L'Imperi Romà

RAQUEL PIZARRO
Slide Set by RAQUEL PIZARRO , updated more than 1 year ago
RAQUEL PIZARRO
Created by RAQUEL PIZARRO over 4 years ago
65
1

Description

En aquesta presentació s'explica l'inici de l?imperi fins a la seva decadència.
Tags

Resource summary

Slide 1

    Introducció
    Roma va ser fundada al segle VIII a.C; governada per una Monarquia. Al segle VI els seus habitants van expulsar els monarques i es van construir en República. Després, per mitjà de nombroses guerres, Roma es va apoderar de les terres que s'extenien des de la Península Ibèrica fins a l'Orient,  a banda i banda de la Mediterrània. A partir del segle I d.C els romans dominaren el món. A partir del segle III, l'Imperi va entrar en crisi i va patir el segle dels pobles bàrbars.  L'any 476 Roma va ser conquerida i l'Imperi Romà desapareguè.

Slide 2

    L'origen històric
    ·Al segon mil·leni a.C. la Península Itàlica era ocupada pels llatins (al centre), els etruscos (al nord) i els grecs (al sud)·A mitjan segle VIII a.C; algunes tribus de llatins es van agrupar a les ribes del riu Tíber i van aixecar poblats sobre set turons, que van ser l'origen de la ciutat de RomaAl principi, els romans es dedicaven a l'agricultura i a la ramaderia; però ben aviat es van convertir en un enclavament comercial important.

Slide 3

    L'època de la monarquia
    ·Durant els primers temps, Roma va ser governada per una Monarquia.·El rei, que tenia els poders màxims, governaba amb l'ajut d'un senat ··El Senat era  consultiu, però com a emanació del poble, el rei considerava les seves propostes i el convocava sovint. ·Roma va tenir set reis ( 4 llatins i 3 etruscos)·Sota la influència etrusca la ciutat de Roma es va engrandir i va millorar: edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles...

Slide 4

    La Roma Republicana 
    PATRICIS I PLEBEUS·A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al que pertanyien:·Els Patricis: eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres, descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seves mans el govern de la ciutat.·Els Plebeus: el grup més nombrós,incloïa els pagesos, els artesans i els comericants que no tenien propietaris ni tampoc drets polítics.

Slide 5

    La lluita per la igualtat
    ·Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justicía i monopolitzaven els cárrecs públics.·Durant dos-cents any els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que el patricis.·A partir del segle Va.C., van tenir una resposta a algunes de les seves demandes: dret a elegir un representant (tribú de la plebs), la compilació escrita i pública de les lleis de Roma (Llei de les dotze taules).
    Caption: : Dibuix dels plebeus decidint les lleis de les dotze taules.

Slide 6

    Assemblees i magistrats república
    ·El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions:·Els comincis, reunió de ciutadans romans per votar lleis i elegir magistrats.·Els magistrats que governaven la ciutat; els més importants eren els cònsols.·El Senat, que era el centre de la vida política, raitificava les lleis aprovades als comicis i resolia els afers de política exterior i de finances.
    Caption: : Senat romà

Slide 7

    L'expansió de Roma
    ·El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç va permetre a Roma la conquesta de molts territoris.·Entre el 500 i el 250 a.C; la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica.·Entre el 264 i 146 a.C; Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquerir el Mediterrani Occidental.·Entre els segles II a.C. i I a.C; les legions romanes van conquerir el mediterrani Oriental, i completaren l'ocupació d'Hispania, la Gal·lía i Britània a l'Occident.

Slide 8

    La crisi del segle I a.C.
    ·Les conquestes van donar a Roma grans riqueses, però també van generar grans desigualtats socials.·Una gran part dels pagesos es va arruïnar quan van haver d'abandonar les terres per servir l'exèrcit. Les queixes provocaren conflictes socials (revolta dels germans Grac) per demanar un millor repartiment de la riquesa.·La crisi del segle I a.C. va provocar que el Senat i els magistrats donessin el poder als caps militars (dictadors) que es van enfrontar entre ells, i van generar violentes guerres civils. (Els triumvirats: Tres cònsols, els primers: Juli Cèsar, Pompeu i Craso)·Un d'aquests militars Juli Cèsar, proclamat dictador perpetu (l'any 48 a.C.), va ser assassinat per aquells que veien com perillava el seu poder 44a.C.

Slide 9

    Octavi August, emperador
    ·Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema no de govern: l'Imperi·Va concentrar en la seva persona tots els poders civils i militars que abans exercien els magistrats.·Va ser nomentat cònsol vitalici i cap de l'exèrcit (emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en la primera autoritat religiosa (gran pontífex)

Slide 10

    L'organització de l'Imperi
    · El senat, els magistrats i els comicis van continuar existint, però només tenien un paper simbòlic.·L'emperador designava tots els càrrecs importants que dirigien l'Imperi; per aplicar i transmetre les seves ordres es va crear el consell Imperial.·Els territoris que es van incorporar a l'Imperi es van organitzar en provincies, que tenien al cap davant un governador.

Slide 11

    Dos segles de pax romana
    ·Durant els segles I i II d.C. l'imperi va assolir la màxima expansió i  prosperitat (pax romana).·Roma es va convertir en una gran ciutat, amb més d'un milió d'habitants.·L'any 212, l'emperador Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi.·Al llarg dels segles II i III d.C, la difusió del cristianisme va anr agafant força a l'Imperi.

Slide 12

    Les explotacions agrícoles
    ·Els romans van introduir l'arada, els molins de gra, les premses d'oli i de vi, nous sistemes de regadiu i el conreu de productes nous: fruiters, hortalisses, cereals...·A totes les provinicies van sorgir colònies agrícoles, amb pagesos que explotaven la terra per la propia subsistencia.·També es van extendre les latifundis, que eren treballats majoritariament per esclaus.·L'explotació agrícola es feia al voltant d'una casa de camp vil·la amb una gran quantitat d'edificacions: casa del propietari, quadres, graners...

Slide 13

    Les relacions comercials
    ·Durant els primers segles de l'Imperi, el comerç entre les províncies es va veure afavorit per la pau interna, la seguretat en les comunicacions per l'augment de la producció.·Eks romans disposaven de calçades magnífiques que unien a Roma amb totes les provincies.·Els comerç internacional es feia essencialment per via marítima: Òstia, Antioquia i Alexandria eren els ports més importants.·L'existencia d'una moneda sòlida i comuna arreu de l'Imperi va ajudar el desenvolupament comercial.

Slide 14

    L'explicació de l'Imperi
    ·Grups socials de l'Imperi:-Estaven dividits en grups socials diferents (imperi -Hi havien desigualtats.-La majoria dels homes lliures tenien la ciutadania romana: vol dir que no pagaven impostos, tenien drets polítics i eren persones que estaven protegides per la llei.-Per sota hi havien els pagesos i la gran majoria de persones que s'anomenaven plebs-Els plebs eren una gran massa de camperols i assalariats urbans.-Quan la plebs no tenia feina, vivia del que li proporcionava l'estat i s'acontentava dels circs.

Slide 15

    Una societat urbana
    ·La societat romana era profundament urbana. Les ciutats urbs eren, a més del lloc de residència de les autoritats i de l'administració, el centre econòmic on es duien a terme les activitats i comericals.·Al llarg de tot l'Imperi es van fundar centenars de ciutats amb una estructura semblant.·Totes aquestes ciutats estaven protegides per muralles i tenien una plaça, el fòrum, que era el centre de la vida política i religiosa.

Slide 16

    La ciutat romana
    ·El mercat: era el lloc de reunió de totes les classes socials. Les dames patricies hi acostumaven a acudir acompanyades de les seves esclaves.·Els artesans: atenien els clients als seus tallers.·Patricis i cavallers: es reunien al fòrum per tractar dels seus negocis i dels afers polítics.·Els esclaus (domèstics): transportaven en llitera als seus senyors·Els camperols: arribaven amb els seus productes a la ciutat.·Els magistrats: impartien justicia a la basílica

Slide 17

    Les diversions i entreteniments
    ·Al circ s'hi feien les curses de carros i tenien una forma allargada.·Al teatre hi triomfaven les comedies sàdiques i no hi podien entrar dones.·A l'Amfiteatre s'hi celebraven els combats de gladiadors i hi havia tres plantes (1: ciutadans, 2: plebeus, 3: dones)·A les Termes era on la gent anava a parlar i relaxar-se. Hi havien diferents temperatures d'aigua. Envoltades de edificis on podien fer diverses activitats.·Menjaven estirats

Slide 18

    Les ciutats centre de l'Imperi
    ·Roma va ser un Imperi de ciutats; s'en fundaven cententars i totes tenien la mateixa estructura.·Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l'administració, i en el centre econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials.·A més, les ciutats van homogenitzar els habitatns de totes les províncies i van contribuir a la romanització de l'Imperi.

Slide 19

    ·Fòrum: centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actucaions públiques.·Cardo: carrer romà que va de nord a sud·Decumanus: carrer romà que va de est a oest·Insulae: edifici de pisos romans, blocs de cases per llogar.·Aqüeducte: conducte artificial tancat, no prefabricat, per portar l'aigua d'un lloc a un altre, generalment en grans quantitats·Temple: edifici o lloc públic dedicat al culte religiós.

Slide 20

    L'Imperi entra en crisi
    ·A partir del segle III d.C. l'imperi va haver d'enfrontar-se a un seguit de problemes.·Les fronteres es van tornar insegures a causa dels atacs continuats dels pobles germànics (bàrbars).·L'autoritat imperial es va aflebir i van sovintejar les revoltes contra l'emperador.·A aquests problemes s'hi van afegir els problemes econòmics.

Slide 21

    La divisió de l'Imperi
    ·L'any 395, per facilitar-ne la defensa, l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori.·A partir d'aquest moment van quedar separats l'Imperi Roma Occident i L'Imperi Romà d'Orient.·A l'Imperi Romà d'Orient (Bizantí) l'emperador va saber mantenir l'autoritat i defensar les fronteres, i l'Imperi va sobreviure.·En canvi, a l'Occident, la decisió de Teodosi va ser suficient per salvar l'Imperi.

Slide 22

    El cristianisme religió oficial
    ·Entre els segles I i II d.C. els cristians eren perseguits ja que estaven acusats de negar-se a seguir el culte imperial i servir a Roma com a soldats.·L'emperador Constantí va decretar la fi de les persecucions contra els cristian (Edicte de milà, 313) ell mateix es va fer cristià. Abans de la divisió de l'Imperi.·Al final del segle IV l'emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi.·Amb el temps, el cristianisme es va expandir arreu de l'Imperi.

Slide 23

    La fi de l'Imperi d'occident
    ·Al començament del segle V, els pobles germànics van travessar les fronteres i entraren a l'Imperi occidental.·Els pobles invasors es van anar instal·lant a les terres d'Occident i crearen regnes independents.·La caiguda de l'últim emperador romà occident (Ròmul augustul de 10 anys de edat) marca la fi de l'Antiguitat i el començament de l'edat mitjana.

Slide 24

Show full summary Hide full summary

Similar

Historia de España: Constituciones y fechas
maya velasquez
Historia de España: Al-Ándalus
maya velasquez
Arte Egipcio
maya velasquez
Historia de España S. XVIII, XIX y XX.
Diego Santos
Test sobre Los Reyes Católicos - La integración de las coronas
maya velasquez
La Dictadura Franquista
Diego Santos
Consecuencias de la guerra civil
ignaciobll
Historia Contemporánea: Los fascismos
María Salinas
LA EDAD MEDIA - EDUpunto.com
EDUpunto Por: Ernesto De Frías
Tema 2: Revoluciones liberales y movimientos nacionalistas en Europa
Joaquín Ruiz Abellán
La Guerra de la Independencia y Revolución Liberal
maya velasquez