La pena de mort està abolida per la Constitució Espanyola?
Sí, completament.
Només per a alguns delictes no greus
Sí, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals militar per a temps de guerra.
Sí, excepte per a delictes de terrorisme
La llibertat religiosa i de culte, estan garantides sense cap limitació per la Constitució Espanyola?
En les seves manifestacions es poden limitar quan sigui necessari per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.
Sí, estan plenament garantides si són religions oficialment reconegudes
Sí, si no es manifesten públicament
No, perquè hi ha religions i cultes que es poden prohibir
Quin Títol de la Constitució Espanyola estableix l’organització territorial de l’Estat?
El Títol V i el Títol VIII
El Títol VIII
Cap títol de la Constitució Espanyola no estableix l’organització territorial de l’Estat.
Només el Títol II
D’acord amb la Constitució Espanyola, quina norma regula la institució del Defensor del Poble?
Una Llei Orgànica.
Un Reial Decret Llei
Un annex de la Constitució.
Un Reglament aprovat pel Consell de Ministres
El procediment d’habeas corpus té com a finalitat:
Posar immediatament a disposició judicial tota persona detinguda il·legalment
Garantir la custòdia dels efectes del delicte.
Ampliar el termini de detenció preventiva
Imposar una sanció administrativa que impliqui privació de llibertat
L’exercici del dret de reunió en llocs de trànsit públic i de manifestació requereix
L’abonament de taxes per l’ocupació de la via pública
L’autorització administrativa prèvia.
La comunicació prèvia a l’autoritat.
No requereix cap tipus d’actuació.
Quan hagin passat dos mesos a partir de la primera votació per a elegir President/a del Govern sense que cap candidat hagi obtingut la confiança del Congrés dels Diputats, s’han de:
Convocar noves eleccions per a renovar només el Congrés dels Diputats
Dissoldre el Congrés dels Diputats i el Senat per part del Rei i convocar noves eleccions.
Dissoldre ambdues Cambres per part del President del Congrés dels Diputats.
Dissoldre ambdues Cambres per acord adoptat en sessió conjunta presidida pel President del Congrés dels Diputats.
D’acord amb la Constitució Espanyola, el Govern d’Espanya ha de presentar la seva dimissió sempre que:
No guanyi la votació de la qüestió de confiança per majoria absoluta dels vots del Congrés dels Diputats o del Senat.
S’aprovi una moció de censura amb el vot favorable de la majoria simple dels vots del Congrés dels Diputats o del Senat.
S’aprovi una moció de censura per majoria absoluta dels vots del Congrés dels Diputats.
S’aprovi una moció de censura per majoria absoluta de qualsevol de les dues Cambres de les Corts Generals
D’acord amb la Constitució Espanyola, el candidat a la Presidència del Govern requereix obtenir:
La majoria absoluta del Congrés en una única votació.
La majoria absoluta del Congrés i del Senat
La majoria absoluta del Congrés o, si no s’aconsegueix aquesta majoria en una primera votació, la majoria simple del mateix Congrés en una segona votació.
La majoria simple del Congrés i del Senat.
La dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals és decretada
Pel Rei, a proposta del Consell de Ministres
Pel Rei, a proposta del president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres
Pel Rei, a proposta del president del Govern, prèvia autorització de les Corts Generals.
Pel president de les Corts Generals, a proposta del Govern
L’elecció al Congrés dels Diputats es verificarà en cada circumscripció atenent a criteris de representació:
Proporcional.
Majoritària.
Censatària.
Ciutadana.
L’aprovació dels projectes de llei correspon:
Al Congrés dels Diputats
Al Senat.
Al Consell de Ministres, que els sotmetrà al Congrés
Al Rei.
Les Corts Generals, poden delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei?:
No, en cap supòsit, perquè envairia la potestat legislativa atribuïda constitucionalment a les Corts Generals.
Sí, però només per a l’elaboració d’una llei de bases
Sí, però únicament en matèries pròpies d’una llei orgànica
Sí, en determinades matèries no reservades a llei orgànica
L’òrgan fiscalitzador suprem de la gestió econòmica del sector públic és:
El Tribunal Suprem
El Tribunal de Comptes.
Els Tribunals Econòmico-Administratius
La Intervenció General de l’Administració de l’Estat
El Tribunal de Comptes depèn directament:
Del Govern de l’Estat.
Del President del Govern.
De les Corts Generals
De cap òrgan de l’Estat.
La potestat jurisdiccional correspon:
Al Ministeri de Justícia.
AJutjats i tribunals predeterminats per la Llei.
Al Consell General del Poder Judicial
A tots els poders de l’Estat.
En relació amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, quina d’aquestes afirmacions és FALSA?
És l'òrgan jurisdiccional en què culmina l'organització judicial a Catalunya
És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur.
Li correspon en exclusiva la unificació de la interpretació del dret de Catalunya
Li correspon en exclusiva la competència per a la unificació de doctrina, en tots els processos iniciats a Catalunya.
D’acord amb el títol VI de la Constitució Espanyola, que regula el Poder Judicial, assenyaleu la resposta correcta:
Les sentències s’han de pronunciar en audiència pública.
El principi de jerarquia és la base de l’organització i el funcionament dels tribunals.
Les actuacions judicials són privades, com a regla general
El procediment ha de ser predominantment escrit, sobretot en matèria criminal.
D’acord amb la Constitució Espanyola, el Tribunal Suprem és:
L’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria penal i de garanties jurisdiccionals
L’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties jurisdiccionals i per a les ciutats de Ceuta i Melilla.
L’òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, llevat del que es disposa en matèria de garanties constitucionals
L’òrgan administratiu superior, llevat del que disposa el Dret de la Unió Europea.
Els Jutges i Magistrats, i també els Fiscals, mentre estan en actiu:
No poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics o sindicats.
No poden exercir altres càrrecs públics, ni pertànyer a partits polítics, però sí a sindicats.
No poden exercir altres càrrecs públics, però poden pertànyer a partits polítics o sindicats
Poden compatibilitzar el càrrec amb el de president del Congrés, però no pertànyer a partits polítics.
D’acord amb la Constitució Espanyola, qui exerceix la potestat legislativa de l’Estat?
Les Corts Generals.
Els partits polítics.
La ciutadania mitjançant iniciatives legislatives
El Rei, a proposta del poder legislatiu
A quin d’aquests òrgans NO correspon la iniciativa legislativa?
Senat.
Congrés dels Diputats.
Govern de l’Estat.
Defensor del Poble.
Quina majoria es requereix per a l’aprovació final de lleis orgàniques?
Dos terços de les Corts Generals.
Tres cinquenes parts del Congrés.
Majoria absoluta del Congrés
Majoria simple del Congrés i del Senat.
Quin és l’òrgan competent per aprovar Decrets-llei?
Les Corts Generals, en cas d’extraordinària i urgent necessitat
Les Corts Generals i el Consell de Ministres
El Govern.
El Rei.
Els Decrets-Llei han de ser sotmesos a debat i votació al Congrés dels Diputats:
Amb caràcter previ a la seva aprovació.
Durant els deu dies següents a la seva publicació al BOE.
En el termini dels trenta dies següents a la seva promulgació.
Quan així ho sol·licitin una desena part dels diputats.
Els Decrets Legislatius:
Són disposicions emanades del Govern en exercici de la seva potestat reglamentària.
Poden regular el règim electoral general aplicable a les eleccions municipals.
Són normes amb rang de Llei aprovades pel Govern en casos d’extraordinària i urgent necessitat.
Són disposicions del Govern que contenen legislació delegada.
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, tenen la consideració d’administracions públiques
Només l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l’Administració local.
Només l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració local i els organismes autònoms.
L’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l’Administració local, així com els organismes públics i les entitats de dret públic vinculats o dependents de les anteriors.
Les citades a l’apartat b) i, a més, les universitats i els col·legis professionals.
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els organismes autònoms estatals es regeixen:
Pel que disposen la Llei 40/2015, la seva llei de creació, els seus estatuts, la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, la Llei de contractes del sector públic, la Llei de patrimoni de les administracions públiques i la resta de les normes de dret administratiu general i especial que els siguin aplicables.
Pel que disposen la Llei 40/2015, la seva llei de creació, els seus estatuts i la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, però no els és d’aplicació ni la Llei de contractes del sector públic ni la Llei de patrimoni de les administracions públiques.
Pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans i en l’exercici de les potestats administratives que tinguin atribuïdes.
Pel que estableix la Llei 40/2015 i el que disposin els seus estatuts.
D’acord amb l’article 103 de la Constitució Espanyola, l’administració pública actua d’acord amb els principis:
D'eficàcia, jerarquia, descentralització, concentració i coordinació.
D'eficàcia, jerarquia, descentralització, descoordinació i concentració
D'eficàcia, eficiència descentralització, desconcentració i coordinació
D'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació.
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, patrimoni propi i autonomia en la seva gestió, que es finança majoritàriament amb ingressos de mercat i que juntament amb l'exercici de potestats administratives desenvolupa activitats prestacionals, de gestió de serveis o de producció de béns d'interès públic, susceptibles de contraprestació, s’anomena:
Societat mercantil, i en el seu nom no cal que hi figuri necessàriament la indicació «Societat mercantil estatal» o «S.M.E.».
Societat mercantil, i en el seu nom hi haurà de figurar necessàriament la indicació «Societat mercantil estatal» o «S.M.E.».
Entitat pública empresarial i en la seva denominació hi haurà de figurar la indicació de «entitat pública empresarial» o la seva abreviatura «E.P.E».
Consorci i en la seva denominació hi haurà de figurar necessàriament la indicació «Consorci» o «C».
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, les Delegacions del Govern a les comunitats autònomes i les subdelegacions:
Hi haurà una Delegació del Govern a cadascuna de les comunitats autònomes.
Les Delegacions del Govern tindran la seva seu a la localitat on radiqui el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma, de forma obligatòria i sense excepció.
Les Delegacions del Govern estan adscrites orgànicament a la Presidència del Govern.
No hi poden haver Subdelegacions del Govern a les comunitats autònomes uniprovincials
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, l'Administració General de l'Estat comprèn:
L'Organització Central, que integra els Ministeris i els serveis comuns, l'Organització Territorial, i l'Administració General de l'Estat a l'exterior.
L'Organització Central, l'Organització Territorial, l'Administració General de l'Estat a l'exterior i el Tribunal de Comptes.
Només l'Organització Central i l'Administració General de l'Estat a l'exterior
Només l'Organització Central i l'Organització Territorial
Quins són els òrgans superiors que, d’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, hi ha en l'organització central de l’Administració General de l’Estat?
Tots els següents: els ministres, els secretaris d'Estat, els subsecretaris i secretaris generals, els secretaris generals tècnics i directors generals i els subdirectors generals.
Tots els següents: el President del Govern, els Ministres, els secretaris d'Estat.
Tots els següents: els ministres, els secretaris d'Estat, els subsecretaris i secretaris generals, els directors generals i els subdirectors generals.
Tots els següents: els ministres i els secretaris d'Estat.
Els/les Delegats/des del Govern tenen la competència relativa a?
Resoldre els recursos en via administrativa interposats contra les resolucions i actes dictats per les Administracions Locals i/o de les Administracions Autonòmiques.
Vetllar pel compliment de les competències atribuïdes constitucionalment a l’Estat i per la correcta aplicació de la seva normativa, promovent o interposant, segons correspongui, conflictes de jurisdicció, conflictes d’atribucions, recursos i altres accions legalment procedents.
Impugnació de resolucions només de les Administracions locals.
Designació dels/de les presidents/es de les comunitats autònomes.
La iniciativa del procés autonòmic correspon a?
A totes les Diputacions interessades o a l’òrgan interinsular corresponent, i als dos terços dels municipis la població dels quals representi, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada província o de cada illa.
A les Corts Generals mitjançant llei ordinària
Als parlaments autonòmics.
L’art. 148 de la Constitució preveu que les comunitats autònomes poden assumir competència sobre la següent matèria:
Ports i aeroports que desenvolupin activitats comercials.
Foment del desenvolupament econòmic de la comunitat autònoma amb independència dels objectius marcats per la política econòmica nacional.
Ports i aeroports que no desenvolupin activitats comercials
Fires exteriors.
Quin termini i condicions preveu l’art. 148.2 de la Constitució per a què les comunitats autònomes ampliïn les seves competències.
5 anys i reforma del seu Estatut.
5 anys i la iniciativa que cal que correspongui a les Diputacions provincials o òrgans interinsulars.
3 anys i reforma del seu Estatut.
6 mesos des de la primera iniciativa municipal de la corresponent corporació local.
El control de l’activitat dels òrgans de les comunitats autònomes s’exercirà:
Pel Tribunal constitucional, el Govern, la Jurisdicció Contenciosa Administrativa i el Tribunal de comptes
El poder judicial
El Senat.
Les Corts Generals
El procediment d’accés a l’autonomia de la comunitat autònoma de Catalunya va ser:
La via comú prevista a l’article 143 de la Constitució
La via especial prevista a l’article 151 de la Constitució
Per l’autorització de les Corts Generals mitjançant llei orgànica per motius d’interès nacional, conforme a l’article 144 de la Constitució.
La via especial prevista a la disposició transitòria 2a. de la Constitució per haver votat en el passat projectes d’Estatut d’autonomia
Quina de les següents competències és exclusiva de l’Estat?
Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial
Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.
Assistència social.
Artesania.
De conformitat amb el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, és possible l’alteració dels termes municipals quan es produeix el següent supòsit:
Per segregació de part del territori d’un municipi per agregar-lo a un altre municipi limítrof.
No es poden alterar els termes municipals en cap cas.
Per fusió de dos o més municipis no limítrofs
Per segregació de part del territori d’un municipi per agregar-lo a un altre no limítrof.
Quines tipologies de competències es recullen a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006?
Compartides i plenes.
Exclusives, compartides i executives
Sectorials i territorials.
Executives, compartides i plenes
D’acord amb l’article 25 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, quins dels següents és un dret en l’àmbit laboral?
El dret a tenir un bon sou.
El dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació.
El dret a tenir festa els caps de setmana.
El dret a ser contractat d’acord amb la titulació acadèmica acreditada.
D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, què han de garantir els poders públics respecte de les persones amb discapacitats?
La protecció jurídica i la promoció de la seva integració social, econòmica i laboral
El dret a accedir a ajuts públics específics.
La protecció dels seus drets patrimonials
El dret d’accés a l’educació en condicions d’igualtat
D’acord amb l’art. 40 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, en relació a protecció de les persones i de les famílies, els poders públics han de:
Garantir als joves l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida.
Garantir a protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis.
Protegir les entitats privades dedicades a la cura de les persones grans perquè puguin portar una vida digna.
Promoure la igualtat de les unions estables de parella heterosexuals, però no de les homosexuals.
D’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, entre els següents hi ha un tipus d’acte administratiu que NO cal motivar, assenyala quin és:
Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims
L’acte que accepti proves proposades pels interessats
Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador
L’acte que acordi el desistiment per l’Administració en procediments iniciats d’ofici.
De conformitat amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, quin dels actes assenyalats tot seguit, és un acte administratiu anul·lable:
El dictat sense haver-se motivat, quan sigui necessària la motivació
El dictat per un òrgan administratiu incompetent per raó de la matèria
El dictat per un òrgan administratiu incompetent per raó del territori
El dictat prescindint de les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats
Entre les situacions següents, un acte administratiu, pot tenir efectes retroactius quan:
Atorgui una desgravació fiscal a una empresa
No sigui dictat en substitució d’un altre anterior anul·lat
No afavoreixi els interessos dels ciutadans
Quan lesioni els drets legítims d’altres persones
Quin dels actes administratiu següent NO ha d’estar motivat?
Els que informen dels drets dels administrats
Els que limiten els drets subjectius o interessos legítims
Els acords d’aplicació en la tramitació d’urgència
Les propostes de resolució de caràcter sancionador
Respecte la publicació dels actes administratius és FALS que:
Els actes administratius han de ser objecte de publicació quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades per l’òrgan competent
Es poden publicar de manera conjunta els aspectes coincidents d’actes que continguin elements comuns
Els actes administratius han de ser objecte de publicació només quan així ho estableixin les normes reguladores de cada procediment
La publicació dels actes s’ha de fer al diari oficial que correspongui, segons quina sigui l’Administració de la qual procedeixi l’acte a notificar
D’acord amb el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, els empleats públics tenen els següents drets individuals exercits de manera col·lectiva
A la llibertat sindical, a la negociació col·lectiva, a l’exercici de vaga, al de reunió i a la lliure associació professional
A la llibertat d’expressió, a la negociació col·lectiva, a l’exercici de vaga, al de reunió i a lliure associació professional.
A la llibertat sindical, a la negociació col·lectiva, a l’exercici de vaga, al de reunió i a la llibertat d’expressió
A la llibertat sindical, a la negociació col·lectiva, a l’exercici de vaga, al de reunió i al plantejament de conflictes col·lectiu de treball
D’acord amb el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, les infraccions greus de personal prescriuen al cap de:
Tres anys.
Un any.
Sis mesos.
Dos anys
La suspensió provisional com a mesura cautelar en la tramitació d’un expedient disciplinari, no pot superar com a regla general:
Els sis mesos
Els tres mesos
Els nou mesos
Els dotze mesos
La suspensió ferma de funcions, o de feina i de sou en el cas del personal laboral té una durada màxima de:
Sis mesos
Nou mesos.
Sis anys.
D’acord amb el Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, els sistemes selectius de personal laboral fix seran:
Només oposició o concurs de valoració de mèrits
Només oposició o concurs-oposició
Oposició, concurs-oposició, o concurs de valoració de mèrits
Sempre concurs de valoració de mèrits
D’acord amb el Decret 214/1990, la promoció interna consisteix en (marca la resposta CERTA):
L'ascens dels funcionaris de la mateixa entitat local des de l'escala, subescala, classes i categories del grup inferior en què estigui integrat el funcionari a la immediata del grup superior
L'ascens dels funcionaris de qualsevol administració des de l'escala, subescala, classes i categories del grup inferior en què estigui integrat el funcionari a la immediata del grup superior
L'ascens dels funcionaris de la mateixa entitat local des de l'escala, subescala, classes i categories del grup inferior en què estigui integrat el funcionari a qualsevol de grup superior
L'ascens dels funcionaris de qualsevol administració des de l'escala, subescala, classes i categories del grup en què estigui integrat el funcionari a una altra del mateix grup
Quina és la durada màxima de l’excedència voluntària d’un funcionari per tenir cura d’una fill/a?
2 anys
1 any.
3 anys.
4 anys.
El candidat a la Presidència del Govern de l’Espanya és proposat:
Pel Rei, prèvia consulta amb els partits polítics que han concorregut a les eleccions
Pel Rei, prèvia consulta amb la Presidència del Congrés dels Diputats i del Senat
Pel Rei, prèvia consulta amb els partits polítics que han concorregut a les eleccions generals i a través de la Presidència del Congrés dels Diputats
Pel Rei, prèvia consulta amb el representant dels grups polítics amb representació parlamentària i a través de la Presidència del Congrés dels Diputats
Les Diputacions Permanents estan presidides:
Pel President de les Corts Generals
Pel President del Govern
Pel President de la Camara respectiva
Pel Diputat o Senador integrant de la mateixa que sigui escollit pels seus components
D’acord amb la Constitució Espanyola, la justícia:
Emana del Rei i s’administra en nom del poble per Jutges i Magistrats
Emana del poble i s’administra en nom del Rei per Jutges i Magistrats
Emana dels Jutges i Magistrats i s’administra en nom del poble pel Rei
Emana del Rei i s’administra en nom dels Jutges i Magistrats pel poble
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, les Subdireccions Generals es creen, modifiquen i suprimeixen:
Per ordre del ministre respectiu, prèvia autorització del Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques
Per ordre del ministre respectiu, sense que calgui prèvia autorització del Ministre d'Hisenda i Administracions Públiques
Per Reial Decret del Consell de Ministres
Per Reial Decret del President del Govern
D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els/les Delegats/des del Govern a les comunitats autònomes tenen:
Rang de subsecretària o subsecretari
Rang de secretària o secretari general
Nivell de secretària o secretari general
Nivell que es determini en la Relació de Llocs de Treball
D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, amb quines mesures han de facilitar els poders públics l’accés a l’habitatge?
Amb convocatòries públiques obertes a tothom
Amb llistes d’espera regulades per a accedir a habitatges públics
Amb la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats
Amb les actuacions específiques dels serveis socials dirigides a col·lectius o persones en risc d’exclusió
D’acord amb el Decret 214/1990, es proveeixen per lliure designació (indica la opció CERTA):
Els llocs de personal eventual
Els llocs de subdirector general i de secretari d'alt càrrec i aquells altres llocs de caràcter directiu o d'especial responsabilitat encara que no es determini en les relacions de llocs de treball.
Qualsevol lloc de treball es pot convocar indistintament per concurs o per lliure designació.
Els llocs que figurin amb aquesta qualificació en la relació de llocs de treball
