Quiz
TEMA B.6. ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS. PODER JUDICIAL I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
Dieses Quiz enthält Fragetypen, die sich im gewohnten Player öffnen.
Fragen in diesem Quiz (83)
1QUINS SÓN ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS DE L'ESTAT ?
- AEL TRIBUNAL SUPREM
- BEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
- CEL MINISTERI FISCAL
- DEL PODER JUDICIAL
2EL PODER JUDICIAL ES REGULA A LA CE I A LA LLEI ORGÀNICA [blank_start]6/1985, D'1 DE JULIOL[blank_end], DEL PODER JUDICIAL.
- A6/1985, D'1 DE JULIOL
- B7/1985, D'1 DE JULIOL
- C6/1981, D'1 DE JULIOL
3EL PODER JUDICIAL ÉS UN PODER DE L'ESTAT, INDEPENDENT DELS ALTRES PODERS PODERS (L'EXECUTIU I LEGISLATIU), ÚNIC A TOT EL TERRITORI NACIONAL, I QUE ÉS COMPON DE JUTGES I MAGISTRATS
- ARichtig
- BFalsch
4QUINA POTESTAT TÉ ENCOMANADA EL PODER JUDICIAL ?
- ALA POTESTAT LEGISLATIVA
- BLA POTESTAT EXECUTIVA
- CLA POTESTAT JURISDICCIONAL
- DLES TRES POTESTATS ANTERIORS
5EN QUE CONSISTEIX LA POTESTAT JURISDICCIONAL ?
- ACONSISTEIX EN LA UNIFICACIÓ DE LA INTERPRETACIÓ DEL DRET A CATALUNYA
- BCONSISTEIX EN APLICAR EL DRET PER RESOLDRE CONFLICTES I FER COMPLIR ALLÒ QUE S'HA DECIDIT SI NO ES COMPLEIX VOLUNTÀRIAMENT.
- CCONSISTEIX EN PROMOURE L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS.
- DCONSISTEIX EN VETLLAR PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS
6A QUI S'ATRIBUEIX LA POTESTAT JURISDICCIONAL ?
- AA TOTES LES PERSONES CIVILS I JURÍDIQUES
- BA TOTS I CADA UN DELS JUTGES I MAGISTRATS QUE INTEGREN EL PODER JUDICIAL, I ÉS UNA FUNCIÓ QUE EXERCEIXEN DE FORMA INDEPENDENT
- CALS MINISTRES, SENADORS I DIPUTATS
- DLA A I LA B SÓN CORRECTES
7QUIN NO ÉS UN PODER JUDICIAL ?
- ATRIBUNAL SUPREM (SEU A MADRID I JURISDICCIÓ EN TOT L'ESTAT)
- BTRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA (UN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA)
- CAUDIÈNCIA NACIONAL (SEU A MADRID I JURISDICCIÓ EN TOT L'ESTAT)
- DADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA ( AMB SEU A LES COMUNITATS AUTÒNOMES I A TOT EL TERRITORI NACIONAL)
8L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA, NO ÉS PODER JUDICIAL, SINÓ QUE COMPRÈN EL CONJUNT DE MITJANS PERSONALS I MATERIALS DESTINATS A L'ORGANITZACIÓ DE LES ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA JUSTÍCIA, AMB LA FINALITAT DE GARANTIR EL COMPLIMENT DE LES FUNCIONS DEL PODER JUDICIAL.
- ARichtig
- BFalsch
9PRINCIPIS CONFIGURADORS DEL PODER JUDICIAL :
- AEXCLUSIVITAT I UNITAT JURISDICCIONAL
- BESTATUT DE JUTGES I MAGISTRATS I INDEPENDÈNCIA
- CINAMOVIBILITAT I IMPARCIALITAT
- DINCOMPATIBILITAT I RESPONSABILITAT
10QUE VOL DIR PRINCIPI D'EXCLUSIVITAT DEL PODER JUDICIAL ?
- AQUE EL PODER JUDICIAL ÉS ÚNIC EN TOT EL TERRITORI ESTATAL.
- BQUE LA POTESTAT JURISDICCIONAL NOMÉS POT SER EXERCIDA PELS ÒRGANS QUE INTEGREN EL PODER JUDICIAL (JUTJATS I TRIBUNALS).
- CQUE ELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL, I S'ESTABLEIXEN DIFERENTS MECANISMES PER GARANTIR-NE LA IMPARCIALITAT.
- DQUE ELS JUTJATS I TRIBUNALS NOMÉS PODEN EXERCIR LA POTESTAT JURISDICCIONAL I LES ALTRES FUNCIONS QUE EXPRESSAMENT ELS SIGUIN ATRIBUÏDES PER LLEI, EN GARANTIA DE QUALSEVOL DRET.
11EL PRINCIPI D'EXCLUSIVITAT DIU QUE PERTANY ALS JUTGES I MAGISTRATS ELLA POTESTAT JURISDICCIONAL PERÒ, HI HA ALGÚN SUPÒSIT EXPRESSAMENT PREVIST A LA CE QUE FACI POSSIBLE QUE, EN RELACIÓ AMB MATÈRIES CONCRETES, ALTRES ÒRGANS EXERCEIXIN LA POTESTAT JURISDICCIONAL, COM PER EXEMPLE EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL?
- ARichtig
- BFalsch
12PRINCIPI D'UNITAT JURISDICCIONAL ?
- ANO HI POT HAVER JURISDICCIONS ESPECIALS
- BEL PODER JUDICIAL ÉS ÚNIC EN TOT EL TERRITORI ESTATAL.
- CINTERRELACIÓ ENTRE ELS ÒRGANS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I ELS DEL GOVERN CENTRAL
- DNO ES PODEN CREAR TRIBUNALS QUE NO ES TROBIN PRÈVIAMENT DETERMINATS PER LA LLEI.
13ELS ÒRGANS QUE EXERCEIXEN LA POTESTAT JURISDICCIONAL ES TROBEN INTEGRATS EN UNA ORGANITZACIÓ ÚNICA I NO ESTÁN SOTMESOS A UN MATEIX RÈGIM JURÍDIC.
- ARichtig
- BFalsch
14ELS JUTGES I MAGISTRATS FORMEN UN COS ÚNIC I EL SEU ESTATUT, QUE ES REGULA A LA LLEI ORGÀNICA DEL PODER JUDICIAL (LOPJ), ES REGEIX PELS PRINCIPIS SEGÜENTS:
- AINDEPENDÈNCIA
- BINAMOVIBILITAT
- CIMPARCIALITAT
- DINCOMPATIBILITAT
- ERESPONSABILITAT
15PRINCIPI D'INDEPENDÈNCIA DEL PODER JUDICIAL :
- AINDEPENDÈNCIA INTERNA: ELS JUTGES I MAGISTRATS ADOPTEN LES SEVES DECISIONS D'ACORD AMB EL DRET, SENSE QUE PUGUIN REBRE CAP ORDRE, INSTRUCCIÓ O SUGGERIMENT RELATIU ALS FETS SOTMESOS AL SEU JUDICI.
- BINDEPENDÈNCIA EXTERNA, QUE, SIGNIFICA QUE EL PODER JUDICIAL ÉS UN PODER INDEPENDENT DELS ALTRES PODERS DE L'ESTAT. LA CE TRACTA DE GARANTIR AQUESTA INDEPENDÈNCIA ESPECIALMENT EN RELACIÓ AL PODER EXECUTIU.
- CINDEPENDÈNCIA EXTERNA :ATRIBUCIÓ AL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL DE LA COMPETÈNCIA RELATIVA A L'ESTATUT JURÍDIC DELS JUTGES I MAGISTRATS, QUA HAVIA ESTAT UNA FUNCIÓ ATRIBUÏDA ANTERIORMENT AL PODER EXECUTIU.
- DINDEPENDÈNCIA EXTERNA: EL PODER EXECUTIU (GOVERN) NO POT INTERFERIR EN LA TASCA DELS JUTGES I ELS TRIBUNALS.
- EINDEPENDÈNCIA INTERNA : LES SEVES DECISIONS NOMÉS PODEN SER REVISADES MITJANÇANT RECURSOS PREVISTOS LEGALMENT.
- FINDEPENDÈNCIA INTERNA : LA INDEPENDÈNCIA NO IMPLICA LA LLIBERTAT ABSOLUTA DELS ÒRGANS JUDICIALS PER DECIDIR ELS PROCESSOS SOTMESOS AL SEU CONEIXEMENT, SINÓ QUE, TAL COM DISPOSA L'ARTICLE 117.1 DE LA CE, ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI.
- GINDEPENDÈNCIA INTERNA : HAN D'ADOPTAR LES SEVES DECISIONS D'ACORD AMB L'ORDENAMENT JURÍDIC. LA DECISIÓ FINAL HA DE SER LA CONCLUSIÓ D'UN RAONAMENT JURÍDIC MOTIVAT MITJANÇANT EL QUAL S'APLIQUEN LES NORMES JURÍDIQUES AL SUPÒSIT CONCRET PLANTEJAT.
16PRINCIPI D'INAMOVIBILITAT :
- AELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS.
- BELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN EL EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
- CELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES PER LA LLEI.
- DELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL.
17PRINCIPI D'INAMOVIBILITAT :
- AELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
- BTÉ PER FINALITAT EVITAR QUE ELS JUTGES I MAGISTRATS PUGUIN SER APARTATS DE LES SEVES FUNCIONS PER CAUSES QUE NO SIGUIN ESTRICTAMENT PROFESSIONALS, LA QUAL COSA ÉS UNA GARANTIA PER A LA SEVA INDEPENDÈNCIA.
- CELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS.
- DELS JUTGES I MAGISTRATS PODEN CREAR ASSOCIACIONS PROFESSIONALS.
18PRINCIPI D'IMPARCIALITAT :
- AELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES PER LA LLEI.
- BELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS.
- CELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
- DELS JUTGES I MAGISTRATS HAN D'APLICAR LA LLEI DE FORMA IMPARCIAL , I S'ESTABLEIX MECANISMES PER GARANTIR-NE LA IMPARCIALITAT EN RELACIÓ DELS SUPÒSITS CONCRETS QUE HAGIN DE DECIDIR COM SÓN L'ABSTENCIÓ I LA RECUSACIÓ.
19PRINCIPI D'INCOMPATIBILITAT :
- AELS JUTGES I MAGISTRATS NOMÉS PODEN SER SEPARATS, SUSPESOS, TRASLLADATS O JUBILATS PER LES CAUSES ESTABLERTES A LA LLEI.
- BARTICLE 117.1 DE LA CE, ELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI.
- CELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS, PERÒ PODEN CREAR ASSOCIACIONS PROFESSIONALS.
- DLES CAUSES D'AQUEST PRINCIPI TRACTEN DE GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA DELS ÒRGANS JUDICIALS, I EVITAR QUE FACIN ACTIVITATS QUE CONDICIONIN LA SEVA LLIBERTAT DE CRITERI.
20PRINCIPI DE RESPONSABILITAT :
- AELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS.
- BELS JUTGES I MAGISTRATS ACTUEN SOTMESOS ÚNICAMENT A L'IMPERI DE LA LLEI ARTICLE 117.1 DE LA CE.
- CELS JUTGES I MAGISTRATS SÓN RESPONSABLES EN L'EXERCICI DE LA SEVA FUNCIÓ JURISDICCIONAL, AQUESTA RESPONSABILITAT POT SER PENAL, CIVIL I DISCIPLINÀRIA.
- DELS JUTGES I MAGISTRATS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS, NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O SINDICATS
21L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL ES DETERMINA BÀSICAMENT PER DOS CRITERIS: UN CRITERI MATERIAL I UN CRITERI TERRITORIAL.
- ARichtig
- BFalsch
22ELS ÒRGANS JUDICIALS ES DIVIDEIXEN, PER RAÓ DE L'ESPECIALITZACIÓ MATERIAL, EN CIVIL, PENAL, CONTENCIÓS ADMINISTRATIU I SOCIAL. PEL QUE FA A LA JURISDICCIÓ MILITAR, S'HA DE DIR QUE NO S'INTEGRA EN L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL, EXCEPTE PEL QUE FA A LA SALA CINQUENA DEL TRIBUNAL SUPREM, QUE ÉS MILITAR.
- ACRITERI TERRITORIAL
- BCRITERI MATERIAL
23LA JURISDICIÓ MILITAR S'INTEGRA EN L'ESTRUCTURA DEL PODER JUDICIAL?
- ASI
- BNO
- CNO, EXCEPTE PEL QUE FA A LA SALA CINQUENA DEL TRIBUNAL SUPREM, QUE ÉS MILITAR.
24QUINA SALA DEL TRIBUNAL SUPREM ÉS LA SALA MILITAR ?
- ALA SALA PRIMERA
- BLA SALA CUARTA
- CLA SALA CINQUENA
- DLA SALA TERCERA
25L'ESTAT ES DIVIDEIX. A L'EFECTE DE L'ORGANITZACIÓ DEL PODER JUDICIAL, EN MUNICIPIS, PARTITS JUDICIALS, PROVÍNCIES, COMUNITATS AUTÒNOMES I TOT L'ESTAT.
- ARichtig
- BFalsch
26ON TÉ LA SEU EL TRIBUNAL SUPREM ?
- AA MADRID I JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
- BUN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
- CUN A CADA PROVÍNCIA
- DUN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
27ON TÉ LA SEU L'AUDIÈNCIA NACIONAL ?
- AUNA A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
- BUNA A CADA PROVÍNCIA
- CA MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
- DUNA O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
28ON TÉ LA SEU EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA ?
- AA MADRID I JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
- BUN A CADA PROVÍNCIA
- CUN A CADA COMUNITAT AUTÓNOMA
- DUN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
29ON TÉ LA SEU ELS JUTJATS PENALS. SOCIALS, CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS, DE VIGILÀNCIA PENITENCIÀRIA I DE MENORS ?
- AA MADRID, AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
- BUN A CADA PROVÍNCIA
- CUN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
- DUN O MÉS A CADA PROVÍNCIA
30ON TÉ LA SEU ELS JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ ?
- AA MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
- BUN A CADA COMUNITAT AUTÒNOMA
- CUN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
- DUN O MÉS A CADA PROVÍNCIA
31ON TENEN LA SEU ELS JUTJATS DE PAU ?
- AA MADRID AMB JURISDICCIÓ A TOT L'ESTAT
- BUN O MÉS A CADA PROVÍNCIA
- CUN O MÉS A CADA PARTIT JUDICIAL
- DEN MUNICIPIS EN QUÈ NO HAGI JUTJATS DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ
32QUIN ARTICLE ESTABLEIX QUE UN TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CULMINA L'ORGANITZACIÓ JUDICIAL DINS L'ÀMBIT TERRITORIAL DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA ?
- AART 152
- BART 152.2
- CARTICLE 151
- DARTICLE 151.1
33QUINS ÉS L'ÚLTIMA INSTÀNCIA JURISDICCIONAL DE TOTS ELS PROCESSOS JUDICIALS INICIATS A CATALUNYA, SENS PERJUDICI DE LA FACULTAT RECONEGUDA AL TRIBUNAL SUPREM PER UNIFICACIÓ DE DOCTRINA ?
- AEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
- BL'AUDIÈNCIA NACIONAL
- CEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
- DL'AUDIÈNCIA PROVINCIAL
34ELS TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA SÓN ÒRGANS INTEGRATS DINS DEL PODER JUDICIAL, I NO SÓN ÒRGANS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA, S'HA DE RECONÈIXER LA SEVA INCIDÈNCIA EN L'ÀMBIT AUTONÒMIC
- ARichtig
- BFalsch
35 A QUIN ÒRGAN CORRESPON EN EXCLUSIVA LA UNIFICACIÓ DE LA INTERPRETACIÓ DEL DRET DE CATALUNYA ?
- AAL TRIBUNAL SUPREM
- BAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
- CA L'AUDIÈNCIA NACIONAL
- DA L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL
36QUIN NOMENA AL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA ?
- AEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A PROPOSTA DEL PARLAMENT
- BEL PRESIDENT DE L'ESTAT A PROPOSTA DE LES CORTS GENERALS
- CEL REI A PROPOSTA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS
- DEL REI A PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
37QUIN ÉS L'ÒRGAN DE GOVERN DEL PODER JUDICIAL ?
- AEL TRIBUNAL SUPREM
- BL'AUDIÈNCIA NACIONAL
- CEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
- DEL MINISTERI FISCAL
- EEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
38QUINES FUNCIONS TÉ ATRIBUÏDES EXPRESSAMENT EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
- ANOMENAMENTS DE JUTGES I MAGISTRATS
- BASCENSOS DE JUTGES I MAGISTRATS
- CINSPECCIÓ DE JUTGES I MAGISTRATS
- DRÈGIM DISCIPLINARI DE JUTGES I MAGISTRATS
39QUINA ÉS LA PREVISIÓ DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
- AESTABLEIX UN ÒRGAN QUE VIGILI EL RESPECTE A LA CE.
- BRESPON A LA VOLUNTAT DEL CONSTITUENT DE GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA DELS JUTGES I MAGISTRATS EN L'EXERCICI DE LES SEVES FUNCIONS JURISDICCIONALS .
- CES UN ÒRGAN ÚNIC A TOT L'ESTAT, VETLLA PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS
- DPROMOU L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS.
40S'HA DE DIR QUE EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL NO ÉS UN ÒRGAN JURISDICCIONAL, NI ÉS UN ÒRGAN D'AUTOGOVERN, PERQUÈ NO ES TROBA INTEGRAT DINS EL PODER JUDICIAL.
- ARichtig
- BFalsch
41ON EXERCEIX LES SEVES COMPETÈNCIES EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
- AA LA COMUNITAT AUTÒNOMA
- BA TOT EL TERRITORI NACIONAL
- CA LA PROVÍNCIA
42EN QUIN ARTICLE ÉS TROBA REGULADA LA COMPOSICIÓ DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
- AARTICLE 125 CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
- BARTICLE 122.3 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
- CARTICLE 122 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
- DARTICLE 122.2 DE LA CE I ALS ARTICLES 566 A 571 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE JUNY DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
43EL CGPJ ÉS COMPON DE :
- A1 PRESIDENT I 20 VOCALS
- B1 PRESIDENT, UN VICEPRESIDENT I 20 VOCALS
- C12 JUTGES I MAGISTRATS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA
- D1 PRESIDENT I 12 VOCALS
44QUI NOMENA ALS MEMBRES DEL CGPJ ?
- AEL PRESIDENT DEL CGPJ
- BEL TRIBUNAL SUPREM
- CEL REI D'ENTRE ELS ESCOLLITS PER LES CORTS GENERALS
- DEL PRESIDENT DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS A PROPOSTA DEL GOVERN
45QUI ELEGEIX ELS MEMBRES DEL CGPJ ?
- AEL PRESIDENT DEL CGPJ ENTRE JUTGES (8) I JURISTES (4) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
- BLES CORTS GENERALS ENTRE JUTGES (8) I JURISTES (4) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
- CLES CORTS GENERALS ENTRE JUTGES (12) I JURISTES (8) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
- DEL PRESIDENT DEL CGPJ ENTRE JUTGES (12) I JURISTES (8) DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EN VIRTUD DE CRITERIS DEMÈRIT I CAPACITAT.
46COM ÉS ELEGIT EL PRESIDENT DEL CGPJ ?
- AELEGIT PER MAJORIA ABSOLUTA DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
- BELEGIT PER MAJORIA SIMPLE DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
- CELEGIT PER MAJORIA DE 3/5 PARTS DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
- DELEGIT PER MAJORIA DE 2/3 DELS 20 VOCALS DEL CONSELL, I ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM.
47EL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL PER PODER SER ELEGIT PRESIDENT HA DE SER MEMBRE DE LA CARRERA JUDICIAL AMB CATEGORIA DE MAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM, I HA DE REUNIR LES CONDICIONS PER SER PRESIDENT D'UNA SALA DEL TRIBUNAL SUPREM
- ARichtig
- BFalsch
48PER SER PRESIDENT DEL CGPJ ?
- APOT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
- BPOT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 25 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
- CPOT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 12 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
- DPOT SER UN JURISTA DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 10 ANYS D'ANTIGUITAT EN L'EXERCICI DE LA SEVA PROFESSIÓ.
49COM S'ELEGEIXEN ELS 20 VOCALS QUE FORMEN EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
- A8 VOCALS HAN DE SER ADVOCATS I ALTRES JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA, AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI EN LA SEVA PROFESSIÓ. 4 ELEGITS A PROPOSTA DE 3/5 PARTS CONGRÉS I 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL SENAT
- B12 VOCALS HAN DE SER ADVOCATS I ALTRES JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA, AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI EN LA SEVA PROFESSIÓ. 6 ELEGITS A PROPOSTA DE 3/5 PARTS CONGRÉS I 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL SENAT
- C12 HAN DE SER JUTGES I MAGISTRATS. 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL CONGRÉS I ELS ALTRES 6 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS EL SENAT.
- D8 HAN DE SER JUTGES I MAGISTRATS. 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS DEL CONGRÉS I ELS ALTRES 4 A PROPOSTA DE 3/5 PARTS EL SENAT.
50QUINES CONDICIONS HAN DE TENIR ELS JUTGES I MAGISTRATS PER PODER FORMAR PART DEL CGPJ
- AHAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 25 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.
- BHAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 15 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.
- CHAURAN DE COMPTAR AMB L'AVAL DE 20 MEMBRES DE LA CARRERA JUDICIAL EN SERVEI ACTIU, O BÉ AMB EL AVAL DE'UNA ASSOCIACIÓ JUDICIAL LEGALMENT CONSTITUÏDA.
51L'ARTICLE [blank_start]560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE[blank_end] JUNY, DE REFORMA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ÉS ON ESTÁN CONTEMPLADES LES SEVES FUNCIONS
- A560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE
- B650 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2013, DE 28 DE
- C560 DE LA LLEI ORGÀNICA 4/2001, DE 28 DE
52QUI PROPOSA EL NOMENAMENT DEL PRESIDENT DEL CGPJ QUE ÉS ALHORA EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM, I DELS JUTGES I MAGISTRATS DEL TRIBUNAL SUPREM I DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL.
- AEL REI
- BEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM
- CLES CORTS GENERALS
- DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
53QUIN ÒRGAN HA DE SER ESCOLTAT PER EL GOVERN PEL QUE FA AL NOMENAMENT DEL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT?
- AL'AUDIÈNCIA NACIONAL
- BEL TRIBUNAL SUPREM
- CEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
- DEL MINISTERI FISCAL
54QUI EXERCEIX L'ALTA INSPECCIÓ DE JUTJATS I TRIBUNALS?
- AEL TRIBUNAL SUPREM
- BEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
- CL'AUDIÈNCIA NACIONAL
- DEL MINISTERI FISCAL
55ENTRE LES FUNCIONS DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HI HAN LES DE ATRIBUIR EN MATÈRIA DE SELECCIÓ, NOMENAMENT, FORMACIÓ, PERFECCIONAMENT, PROVISIÓ DE DESTINACIONS, ASCENSOS, SITUACIONS ADMINISTRATIVES I RÈGIM DISCIPLINARI DE JUTGES I MAGISTRATS.
- ARichtig
- BFalsch
56QUIN ÒRGAN ÉS EL RESPONSABLE D'EMETRE INFORMES DELS AVANTPROJECTES DE LLEIS I LES DISPOSICIONS GENERALS DE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES QUE AFECTIN, TOTALMENT O PARCIALMENT, MATÈRIES RELACIONADES AMB EL PODER JUDICIAL O L'EXERCICI DE LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
- AEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
- BEL TRIBUNAL DE COMPTES
- CEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
- DEL MINISTERI FISCAL
57EL CONSELL GENERAL PODER JUDICIAL NO GAUDEIX DE LA POTESTAT DE DICTAR REGLAMENTS SOBRE EL SEU PROPI PERSONAL, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT, I ELS QUE SIGUIN NECESSARIS PER A L'EXECUCIÓ O APLICACIÓ DE LA LOPJ
- ARichtig
- BFalsch
58EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HA DE PRESENTAR MENSUALMENT A LES CORTS GENERALS UNA MEMÒRIA SOBRE L'ESTAT. EL FUNCIONAMENT I L'ACTIVITAT DEL CGPJ I DELS JUTJATS I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA ?
- ASI
- BNO
- CSI ,PERO HO HA DE PRESENTAR ANUALMENT NO MENSUALMENT
59EL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL HA D'EMETRE INFORMES SOBRE EXPEDIENTS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA
- ARichtig
- BFalsch
60EL MINISTERI FISCAL FORMA PART DEL PODER JUDICIAL.
- ARichtig
- BFalsch
61EL MINISTERI FISCAL :
- AÉS UN ÒRGAN ÚNICA A TOT L'ESTAT
- BEXERCEIX LES SEVES FUNCIONS MITJANÇANT ÒRGANS PROPIS D'ACORD AMB ELS PRINCIPIS D'UNITAT D'ACTUACIÓ
- CPRINCIPIS DE DEPENDÈNCIA GERARQUICA
- DSUBJECCIÓ A LA LEGALITAT I IMPARCIALITAT
62[blank_start]L'ARTICLE 124[blank_end] DE LA CE FA REFERÈNCIA ESPECÍFICA AL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT, AL QUE ESTAN JERÀRQUICAMENT SUBORDINATS TOTS ELS MEMBRES DEL MINISTERI FISCAL.
- AL'ARTICLE 126
- BL'ARTICLE 122
- CL'ARTICLE 124
63QUI NOMENA AL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT ?
- AEL MINISTERI FISCAL A PROPOSTA DEL GOVERN
- BEL REI A PROPOSTA DEL GOVERN DESPRÉS D'HAVER ESCOLTAT AL CGPJ
- CEL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL A PROPOSTA DEL GOVERN
- DEL TRIBUNAL SUPREM A PROPOSTA DEL GOVERN
64D'ENTRE QUI ÉS ESCOLLIT EL FISCAL GENERAL DEL PODER JUDICIAL ?
- AD'ENTRE JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.
- BD'ENTRE ELS MEMBRES DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL, AMB MÉS DE 15 ANYS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA EFECTIVA
- CD'ENTRE JURISTES DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 25 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.
- DD'ENTRE MAGISTRATS DE RECONEGUDA COMPETÈNCIA AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL EFECTIU.
65QUIN TERMINI TÉ EL CÀRREC DE FISCAL GENERAL DE L'ESTAT?
- AUN PERIODE DE 4 ANYS
- B9 ANYS
- C5 ANYS
- DNO ESTÀ SUBJECTE A TERMINI
66DE QUINA MANERA POT SER CESSAT EL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT ?
- APER EL TERMINI DEL SEU MANDAT AL CAP DE 4 ANYS
- BA PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL EN QUALSEVOL MOMENT
- CPEL GOVERN EN QUALSEVOL MOMENT
- DPER EL REI EN QUALSEVOL MOMENT
67ELS MEMBRES DEL MINISTERI FISCAL DE QUI DEPENEN JERÀRQUICAMENT ?
- ADEL FISCAL GENERAL DE L'ESTAT
- BDEL PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
- CDEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL SUPREM
- DDEL CONSELL DE MINISTRES
68[blank_start]L'ARTICLE 127.1[blank_end] DE LA CE ESTABLEIX QUE ELS FISCALS NO PODEN EXERCIR ALTRES CÀRRECS PÚBLICS NI PERTÀNYER A PARTITS POLÍTICS O A SINDICATS, PERÒ ES RECONEIX LA POSSIBILITAT QUE HI PUGUI HAVER ASSOCIACIONS PROFESSIONALS DE FISCALS, D'ACORD AMB ELS SISTEMA QUE PREVEU LA LLEI.
- AL'ARTICLE 126.1
- BL'ARTICLE 127.2
- CL'ARTICLE 127.1
69FUNCIONS DEL MINISTERI FISCAL
- APROMOURE L'ACCIÓ DE LA JUSTÍCIA EN DEFENSA DE LA LEGALITAT, DELS DRETS DE LA CIUTADANIA I DE L'INTERÈS PÚBLIC TUTELAT PER LA LLEI, D'OFICI O A PETICIÓ DELS INTERESSATS
- BVIGILAR I RESPECTAR A LA CE, I DEPURAR L'ORDENAMENT DE LES LLEIS I NORMES AMB RANG DE LLEI QUE VULNERIN LA NORMA CONSTITUCIONAL.
- CVETLLAR PER LA INDEPENDÈNCIA DELS TRIBUNALS
- DPROCURAR DAVANT DELS TRIBUNALS LA SATISFACCIÓ DE L'INTERÈS SOCIAL
70AMB QUIN OBJECTIU ES CREA EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?
- AAMB L'OBJECTIU PRINCIPAL D'ESTABLIR UN ÒRGAN QUE VIGILI EL RESPECTE A LA CE
- BAMB L'OBJECTIU DE DEPURAR L'ORDENAMENT DE LES LLEIS I NORMES AMB RANG DE LLEI QUE VULNERIN LA NORMA CONSTITUCIONAL.
- CNO FORMA PART DEL PODER JUDICIAL, PERÒ LES SEVES FUNCIONS ES TROBEN DIRECTAMENT RELACIONADES AMB LA FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
- DPOTESTAT REGLAMENTARIA (POT DICTAR REGLAMENTS SOBRE EL SEU PROPI PERSONAL, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT, I ELS QUE SIGUIN NECESSARIS PER A L'EXECUCIÓ O APLICACIÓ DE LA LOPJ)
71EL TC ACTUA COM A GARANT DE LA SUPREMACIA DE LA CE I ÉS, D'ACORD AMB EL QUE DISPOSA [blank_start]L'ARTICLE 11[blank_end] DE LA LOTC, L'INTÈRPRET SUPREM (ENCARA QUE NO L'ÚNIC) DE LA CE.
- AL'ARTICLE 11
- BL'ARTICLE 12
- CL'ARTICLE 10
72EL TC ÉS UN ÒRGAN CONSTITUCIONAL DE CARÀCTER JURISDICCIONAL, PERÒ NO ES TROBA INTEGRAT AL PODER JUDICIAL, ÉS INDEPENDENT DELS ALTRES ÒRGANS CONSTITUCIONALS I NOMÉS ESTÀ SOTMÈS A LA CE I A LA LOTC.
- ARichtig
- BFalsch
73EL TC, D'ACORD AMB EL QUE DISPOSA [blank_start]L'ARTICLE 159[blank_end] DE LA CE, ES COMPON DE [blank_start]12 MAGISTRATS[blank_end], NOMENATS PER [blank_start]EL REI[blank_end] PER UN PERÍODE DE [blank_start]9 ANYS.[blank_end]
- AL'ARTICLE 159.2
- BL'ARTICLE 159
- CL'ARTICLE 157
- D8 MAGISTRATS
- E12 JUTGES
- F12 MAGISTRATS
- GEL PRESIDENT DEL CGPJ
- HEL REI
- IEL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
- JPER LES CORTS GENERALS
- K9 ANYS.
- L4 ANYS
- M3 ANYS
- N5 ANYS
74QUI POT SER NOMENAT PER FORMAR PART DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?
- AMAGISTRATS
- BJUTGES
- CFISCALS
- DPROFESSORS D'UNIVERSITAT
- EFUNCIONARIS PÚBLICS
- FADVOCATS
75D'ENTRE ELS FISCALS, MAGISTRATS, FUNCIONARIS PÚBLICS, ADVOCATS QUE FORMEN EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL , HAN DE TENIR COM A REQUISITS...
- ARECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 15 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
- BRECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 25 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
- CRECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 5 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
- DRECONEGUDA COMPETÈNCIA I AMB MÉS DE 10 ANYS D'EXERCICI PROFESIONAL.
76EL NOMENAMENT DELS MEMBRES DEL TC ES FA D'ACORD AMB ELS CRITERIS SEGÜENTS :
- A4 MAGISTRATS SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER MAJORIA DE 3/5 PARTS
- B4 MAGISTRATS SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL SENAT PER 3/5 PARTS
- C2 SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL GOVERN
- D2 SÓN NOMENATS A PROPOSTA DEL CGPJ PER MAJORIA DE 3/5 PARTS
77COM ÉS NOMENAT EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ?
- APER LES CORTS GENERALS PER MAJORIA 3/5 PARTS
- BPER EL CONGRÉS DELS DIPUTATS A PROPOSTA DEL GOVERN PER 3/5 PARTS
- CD'ENTRE I PELS SEUS MEMBRES CADA 3 ANYS, ÉS REQUEREIX MAJORIA ABSOLUTA EN LA PRIMERA VOTACIÓ I SIMPLE A LA SEGONA.
- DD'ENTRE I PELS SEUS MEMBRES CADA 3 ANYS, ÉS REQUEREIX MAJORIA DE 3/5 PARTS
78ELS MAGISTRATS DEL TC SÓN
- AINAMOVIBLES
- BINDEPENDENTS
- CINALIENABLES
- DINVIOLABLES
79EL SEU MANDAT ÉS INCOMPATIBLE
- AAMB QUALSEVOL MANDAT REPRESENTATIU
- BAMB QUALSEVOL CÀRREC POLÍTIC
- CAMB QUALSEVOL CÀRREC ADMINISTRATIU
- DAMB L'EXERCICI DE FUNCIONS DIRECTIVES D'UN PARTIT POLÍTIC O SINDICAT O D'UN CÀRREC AL SEU SERVEI
- EAMB L'EXERCICI DE LES CARRERES JUDICIAL I FISCAL, I AMB QUALSEVOL ACTIVITAT PROFESSIONAL O MERCANTIL.
80LES COMPETÈNCIES DEL TC SÓN:
- AEL CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS I NORMES AMB FORÇA DE LLEI
- BEL CONTROL PREVI DELS TRACTATS INTERNACIONALS
- CEL RECURS D'EMPARA
- DRESOLDRE ELS CONFLICTES DE COMPETÈNCIA ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTÒNOMES O D'AQUESTES ENTRE SI.
- EELS CONFLICTES D'ATRIBUCIONS ENTRE ÒRGANS CONSTITUCIONALS.
- FELS CONFLICTES DE DEFENSA DE L'AUTONOMIA LOCAL.
81EN EL RECURS D'EMPARA HA D'ESGOTAR TOTES LES VIES JURISDICCIONALS ORDINÀRIES QUAN HA DE DEFENSAR ELS ARTICLES 14 AL 29 I 30.2 DE LA CE PER QUE PRENGUI PART EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
- ARichtig
- BFalsch
82QUAN HI HA UN CONFLICTE DE COMPETÈNCIA ENTRE L'ESTAT I LA COMUNITAT AUTÒNOMA QUIN ÒRGAN RESOL AQUEST CONFLICTE I DETERMINA QUI ÉS EL TITULAR DE LA COMPETÈNCIA QUE HA MOTIVAT EL CONFLICTE ?
- AEL TRIBUNAL SUPREM
- BEL MINISTERI FISCAL
- CEL DEFENSOR DEL POBLE
- DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
83EL TC POT DECLARAR LA INCONSTITUCIONALITAT D'AQUESTES NORMES , LA QUAL COSA PROVOCARÀ LA SEVA EXPULSIÓ DE L'ORDENAMENT. EL CONTROL ES POT EXERCIR MITJANÇANT .
- AEL RECURS D'EMPARA
- BEL RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT
- CEL RECURS ANTICONSTITUCIONAL
- DLA QÜESTIÓ D'INCONSTITUCIONALITAT
Informationen
- Beschreibung
- of MOSCO Quiz am TEMA B.6. ELS ÒRGANS JURISDICCIONALS. PODER JUDICIAL I TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, erstellt von TONY MOYA VIDAL am 26/09/2017.
- Autor
- TONY MOYA VIDAL
- Sprache
- Español
- Aufrufe
- 145
- Schlagwörter
- Bewertung
- Noch keine Bewertungen Bewerte dieses Quiz