LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES CATALANES?

1. Introducció a la crònica:

Una crònica és aquell text que narra fets i ens aporta informació.

1.1 Concepte de crònica històrica

Text que ens narra fets d’un període històric concret o d’un regnat. És escrit per un cronista, qui acostuma a ser testimoni dels fets que narra (Valor notarial o testimonial)

1.2 Història de la crònica

La primera crònica van ser escrita al Monestir de Ripoll a l’scriptorium: Gesta comitum barchinonensium et regum aragoniae

1.3 Característiques de les Quatre Grans Cròniques

·Valor històric i literari

·Prosificacions de cançons de gesta completades amb documents

·Valor testimonial

·Funció notarial (deixar constància dels fets històrics)

·Eix central->REI

·To heroic i patriòtic->Es lloen al rei i als cavallers com el millor

·Providencialisme->Els nostres regnats són els millors, afavorits i protegits per déu.

·Funció propagandista->Sempre a favor de la corona catalanoaragonesa. Apologia de la corona catalana

2. Cronologia de les Quatre Grans Cròniques

-Crònica de Jaume I o Llibre dels feyts (1274)

-Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (1288)

-Crònica de Ramon Muntaner (1325)

-Crònica de Pere el Cerimoniós (1386)

2.1 Llibre dels Feyts o Crònica de Jaume I (Montpeller 1208-València 1276)

·Redactada entre 1240-1274

·Redactada pel Rei Jaume I (plural majestàtic”) tot i que la va dictar ell i els seus escrivents la van redactar.

·La crònica narra els fets més importants des de el seu naixement a Montpeller (1207) fins a la seva mort (1276) amb alguns antecedents de la vida d’Alfons I i de Pere el Catòlic, pare del rei.

2.1.1 Contingut de la crònica

Dividida en 4 parts:

1. Els inicis de Jaume I

·Engendrament miraculós: Jaume es presenta com un rei mític. La seva mare el presenta a Déu a dues esglesies i posteriorment Déu el protegeix en una conspiració contra ell.

·Batalla de Muret (1213): Batalla on mor Pere el Catòlic, pare del rei assasinat per Simón de Montfort. Posteriorment, Jaume I es capturat com a presoner per el mateix a Montsó i el prometeixen amb la filla del mateix amb 3 anys. Sanç el reclama i Jaume I torna per ser educat per templers.

·Lluites internes d’Aragó durant la minoria d’edat del rei: Acaba amb la revolta del aragonesos (Imposició del poder reial)

·Casament amb Elionor, filla del rei de Castella amb 13 anys: Tenen un fill anomenat Alfons

2. Conquesta de Mallorca i València

·No permet als musulmans seguir a Mallorca, però si a València

·Vida matrimonial i familiar

Diverses concubines (5 amants públiques)

4 fills legitims i 4 illegitims

Esposes:

Elionor de Castellla i Violant d’Hongria (Reines)

Teresa Gil de Vidaure -> 2 fills -> Matrimoni secret -> ella agafa Lepra i mor

Sibil·la de Saga -> s’enamora d’ella -> alhora de Vidaura -> viu amb ella sense ser reina- pelegrinació

3. Desavinences amb Alfons, rei de Castella, les campanyes militars contra el sarraïns de València i la revolta de la noblesa aragonesa

4. Noves campanyes a València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills i contactes amb el rei Alfons X de Castella, gendre del rei Jaume

·Divisió del regne per als fills: Territoris originals per Pere III el Gran, Mallorca i Montpeller per a Jaume II i Sicília en un moment per a Frederic, encara que finalment per Pere degut a l’assassinat de Frederic per part de Pere III el Gran

2.1.2 Característiques de la crònica

·Verisme: Els fets que narra són verídics, tot i que dissimula aquells en què la situació no era favorable als interessos de la corona catalanoaragonesa. Per exemple, parla de les seves conquestes a Mallorca però no esmenta l’episodi del Tractat de Corbeil, on el rei renuncia els seus drets sobre una part del territori català.

·To heroic: Tot i que els fets són històrics estan narrats amb un to d’heroisme propi de les epopeies grecoromanes o dels poemes èpics.

·Intimitat: El rei expressa també les seves emocions i descriu amb molt detall les seves situacions íntimes.

·Llengua: Llengua molt viva i sovint reprodueix els usos col·loquials. Els diàlags apareixen en estil directe per a més credibilitat i l’autor fa ús de paraules i frases pròpies de la llengua dels personatges que parlen per exemple en francès o en àrab.

2.2 Llibre del rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot (1283-1288)

·Redactada entre 1283-1288

·Redactada per Bernat Desclot, qui era escrivà de la cort i originari d’un lloc anomenat “Clot” al Rosselló.

·El tema és l’inici de l’expansió mediterrànea amb Sicília

·La crònica narra els fets i conquestes de diversos regnats, des dels temps del comte Ramon Berenguer IV on es produeix la unió del Comptat de Barcelona amb el regne d’Aragó fins a Pere II el Gran, fill de Jaume I. Aquest últim protagonitza la crònica de Desclot. Els primers capítols son cançons de gesta prosificades però al parlar de Pere la crònica és detallada i rigorosa.

2.2.1 Contingut de la crònica

1. Matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó filla del rei d’Aragó.

2. Ascendència i descendència d’Alfons I

3. Regnat de Pere el Catòlic, pare de Jaume I (engendrament de Jaume, batalla d’Úbeda, batalla de Muret.

4. Regnat de Jaume I

5. Regnat de Pere II el Gran:

·Intervenció de la corona catalanoaragonesa a Itàlia, fet que comportarà l’enfrontament del rei amb els francesos i amb el Papa; invasió de Catalunya dels francesos (Carles de Valois) i com el rei venç els exèrcits francesos.

·Vespres Sicilianes (1282)->Els catalans s’apropen a Sicília amb l’oportunitat per a conquerir i lluitar contra els francesos.

·Líder: Roger de Llúria

·Motius: Productora de blat i punt estratègic (control·lar la mediterrànea.)

·Pere II El Gran mor per una malaltia, no por una ferida de guerra.

2.2.2 Característiques de la crònica

·Historicitat: Principal característica degut a que és força objectiva i aporta molt informació per narrar els fets. Quan se centra en els regnats de Jaume I i del seu fill Pere el Gran u utilitza tetos historiogràfics així com records personals i textos oficials de l’arxiu de la Corona.

·Valor literari: La seva obra és clara, representa els personatges a partir de les seves paraules o dels fets que protagonitzen, caracteriza els personatges d’una manera molt humana.

·Llengua i estil: Estil culte a les reflexions o comentaris, seguint el català imposat per la Cancelleria, mentre que d’altra banda incorpora diàlegs directes i col·loquials al parlar dels personatges.

·Protagonista principal: Pere II el Gran->To heroic, model de cortesia i cavalleria->Apareix a la Divina Comèdia a Curial e Güega i a Molt Soroll per a No Res

·Mitificació dels fets

2.3 Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)

·Explica els fets que van des de l’engendrament i naixement de Jaume I fins a la coronació d’Alfons III el Benigne

·Ramon Muntaner va néixer a Peralada el 1265, fill d’una família benestant (el seu pare tenia un hostal on es va trobar amb el rei Jaume I per primer cop quan era un nen). Quan tenia 20 anys, després de l’incendi de la seva vila natal a mans dels amogàvers, la seva familia va emigrar. Muntaner es va incorporar a l’exèrcit de l’almirall Roger de Flor i va participar a la conquesta de Menorca, així com l’expansió mediterrània de la Corona catalanoaragonesa fins arribar a l’Imperi Bizantí participant prèviament en el setge de Messina el 1301 i marxant posteriorment cap a Constantinonble. També va intervenir en la pacificació de l’illa de Jerba, on va arribar a ser governador. El 1311 es va retirar de la seva vida militar i es va establir a la seva casa de Xirivella. El 1316 va començar la redacció de la seva crònica. Va morir a Eivissa 1336.

*Roger de Flor es casat amb la neboda de l’emperador Bizantí i assasinat pels Alants (Entre ells el fill de l’emperador) -> Venjança Catalana (1301)->Conquerir Atenes->Ducat de Neopàtria->Els Almogàvers es dilueixen.

2.3.1 Contingut de la crònica

·Explica fets dels 5 regnats que ell va viure:

-Jaume I

-Pere II el Gran

-Alfons II el Franc

-Jaume II el Just

-Alfons III el Benigne

2.3.2 Objectius de la crònica

·Deixar constància dels seus serveis a la Corona i els seus mèrits com a soldat.

·Lloar la grandesa de la Corona catalanoaragonesa i dels seus reis

·Ser un testimoni de l’expedició a l’Orient realitzada pels Almogàvers

2.3.3 Característiques de la crònica

·Amor a la Corona catalanoaragonesa (als seus reis…)

·Amor a la llengua catalana “lo pus bell catalanesc del món”

·Providencialisme: El cronista interpreta que totes les victòries i grans gestes es van aconseguir per la providència, o l’obra directa de Déu. Déu està al costat dels catalans i en contra dels Francesos i el Papa.

·Estil: Redactada per a ser escrita, seguint els models dels poemes èpics dels joglars. Per mantenir l’atenció del públic fa servir la fórmula “què us diré?” buscant la complicitat del públic. També trobem exageracions per a deixar bé als catalans. El llenguatge es molt directa, degut a que Muntaner “conversa” amb els seus oients.

	Criado por Sònia Puértolas mais de 9 anos atrás

Apunts de les Quatre Grans Cròniques Catalanes! Falta la crònica de Pere el Cerimoniòs.

Les Quatre Grans Cròniques (Només hi han tres fetes)