Geografia: El relleu

EL RELLEU El relleu del territori espanyol és el resultat de l’evolució geològica i el rocam. Es diferència el relleu insular del peninsular. Trets del relleu peninsular: Forma massissa: costes rectilínies Elevada altitud mitjana: bloc elevat de gran extensió i abundància de muntanyes. Disposició perifèrica de les serralades: cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i serralades exteriors. Això condiciona el clima, les xarxes fluvials i la comunicació. Compartimentació: meseta, contraforts que l’envolten, depressions i serralades exteriors. La basculació de la Meseta cap a l’oest i la disposició del relleu ha configurat una xarxa dismétrica dels distints vessants. La proximitat a les costes de les muntanyes dificulta la influència a l’interior de l’aire marí. Origen i formació del relleu Dos moviments de plaques importants: Un és l’orogènia herciniana, a finals de l’era Primària, que va donar lloc al plegament hercinià: massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana i amb formes arrodonides i valls amples. L’altre és l’orogènia alpina, a l’era Terciària, que va donar lloc al plegament alpí: serralades més recents amb crestes i formes abruptes. Dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació: Un a l’era secundària: l’erosió produí l’aparició de materials granítics i pissarres. Un altre a l’era quaternària: l’erosió de l’aigua i el vent transporta el material des de les zones més elevades a les conques, depressions i la costa. Evolució geològica Era arcàica: masís precàmbric: quarsites, granit, gneis, pissarra. Era primària: tingué lloc l’orogènesis herciniana. Formà el Massís Ibèric, nucli de la Meseta. Afectat per una forta erosió a finals de l’era. Era secundària: caracteritzada per erosió i sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques. Afloraran materials calcaris. Era terciària: tingué lloc l’orogènesis alpina: xoc de la placa africana i euroasiàtica. Originà les serralades alpines (Pirineu i Serralades Bètiques) i les depressions prealpines (Ebre i Guadalquivir). Provocà l’aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: serralada Cantàbrica, Ibèrica i Sierra Morena, i la fractura el sòcol de la Meseta: inclinació cap a l’Atlàntic, elevació del Sistema Central i els Monts de Toledo, i enfonsament de les conques del Duero, el Tajo i el Guadiana. Era quaternària: originà el glacialisme, la formació de terrasses fluvials, erupcions volcàniques i colmatació de les conques fluvials (Ebre, Guadalquivir, Duero, Tajo i Guadiana) Unitats morfoestructurals Sòcal: base de la Meseta Massissos antics: constituïts pel sòcal antic. Es diferencien diverses formes. Serralades alpines: grans elevacions per l’orogènia alpina. Depressions i conques sedimentàries: amb sediments de l’era terciària i quaternària De modelat i sedimentació: per glaciarisme, acció fluvial, erosió La diversitat del rocam La distribució litològica de la península presenta tres zones que tenen relació amb l’evolució geològica. Les Canàries tenen terreny volcànic. Els materials silicis Materials molt antics que afloren en l’era primària compostos de granit, pissarra, quarsita i gneis. Predominen en l’occident i en les crestes de les serralades. Són molt àcids i s’aprofiten per pastures i arbòria. Els materials calcaris Són materials sedimentaris d’origen marí de l’era Secundària i l’orogènia alpina. Es troben al Pirineu oriental, Serralada Cantàbrica, Sistema Central i Sistema Bètic. Formen modelats kàrstics per la dissolució de la roca calcària per l’aigua. El materials argilosos Materials sedimentaris dipositats a les conques dels rius i les planures litorals durant l’era terciària i dipòsits al·luvials durant l’era quaternària. Són sols més aptes per l’agricultura. L’erosió ha donat lloc a modelats del tossals-testimoni. Principals unitats de relleu i la seva situació Les unitats interiors La Meseta: importància morfològica. Les serralades interiors: Sistema Central i Muntanyes de Toledo. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaicolleonés, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric, Sierra Morena Les unitats exteriors Les depressions: Ebre i Guadalquivir Els sistemes muntanyencs exteriors: Pirineus, la Serralada Costanera-catalana, el Sistema Bètic.

Nueva Página