A.2 HISTÒRIA DE CATALUNYA (PART II)

1)L'Antic Règim i la Construcció d'Estat liberal: 1808, Ocupació napoleònica que provocà un aixecament antifrancès contra l'estat que significaba l'absolutisme. 1812, Corts de Cadis , primera Constitució Espanyola (primer text legal).  1814, Ferran VII suposà la suspensió del text constitucional i el retorn de l'absolutisme (societat estamental) . L'inestabilitat política i les dificultas econòmiques fan fallar a l'hisenda reial. 1820, pronunciament (Cap d'Estat) i retorn de la Constitució de Cadis 1820-1823. trieni liberal, mesures liberal per redreçar l'economía. Els exèrcits de la Santa Aliança- els Cent Mil Fills de Sant Lluís anderrocarrèn al Govern liberal i va tornar un altre vegada la Constitució. 1823-1833, dècada ominosa. A la mort de Ferran VII es planteja un conflicte sucessori entre Maria Cristina i Carles (germà de Ferran VII) aixiò origina el Carlinisme. 1833-1874 formació d'Espanya com a estat liberal en una part de la Península i a l'altre , tensions per la consolidació.  1840, Primera Guerra Carlina. Carlins importants a Catalunya, i tingueren suport en la pagesia, tampoc afavorida per l'Estat ni per les mesures. La desamortització (venda de terres de l'Esglesia), mesures mes importants de la revolució liberal.El descontent de la població desemboca en accions anticlericals. Controvèrsia politica entre moderats (mès autoritari, mès protagonisme a la corona,restrictius en les llibertats i sufragi restringit) i progressistes (concepte més ampli, sobirania nacional , partidaris d'amplies llibertats)   1868-1874, el general Prim encapçalà una insurreció militar (sexenni revolucionari) Isabel II marxà del pais i Amadeu de Savoia com a nou rei.  1869, neix una nova Constitució amb amplies llibertats democràtiques. 1873-1874, Primera República ( assesinat del general Prim i l'abdicació d'Amadeu. Pi Margall a la presidència de la República.   2) Catalunya industrialització i l'obrerisme. Primerença de la industria del cotó a finals del segle XVIII. 1833 Barcelona fàbrica Bonaplata. A partir dels anys quaranta l'industrialització comença a ser un fet. Sector pioner el tèxtil, les industries se situaren al litoral on podría arribar el carbó . Destacaren importants empreses de construcció mecániques com La Maquinista Terrestre i Marítima . Milloren les comunicacions (camins, carreteres i xarxa ferroviiària) - Línea Barcelona - Mataró 1848 pimera construïda a Espanya. L'Industrialització es el fet econòmic rellevant del creixement demogràfic ,del creixement industrial i del creixement d'obres d'urbanisme e infraestructures públiques. S'especialitza l'agricultura , en 1922, sorgeïx l'Unió de Rabassaires (sindicat pagès , més important de Catalunya).Amb l'industrialització apareix el proletariat. S'organitza i exigeix millores. En 1840 es forma l'Associació de Protecció Mútua de Teixedors de Cotó, la primera societat obrera anarquista. El moviment obrer català es va vincular amb l'obrerisme internacional. Es destacable l'importància del moviment anarquista. A 1889 Pablo Iglesias fundà el PSOE-UGT   3) Restauració borbònica i el catalanisme polític. En 1874 s'instaurà novament la monarquía borbònica. Amb un sistema polític basat en l'alternança de dos partits polítics : el conservador i el liberal. La clau era el sistema electoral controlat mitjançant el caciquisme , que feien sortir per coacció als canidats pactats. Catalanisme: moviment cultural precesor de la Renaixença , consciència diferencial catalana integrant en el seu panorama alguns dels corrents europeus , com el Romanticisme. Contribucions culturals: història, literatura, poesia, filosofía i dret. Es recupera la llengua catalana per a l'us literari. A raò d'aquest sorgiment d'associacions catalanistes van començar a plantejarse questions d'agitacions en la població. Memorial de Greuges , 1885, defensa del dret civil català i mesures de protecció, emergint l'Unió Catalanista que volia dotar a Catalinya d'una personalitat política pròpia i desembocà en les Bases de Manresa 1892. La desfeta colonial o independització de Cuba i Filipines en 1898 manifestà la poca sintonia entre el gover de l'Estat i els interessos de la burgesíia catalana. El catalanisme polític es planteja com un regenaracionisme política de l'Estat.

  4) El primer terç del segle XX (1898-1931) Creixement demogràfic en els primers trenta anys del segle XX. 1914-1918 Primera Guerra Mundial 1924 - Exposició Universal L'industria coneïx dos procesos : -Diversificació: creació d'indústries químiques , elèctriques, constructives, automobilistiques, metal.lurgiques, sureres i energètiques. (Canadenca 1911) Al 1901 es fundà la Lliga Regionalista , triunfant a Barcelona. Això significà: el triomf del catalanisme polític i uns revés als partits dinàstics i al caciquisme. La Lliga seria un partit hegemònic durant aquest anys. Les classes popular van polaritzar-se entorn de Lerroux amb un discurs demagògic, anticlerical i anticatalanista es formà un nou partit republicà. A finals de 1905 un grup de militars assaltavala redacció de La Veu de Catalunya i el Cu-cut! en el que se l'his ridiculitzaba per el anomenat "Banquet de la Victória" . La Llei de jurisdiccions anava dirigida contra el catalanisme i condemnaba l'acte militar. Això provocà la formació d'un ens polític unitari, Solidaritat Catalana, agrupació de partits catalanistes. Es presentaren a eleccions de 1907 i obtinguen un èxit de 41 sobre 44 diputats . Això significaba: una entitat política catalanista s'estenia i s'escombraba el caciquisme. La Setmana Tràgica fou un moviment insurrecional . Última setmana de Juliol de 1909 en contra de la convocació per la lluita al Marroc. Vagues generals i crema de convents. La propaganda Lerrouxista , de to anticlerical, expresava el malestar i les males condicions de vida de la població. Ferrer i Guàrdia fundà l'Escola Moderna. La classe obrera s'organitzà en diverses societats (Solidaritat Obrera 1907). En 1910 es converteïx en la CNT , sindicat més important de la Catalunya contemporània. Lliga Regionalista: institució d'autogovern. S'aconsegeix nificar les diputacions provincials catalanes en la Mancomunitat de Catalunya  (1914) dirigida per Enric Prat de la Riba fins 1917 i per Puig i Cadafach de 1917 a 1923. La seva tasca era la de potenciar i normalitzar la llengua catalana, cultura, e inversió en la modernització  mitjançant la pavimentació. l'industria, l'agricultura i la formació. La neutralitat espanyola a la 1º Guerra Mundial esdevé un crexement econòmic , un augment dels beneficis empresarials. Un cop va finalitzar la guerra, les potències van ractivar economíes i l'atur i dificultats sumades al fort sindicalisme existent desembocà e una violéncia que duraría fins 1923 . Al septembre d'aquest any, Primo de Rivera  va protagonitza run cop d'Estat . La dictadura es va caracteritzar per la repressió contra qualsevol signe de catalanitat, i la CNT , la  Mancomunitat es va dissolir en 1925. El partit de Frances Macià van protagonitzar accions clandestines de lluita contra la dictadura , complot del Garraf, atemptats contra Alfons XIII o l'intent dinvasió a desde França (Prats de Molló) 1926.   5)República i Guerra Civil: Segona República Espanyola 12 d'abril de 1931. Significà la recuperació d'autogovern a Catalunya. El 14 d'abril  Francesc Macià proclamava la República , que tres dies mes tard es convertiría en Generalitat . Es confeccioà un estatut d'autonomía (Núria 1931). Referendat pels ajuntaments catalans i pel poble. L'Estatut del 32 era mes limitat que el del 31 . Força hegemònica a Catalunya era Esquerra Republicana . La primera llei promulgada per el parlament fou la Llei de contractes de conreu , invalidada per el Tribunal de les Garanties Constitucionals.   1931-1933 Govern republicanosocialista > Política reformista ( reformes agràries, militars, autonomía Catalana, relacions amb l'Esglesia) Crisi internacional> Crac NY 29 . A novembre de 1933 guanya la centredreta i a 934 es formà un Govern de dreta anticatalanista amb ministres de la CEDA. L'insurecció obrera d'Asturies respòn a un avanç del feixisme . El 6 d'octubre , Llius companys, proclamà l'Estat català dins la República- L'exercit va intervenir . Les conseqüencies foren la suspensió de l'institució de govern català.    

6) La Dictadura Franquista: Època de repressió contra l'esquerra condemnada per uns consells de guerra sense garantíes. Afusellament de Lluis Companys al 1940, detengut per la Gestapo. Es re`primeix culturalment la catalanitat , inclós s'initzcien persecucions llingüistíques.   Es poden distinguir dues etapes o fases dins la dictadura franquista: 1) Del 39 al 59:     >Etapa amb un model de consolidació polític feixista (amb nomès un únic partit)    > No hi existia una oposició al franquisme , excepte els maquis.    > Militancia significativa, poder militar guanyaba força davant el frent polític.ç 2) 75 -Es produïx una lliberalització econòmica. -Tecnologisme (Governs mès concieciats en tecnologíes TIC i modernitzats) -Opus Dei Als '50 EEUU encapçala un règim obert, durant els darrers anys canviaren la política econòmica per part dels nous governs tecnòcrates i l'Opus Dei, lliberalitzant la fase autàrquica anterior. Que vol dir això de autarquia? era l'idea de autoabasteciment autómata d'un país sense interaccions comercials amb altres. Model economic comú el feixisme , es limitaba el comerç per així incrementar els ingresos interns del propi territori. Als '60 espanyols emigren a treballar a l'estranges. D'altra banda l'inflacció del turisme aumentà el capital i s'alçaren noves empreses- Exemple : Seat. S'inicia una nova onada industrialitzadora a Catalunya, canviant la població significativament amb onades de inmigrants d'altres comunitats com Andalusia. Es produí un desplaçament dels camps a la ciutat i s'initcia l'adquisicio de bens de consum com electrodomèstics, automóbils etc. per part de la població. (Una mena de 2º Revolució Industrial) L'immobilisme incrementa les organitzacions obreres al marge del sindicalisme . CCOO es funda a 1964, organitació universitaris, activitat partits polítics clandestins i desvetllament de catalanistes , fets del Palau en 1960 suposaren l'empresonament de Jordi Pujol.   1973 , Crisis del petroli a Occident. Els règims autoritaris van desaparèixer a Europa occidental. ETA polaritza l'atenció nacional i en 1973s'assasinava Carrero Blanco. Llema , "llibertat , amnistia i estatut d'autonomía" popularitzat a Catalunya.1975 mort del general Franco.   7) Transició i recuperació de l'autonomía: Constitució de 1978, En 1977 Taradellas tonrà a presidir una Generalitat provisional. Durant l'estiu de 1978 una comisió va elaborar un projecte d'estatut d'autonomía, que fou discutit i aprovat en 1979.En 1980 s'escollia el primer president en aquesta nova etapa, Jordi Pujol que governaría fins al 2003 .Es destaquen tres punts sota els seu Govern: La formació de la nova Administració Catalana i l'articulació de noves institucions La creació d'un espai comunicacional en català, creació de la Corporació Catalana de Mitjans de comunicació i d'un espai policial propi com el desplegament dels Mossos d'Escuadra. Les relacions entre la Generalitat i l'Estat.  En aquests anys també cal destacar el cop d'estat de 1981, l'entrada d'Espanya la la UE i la OTAN el periode de gover del PSOE de Felipe González (1982-1996) i Jose Mº Aznar (1996-2004) i els JJ.OO de Barcelona del 92.   8)La Catalunya del Segle XXI: 2003 a 2010 el Govern de la Generalitat fou un tripartit entre PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya 2003 a 2006 , Pasqual Margall president de la Generalitat. Nou  estatut d'autonomia. 2006: Montilla (PSC) presidència Generalitat i nou Estatut que sustituia al de 1979. 2010: modificacions lleugeres per part del Tribunal Constitucional de l'Estatut vigent.          Eleccions parlamentàries: CiU (Artur Mas ) - "pacte fiscal", acord econòmic amb l'Estat i finançament regular a Catalunya. 2011: majoria absoluta al PP (Mariano Rajoy) negació proposta del pacte fiscal. Mentrestant , una situació socioeconòmica remarcable assoleix Espanya. Una crisi finançera paralitza l'activitat econòmica i aixó afecta a les classes mitjanes i baixes. Una espiral de dificultats econonòmiques abocà en una pobresa i un increment de la desigualtat social. Els seus efectes es poden ver reflexats en els comportaments socials, polítics i mentals de la ciutadanía. Tot junt amb la globalització (UE) esdevenen moments de decepció davant reptes mundials que faren que la població tinguessi que encarar i la crisi de l'estat del benestar. 2012: Artur Mas reclama un estat propi per Catalunya, fracasa la propostai convoca unes noves eleccions al Parlament el 25 de novembre. Majoria favorable al "dret a decidir". Estrategia política per a un posterior referendúm. 2013: concenso entre CDC,UDC, ERC, ICV EUiA, i la CUP  consulta ciutadana a novembre. Fou suspesa per Tribunal Constitucional i es portà a la fiscalía a denunciar a Artur Mas , Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. 2015:convocatòria noves eleccions al Parlament . Coalició "junts pel si" majoria parlamèntaria a favor d'un referèndum er líndependència . Carles Puigdemont president. 2018- act: Quim Torre i Plà president.