Mercé Rodoreda va nàixer a Barcelona el 1909 i va morir a Romanyà de la Selva el 1983.

La seua obra novel·lística és condiderada com la més important de la postguerra per la seua qualitat literària i per a seua acceptació a nivell internacional.

Va ser escriptora autodidacta, i va aprendre dels escriptors del segles XX.

Va iniciar el seu camí literari en el corrent de la novel·la psicològica, que predominava a Europa aleshores.

La novel·la psicològica es basa en la descripció de la intimitat dels personatges i de com reaccionen davant determinades situacions.

Es caracteritza pel narrador omniscient, que coneix perfectament els fets i els personatges, i pel monòleg interior, ja que reflectix el pensament dels personatges i reprodueix les idees d'aquests en el moment en què les pensen, pel que es modifica el discurs verbal. També utilitza l'estil indirecte i indirecte lliures.

L'autora demostra la evolució de les persones amb el pas del temps, i així es divideix la seua narrativa en tres etapes segons l'edat: adolescència, joventut-maduresa i vellesa-mort. L'autora només s'ocupa d'aquestes etapes una vegada les ha passades ella mateixa i pot reflectir com es va sentir a cada una d'elles.

Les OBRES de la seua novel·la psicològica són Aloma, La plaça del diamant, El carrer de les Camèlies i Jardí vora el mar.

L'OBRA de novel·la psicològica mítica és Mirall trencat.

En la seua obra, Mercé Rodoreda repassa una sèrie de recursos:

1- Utilitza Símbols: les flors (puresa), l'aigua (la mort), el jardí (el paradís perdut de la infantesa)

2- Personatges Principals Femenins: las seua obra es veu protagonitzada per la literatura de la dona i per l'univers femení

3- Temes: les relacions amoroses, l'infelicitat per la dificultat de les relacions humanes, el record per combatre el pas del temps...

4- Figura Retòrica, l'Oposició: parteix d'una realitat profunda i presenta una lluita de contraris

5- Tècnica: utilitza una veu narrativa-personatge.