Qüestionari Psicologia del Desenvolupament I

postura nativa

postura normativa

postura psicológica

postura narrativa

heterocronia.

homocronia.

heteromorfologia.

heteronomia.

sistemes poètics

sistemes oberts

sistemes verticals

sistemes horitzontals

El nucli de les seves teories i, a la vegada, forma el “tot” d’aquestes, és a dir, per a Jean Piaget la biologia ho és pràcticament tot en les seves teories, el desenvolupament va sincronitzat amb la biologia del propi organisme humà.

Molt important, però més ho és la cultura i la societat, Piaget considera fonamental la unió de biologia i cultura com a elements que comporten el desenvolupament, no es poden contemplar per separat.

Gens important, la cultura ho és tot, la biologia és irrellevant, la biologia no ens explica res.

Un concepte desvinculat d’allò que entenem per “ciència”, la biologia, per Jean Piaget, no forma part del món de les ciències.

1. Període sensoriomotriu.
2. Període d’operacions formals.
3. Període d’operacions concretes.

1. Període d’operacions formals.
2. Període d’operacions concretes.
3. Període sensoriomotriu.

1. Període sensorial.
2. Període d’operacions concretes.
3. Període d’operacions formals.

1. Període sensoriomotriu.
2. Període d’operacions concretes.
3. Període d’operacions formals.

Ludwig von Bertalanffy.

Lev S. Vygotsky.

Jean Piaget.

U. Bronfenbrenner

la zona més íntima de desenvolupament, en aquest cas, el desenvolupament familiar, una zona on el desenvolupament es fa pròxim.

un concepte fonamental en la teoria de Vygotsky considerat com una zona on s’hi troba la diferència entre el que l’individu sap fer amb ajuda dels altres i allò que sap fer ell sol, la conjugació del funcionament intermental i, posteriorment, l’intramental. Vygotsky considera la regulació o funcionament intermental el desenvolupament potencial, aquell que encara està per considerar-se real, aquest últim assolit per l’infant i, capaç a partir d’aquesta interiorització intramental, executar-se en determinats aspectes, de manera autònoma..

una regió no dinàmica en la qual no es pot dur a terme cap transició del funcionament intermental fins a l’intramental.

una regió dinàmica on es pot dur a terme la transició del funcionament intermental fins a l’intramental. Vygotsky anomena desenvolupament potencial tot aquell coneixement que està assolit intramentalment i, desenvolupament real a tot coneixement aquell que està condicionat per la regulació intermental, la qual depèn de l’ajuda, la col·laboració i la guia de terceres persones, amb experiència sobre el fet en concret.

la metàfora de la partida.

la participació autònoma.

la metàfora de la partida i la participació autònoma.

la metàfora de la bastida i la participació guiada

Granhud ha comprovat que els nens són sensibles a la disparitat binocular a partir dels cinc mesos.

La sensibilitat a la disparitat binocular és una fita poc important en el desenvolupament perceptiu perquè no afegeix cap capacitat que obri pas a avenços decisius com la visió microscòpica.

La percepció categorial, de profunditat de l’espai i de la parla forma part del desenvolupament cognitiu i, en cap cas, forma part del desenvolupament psicobiològic.

La percepció estereoscòpica no existeix fins a aproximadament els sis anys.

Dels primers mesos de vida fins als quatre es produeix allò que Gessell va anomenar “Fase homolateral” una fase caracteritzada per la independència del funcionament de cada meitat del cos.

Dels 8 als 12 mesos es produeix un perfeccionament de la visió binocular que s’havia adquirit entre els 5 i els 8 mesos d’edat.

La percepció del llenguatge no es fa palès fins als 6 anys.

Es considera l’edat dels dos anys, la segona infància i, a la vegada, s’atribueix l’aparició del llenguatge en l’infant.

Lev S. Vygotsky

U.Bronfenbrenner

J.Piaget

A.Gessell

una entitat que explica com l’organisme humà (un sistema obert) conserva, en una espècie de “magatzem” intern, formes d’activitat i experiències que fan referència al món extern, un coneixement no únicament contemplatiu (un model de com és), sinó també un coneixement pràctic (com “s’hi funciona”).

una entitat que explica com l’organisme humà (un sistema tancat) no conserva, en cap espècie de “magatzem” intern, formes d’activitat i experiències que fan referència al món extern, no emmagatzema res.

un esquema d’acció.

un esquema mental.

anys 40.

anys 70.

anys 90.

anys 60.

cap a mitjan dècada dels setanta.

cap a mitjan dècada dels seixanta.

cap a mitjan dècada dels vuitanta.

cap a mitjan dècada dels noranta.

psicobiològic

cognitiu

psicològic

categòric

psicològic intermental

psicològic intramental

psicològic

administratiu

dels dos als tres anys.

dels dos als sis o set anys.

dels dos mesos als quatre mesos.

dels dos mesos als set mesos

la intel·ligència.

la lògica.

la màgia.

l’egocentrisme.

Entre germans hi ha molta cooperació, molta mutualitat d’afecte i una gran influència socialitzadora per part dels més grans envers els petits.

No hi ha cooperació entre germans

Existeix cooperació, però no hi apareix en la relació de germans la mutualitat d’afecte i la gran influència socialitzadora per part dels més grans envers els petits.

No hi ha cooperació ni mutualitat d’afecte entre germans, la relació es lineal, plana i neutra.

Cinestèsic

Biològic

Cognitiu

Psicobiològic