CURIAL I GÜELFA

Escrita a mitjan segle XV és anonima, Conté nombroses referencies a la tradició literaria clàssica grecoromana, a la italiana o a la literatura propia i esta dividida en:
LLIBRE PRIMER(Tema amorós): Curial entra a la cort del marqués de Monferrat, on sínicia en la cavalleria, ajudat per Güelfa, donzella viuda i jove que s'enamora d'ell. Curial viatja a Àustria, on se lo ofereix la mà de Laquesis. Güelfa, traïda i gelosa, es retira en un convent.
LLIBRE SEGON(Bel.lic i militar): Curial participa en el torneig de Melú; hi lluita al costat de Pere el Gran i esdevé el >. A París, Curial viu episodis amorosos, fet que convenç Güelfa de la infidelitat de Curial i deixa de protegirlo. Curial li demana perdó.
LLIBRE TERCER(Saber i ciencia): Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència. De retorn, naufraga al nord d'Adrica i és empresonat. A Tunis, coneix la donzella Camar, que s'enamora de l'heroi. Curial la rebutja per Güelfa i aquesta se suicida. Curial retorna a Monferrat, venç els turcs, obté el perdó de Güelfa i es casen.

A més del tema amorós. Ès un heroi que actua dins els limits humans, amb una psicologia complexa que evoluciona al llarg de l'obra. La llengua és elaborada però té un to planer i viu (modismes, frases populars, interrogacions, etc) la descripció és realista i versemblant.