Emancipació de l'antropologia politica de la ciencia política

J. Habermas (1966), concepció de la política en el pensament occidental:

Politica com a "art"
Politica com a "tècnica"

Aristótil; La política es la continuació de la ètica. Doctrina justa i bona. La politica forma el caracter,actua pedagogicament. La politica es un art.

N. De Maquiavel; El Princep (1513) Analitza l'estat a partir de l'interès propi i els dessitjos de l'èsser humà. Per això es degut, com a mitjà pràctic, concentrar el poder en un sol soberà per crear autoregulació d'aquests implus.

Ex. L'unitat dels petits estats d'Italia. Unificació en una sola nació per la descentralització del poder.

Th. Hobbes. (1588-1679). Leviatan (1651). Influència de noció mecànica / causa-efecte de l'univers (Bacon, Copèrnic, Galileu, Harvey). Viu guerres civils i entre estats, conflicte entre Esglèsia-Estat desequilibri de govern.

"PAU" com a garantia per a un govern estable i amb autoritat total. Per desferse de la vida de l'home primitiu (solitaria, salvatge i curta)

L'home arriba al contacte social, a partir de la concepció del poder comú ( entre iguals) limitant les llibertats egoístes.

Jean Bodine (1529-1596) Els sis llibres de la República” (1576). " L'ESTAT SORGEIX DEL CONFLICTE"

Govern ha de ser capaç de resoldre el problema del canvi, per poder-se adaptar a les diferències temperamentals del clima i entorn (cultura i moral)

Estudi de la politica a partir de la comparativa i inductiva a partir del material historic d'Europa.

Influenciat per Montesquieu.

La política entra a les ciencies socials. XVIII

Il·lustració francesa i escocesa; recerca dels origens i les formes de la política. Teoria dels tres estadis: Montesquieu, Turgot, Smith. Aspecte instutucional de la política, formes de govern. Influencia de la filosofia social.

	Criado por Maite minduta mais de 6 anos atrás

Antropologia politica 1.1 Pensament critic