Catalana del Sometent i perseguir als Miquelets restants (partidaris de l'arxiduc Carles d'Austria).

Els Mossos es van estructurar en esquadres de paisans sota les ordres d'un comandament . Escuadres >Grups o Escamots.

Pere Antón Veciana , comandament d'escamot. (destacat lliutador en la causa felipista), posteriorment fou nombrat comandant de cap (1729). Amb el seu nombrament com comandant. es reorganitzen les Escuadres i augmenta el nº d'efectius. Durant un temps el comandament del Mossos d'Escuadra pasa a ser de la familia Veciana permanentment.

A l'any 1736, hi havia Escuadras de Paisanos Armados, destacaments entre 5-9 mossos i un cap que els dirigia. El comanament tenia el rang i l'importància d'un coronel de l'exercit i els caps s'equiparaven a un tinent . A finals del segle VIII el cos constaba de 126 homes.

Les funcions inicials dels M.E eren: neutralitzar la deliqüència comuna als pobles, perseguir bandolers i requeriment d'armes i perseguir caçadors furtius de terres senyorials i llocs prohibits ( reflex de la transició de l'Antic Regim al Capitalisme). Un altre funcio mes residual, era el trasllat de detinguts i evitar la prostitució i jocs il.legals.

27 de maig de 1817 s'aprovà el 1er Reglament d'Escuadres a Catalunya, detallant la seva orgnització, drets , deures i cástigs. També es va fer el reglament d'uniforme que constava de : gorra de copa, espardenyes de set betes de cinta blava i esposes de cordó gruixut blanc.

Es modific l'uniformitat al.ludint motius policials ja que la pretensiò era què al perseguir als delinqüents , les escuadres no fossin tan visibles.

A l'any 1836 , la familia Veciana renuncia al comandament dels Mossos d'Escuadra , després de 115 anys.

A l'any 1868, s'aboleïx l'adscripciò monàrquica que tenien els Mossos d'Escuadra per orde del general Prim. Es sustitueïxen per la Guardia Civil.

En 1876 el cos de Mossos d'Escuadra es reparteix per Barcelona, la Garriga, la Granada, Monistrol, Sallent, Torelló i San Cugat del Vallès. L'organigrama va cambiar lleugerament , el comandament del cos era un comandant tenia a les seves ordes 7 caporals, 25 sotscaprals i 204 mossos.

En 1923 Primo de Rivera instaura la dictadura a Espanya sense afectació en el cos dels Mossos d'Escuadra, s'adaptà al corrent europeu canviant l'uniforme i es reserva l'antic per cerimònies de gala.

Amb la proclamació de la Segona República, (1931) el cos dels M.E continua com a institució policial a Catalunya. L'Octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluis Companys, proclamà l'Estat Català dins la República Federal EspanyolaAquesta proclamació es suprimeix per l'exercit espanyol, el cos dels Mossos s desarmat i s'empresonen als seus comandaments. Això imposibilita el despregament previst però servirá de pretext per a les bases d'un futur cos policial modern i profesional

Segona República, s'aprova l'Estatut d'Autonomía de Catalunya , llavors els Mossos d'Escuadra passen a dependre de la Generalitat i actuen com a una força d'orde públic del Govern Català. S'incorpora l'escut de la Generalitat a l'uniforme i s'instaura un servei d'escorta al president. Un pla de reforma nou s'aprovà i es desplegaren els Mossos d'Escuadra a carrèc de la seguritat dels municipis mentre que la Guardia Civil es destina a les capitals de Comarca.

Durant la Guerra Civil Espanyola, els Mossos van ser l'unica força armada que no es va destinar al front. El seu nombre d'efectius pasà de 300 a 1000 unitats.

Amb el triomf de Franco al gener de 1939 ,Lluís Companys acompañat per un cos de Mossos d'Escuadra pasa exiliat a França i es disolveïx el cos de Mossos d'Escuadra.

A l'any 1950, en plena dictadura franquista, la diputació de Barcelona, torna a crear un cos de Mossos d'Escuadra però amb un carácter més reduït ja que la seva funcionalitat era la de vigilar el Palau de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.Al juliol d'aquest mateïx any el Ministeri de Gobernació autoritza la Diputació l'organització d'una Secció de Mossos d'Escuadra constituïda per 40 efectius. Començà a fer servei el dia de Sant Jordi de 1952.

A fi de la dictadura s'estableix el 21 d'Abril com el Dia de les Esquadres,la festa dels Mossos d'Escuadra. La 1ª celebració es du a terme l'any 1976. Anys després el Decret 64/2005 ha modificat aquesta data al 19 d'Abril.

A 1978 Josep Tarradellas (president de la Generalitat) retorna de l'exili i es reinstaura aquesta , també s'autoritza a que el cos dels Mossos pugi incrementar la plantilla i arribi al centenar d'integrants.

A l'any 1979 es va aprovar l'Estatut d'Autonomía de Catalunya . S'estableix en l'article 13 el dret de la Generalitat de Catalunya de disposar d'una força de policia pròpia , denominada Policia Autonòmica. A 1982 es traspasen efectivament els Mossos d'Escuadra de la Diputaciò de Barcelona a la Generalitat juntament amb la convocatoria de 208 places noves. En 1983 amb la Llei 19/983 del 14 de Juliol es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya (P.A.G.C) . A partir d'aquest moment, s'absorbex l'histric cos de Mossos d'Escuadra i se n'adopten el nom i els efectius . S'inicia un model propi de seguretat per Catalunya.

4.1.2 1983-1994 Refundació i etapa moderna.

Es restaura la democràcia i sorgeïx una nova etapa per el cos dels Mossos d'Escuadra. Aquest, pasa a dependre de la Generalitat i adquireix un nou règim com a Policia Autonòmica de Catalunya. S'esdevenen com una policia de voluntat arrelada a la cultura i el poble català, al cual pertanyen i han de servir.

La primera etapa contà amb unes funcions específiques: protecció d'edificis i personalitats de la Generalitat , juntament amb les relacionades amb el joc, menors o patrimoni.

En 1983, els efectius de la primera promoció més els efectius de la Diputaciò de Barelona formen un nou cos amb 364 efectius.

L'any 1985 es un any important per al cos en aquesta etapa. Es convoca la segona promociò que permès l'acces femení al cos i es crea l'Escola de Policia de Catalunya a Mollet del Vallés. On mossos i policies rebran una formació bàsica comuna, amb els mateïxos principis i valors.

També es l'any en el que el Parlament de Catalunya aprovà la Resolució 39/II , on totes les forces polítiques del Parlament declaren la seva voluntat de que la P.G.M.E substitueïxi a les forçes i cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya .Fet que , meterialitzarà en poteriorment, el contingut d'aquesta resolució.

En 1986, s'aprova la Llei del 13 de Març que otorga a les policies autonòmiques funcions gairabé residuals. Aquest fet , juntament amb el bloqueig sistemàtic de noves promocions a la Junta de Seguretat de Catalunya,aconteïx un periode d'estancament en el creixement cuantitatiu i competencial del cos. No es convocan noves promocions fins a l'any 1989.

A l'any 1990 es produex una inflexió que delimita les funcions entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat i els Mossos. Primeres competències en seguretat: trasllat de presos , tractament policial de menors en edat penal (14-18 anys ) en l'ambit de justicia i menors d'edat civil (0-18 anys ) en l'ambit de protecció.

A 1993, s'inicia la tramitació al Parlament de la llei 10/1994 que ferà que el cos e la policía ordinària e integral de Catalunya consolidà el model policial català de substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

Un segon punt d'inflexió formalitza els pactes ja adoptats i descrits anteriorment . També s'acorda el desplegament de substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, en seguretat ciutadana, orde public e investigació.

4.1.3 1994-2008 De policia funcional a policia integral.

Canvi fonamental en l'essencia del cos, pasant d'un model a l'altre. Conceptes clau en el procés de deplegament de substitució.

Model d'organització basat en uns serveis territorials i uns serveis centrals .

-Serveis Territorials: proximitat, demanda social, descentralització operativa i gestió.

-Serveis Centrals: grans especialitats i suport estratègic als serveis territorials.

Estructura territorial :

Comissàries >supervisades i coordinades per >serveis regionals.

Organs de comandament central : comandament orgànic (coordinació, supervisió e inspecció) sobre els responsables de es regions policials.

Serveis suport tècnic i operatiu al teritori.

Estructura operativa:

Implementació territorial>mitjançant : àrees bàsiques i regions policials. Conceptes definits per criteris operatius de caire geogràfic , administratiu i demogràfic.

Estructura i organització de la P.G.M.E:

-Creació de la Divisió Central d'Investigació, Divisió d'Afers Interns , Divisió Operativa de RR.HH i Divisió de Trànsit.

-Dependència de la Consellería de Governació . Es crea la Consellería d'Interior.

El Decret 19/2002 reestructura la D.G.S.C i redefineix l'estructura corporativa . Creació de la Subdirecció General de Policia (comandament operatiu del cos ) tots aquest canvis consoliden la P.G.M.E

1995, aprobació mapa i calendari inicial del desplegament territorial (comarques d'Osona, la Selva , Ripollès, Garrotxa, Alt Emporda i Baix Empordà). Primera fase de 1994 a 1998.

1999, canvi en el Calendaridel desplegament territorial de substitució que decideix reorientar territorialment cap a les comarques de l'entorn de Barcelona les de la Regió Policial Central i Regió Policial Metropolitana Nord. Això permetre el desplegament a la ciutat de Barcelona.

27 juny 2004, PGME , comença a pratullar dins de turismes per Barcelona de forma conjunta amb el Cos Nacional i la Guàrdia Urbana de Barcelona. A Barcelona existeixen 10 comisaries , coincidint amb els deu districtes.a més oficines a Sants i Pl. Catalunya . Tarragona i Terres de l'Ebre conclouen desplegament a novembre del 2008.

Progressió de competències especialitzades com l'investigació criminal i el trànsit a partir de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya a 2006. S'adquireixen funcions pròpies , i la policia judicial i línvesticació criminal possibilitzen 'investigació dels grups criminals organitzats i terroristes . Es planteja un nou servei d'investigació al cos.

La transferència de competències comporta una reivindicació històrica de la Generalitat . Com objectiu pimordial consolidà el nou sistema de seguretat a Catalunya. La Generalitat adquireix competències en matèria de trànsit (Llei org. 6/1997) . En 1998 es fa efectiu el primer traspàs a la P.G.M.E de la vigilància de tránsit, 1999 a Lleida ial 2000 al reste de Catalunya. Es finalitza el desplegament Territorial que assoleix la capacitat operativa d'actuació en tot el territori efectiu el carácter de policía integral a tot Catalunya.

4.1.4 2008-2017 Consolidació i racionalització.

Es consolida el sistema de seguretat de Catalunya i la reestructuració de la P.G.M.E. Finalitzà al 2008 el procès de desplegament territorial que descriu el model de seguretat de Catalunya en quatre punts principals:

a) Una visió integral de la seguretat com a valor final d'una societat no fraccionable. Oganització potent i eficaç.

b)Preocupació per a una seguretat objectiva, així com a la seva percepció. La policía s'esforça a millorar constantement els índexs de seguretat, percep que el nivell d'inseguritat no correspòn amb la realitat. S'imulsen iniciatives per fer que la gent a més d'estar més segura, se'n senti.

c) Preparació per a la prevenció i reacció per l'investigació. Sorgeixen noves innovacions tecnològiques , que fan aparèixer riscos no previstos. Per tant, els dispositius es preocupen per el seu funcionament, formació incorporació de noves eines.. per donar resposta a aquestes amenaçes en cas de necesitat.

d)Corresponsabilització conjunt de la societat en matèria de seguretat. Promociona el paper actiu del teixit empresarial , dels mitjans de comunicació i de la ciutadania.

Aquesta nova estructura i dimensió pren forma amb el Decret 415/2011 del 3 de desembre.

Un altre dels pilars d'aquesta etapa etapa de consolidació organizativa es el funcionament del Complex Central a l'octubre de 2009.

Conjunt d'edificis situats a Sabadell que acull als serveis Centrals i recursos operatius especialitzats, serveis d'investigació criminal serveis de policia científica, mobilitat , suport tècnic i estratègic a la Perfectura de Policía (Unitats Especialitzades)

La consolidació de l'estructura estratègica i operativa del cos ha impulsat projectes de gran abast e impacte.

La seguretat ciutadana s'especialitza i profesionalitza conjuntament amb els membres de la P.G.M.E i desenvolupen la seguretat ciutadana. El procés integral de millora impulsa l'ordenació de l'activitat ciutadana. El desenvolupament del servei, la definició d'objectius el traspàs i recollida i retorn de lìnformació i l'homogenetzació del desenvolupament i contingut dels brifings. Responsabilitats i comandaments.

Lìnteligèncialicial s'adecua a l'estructura organitzativa per potenciar la capacitat de la P.G.M.E i genera intel.ligència policial. Projectes integrals que afecten a la totalitat de l'organització e implica un canvi en la cultura policial. Aquest canvi cultural dins la P.G.M.E implicarà canvis estructurals, funcionals, i tecnològics amb una relevància important sobre el factor humà.

C.2 El Departament d'Interior