Karteikarten

Moviments Socials Contemporanis

Raquel M. Mrtnz Spanisch 67 Karten

Karten in diesem Stapel (67)

1Moviment anti-guerra (quan i perquè)2003, Guerra d'Iraq
2Fòrum Social Mundial (què, on, quan)Porto-Alegre, 2001. Resposta del mov. anti-globalització al fòrum de Davos.
"Un altre món és possible"
3Estructura d'oportunitat políticaMS poden ser:
- Defensius (+ amenaces)
- Ofensius (+ elements d'oportunitat)
4Què passa a Gènova l'any 2001?Cimera del G8 i contra-cimera. Repressió policial -> escàndol. 1 mort.
5De què és representativa Seattle?Mov. anti-globalització, marca l'inici de l'auge. Protestes al cor de la tot. 1999
6Repertori d'acció col·lectiva del mov. anti-globalitzacióContra-cimeres (manifestacions i debats) i bloqueig de la cimera oficial (acció directa no violenta)
7Característiques dels MS dels '90 (finals)- internacionalisme
- MS d'escala estatal/local -> global
8Inici simbòlic de la remuntada de les protestes als '90Alçament zapatista de l'EZLN a Xiapas, Mèxic, l'1 de gener de 1994
9Acord de MaastrichAcord de la UE per adoptar les polítiques neoliberals. 1992.
10Polítiques neoliberals- desregulació
- privatitzacions
- flexibilització del mercat laboral
- globalització
11Tipus d'ecologisme (MS 1972)- ecologisme conservacionista
- capitalisme verd
- ecologisme lligat a la necessitat d’un canvi de model econòmic
12Master frame dels MS dels 60-70Període d’ofensiva dels MS, basats en l’accés a drets: col·lectius discriminats demanen l’accés als drets que tenen els grups socials dominants.
13Demandes de la 2a onada del feminisme (anys 60)- drets laborals
- dret a propi cos
14Tendències ideològiques del feminisme dels 60- feminisme liberal
- feminisme socialista
- feminisme radical
15Tendències ideològiques del feminisme dels 80- feminisme de la igualtat
- feminisme de la diferència
16Maig del '68: fets.- manifestació estudiantil -> + obrers, vaga general massiva espontània.
- De Gaulle convoca eleccions i torna a guanyar.
(impacte a llarg termini)
17Figures importants i tendències del mov. pels drets civils dels afro-americans a USA- Marthin L. King (assassinat 1968), moderat
- Malcolm X. (assassinat 1965), Black Panthers , relació de raça i classe.
18Llista de moviments dels '60 (època d'ofensiva dels MS)- Maig del ’68, França
- Moviment contra la guerra del Vietnam
- Contra-cultura
- ETA, IRA, inspirats en l’ anti-colonialisme del sud
- Moviment pels drets civils dels afro-americans a USA
- Retorn del moviment obrer combatiu
19Fets importants de l'apartheid- Sublevació de Soweto
- Boicot internacional
- Transició pactada + Nelson Mandela
- Reparació (judicis, investigació crims)
20Dos grans blocs de països amb moviments anticolonials1) Moviments anti-colonials que defensaven un model de canvi social moderat (Nasser, Egipte)
2) Moviments anti-colonials socialitzants o d’inspiració socialista (Lumumba, el Congo)
21Polítiques keynesianes- Impostos progressius
- Sistema de pensions, sanitat i educació
- Plena ocupació (masculina) sistemàtica.
- Augment de salari + increment de la capacitat de consum + creixement econòmic. Cercle virtuós.
- Estat: polítiques expansives i redistributives.
22Processos de canvi social i temps històric: teories falses- idea falsa de la linealitat
- el temps NO és homogeni, és heterogeni i discontinu
23Dificultats EXTERNES que pot tenir una revolució si triomfa- Contra-revolució
- Control de l'aparell de l'estat
- Factors geo-polítics
24Dificultats INTERNES que pot tenir una revolució si triomfaBurocratització.
25Què és una crisi revolucionària (Lennin)?Crisi d'hegemonia (Gramsci) en un context de revolució:
1) Els de dalt no poden seguir manant
2) Els de baix no aguanten més
3) Els del mig basculen cap als de baix, de forma que la minoria dominant (1%) queda aïllada.
26Mecanismes per crear hegemonia (moderns estats moderns)- Mitjans de comunicació de masses
- Indústria cultural
- Sistema educatiu
- Religió ( legitimació de tipus teocràtic)
- Batalles intel·lectuals (el món de les idees)
27HEGEMONIA - GramsciL’ordre social és legítim perquè les visions del món de la minoria dominant són acceptades i compartides per la majoria dominada (també quan aquestes visions li van en contra).
28REVOLUCIÓCanvi brusc i profund d’unes estructures o un ordre de coses, relativament ràpid amb moments decisius concrets importants, que trenca la quotidianitat i sovint inclou la violència (asimètrica), afectant el conjunt de la societat. És un fenomen recorrent en l’època moderna. Les masses tenen el protagonisme.
29Tipus d'impactes d'un MS - Guigni-Impactes externs: es donen en el si del propi MS.
- Impactes interns: es donen a la societat.
- Impactes procedimentals
- Impactes substantius
30Característiques del cicle de protesta - Tarrow1) La protesta s’intensifica
2) Es difon
3) S’innova el repertori d’acció col·lectiva
4) Es creen nous marcs de significat
31Teoria de la identitat social positiva - TajfelNecessitem una identitat pròpia i a la vegada col·lectiva, de cadascú, que no surti perjudicada (desvaloritzada o estigmatitzada) en la comparació amb els altres col·lectius.
32Repertori d'acció col·lectiva - TillyFormes de protesta que pot usar un MS
33Sentit comú alternatiu - GramsciVisió alternativa a l'hegemònica, que si triomfa es converteix en hegemonia
34Marc d'acció col·lectiva - Snow i BenfordTots els MS construeixen una visió del món que justifica la seva existència i serveix per captar nous adeptes i mobilitzar partidaris: marcs d’injustícia. (+ master frames)
35Via Campesina (què, on)Unió de camperols sense terra, petits propietaris..., que arriben a la conclusió que no n’hi ha prou per lluitar a nivell local. Destaquen els SinTierras de Brasil que es dediquen a ocupar terres dels grans terratinents.
A l’Àsia, en termes numèrics és on es fan els principals moviments camperols.
36MOVIMENT SOCIALProcés conflictiu protagonitzat per individus i/o organitzacions que planteja demandes i/o desafiaments al poder establert mitjançant formes d’acció col·lectiva no institucionalitzades durant una certa continuïtat temporal guiada per una interpretació comuna de la realitat i un sentiment d’identificació col·lectiva.
37Escola irracionalista – Tarde, Le BonMS com fenòmens de comportament irracionals: quan l’individu entra a la “turba” es torna irracional.
ANYS 20.
38Escola del comportament col·lectiu - Durkheim“De cop” els individus actuen col·lectivament. A la societat hi ha unes institucions que són referències / normes de comportament, quan això desapareix es donen els MS, que aporten una guia de com actuar a la “turba”, i generen accions perilloses + anomia (pèrdua de valors).
ANYS 30.
39Enfocs funcionalistes – ParsonsSocietat com a sistema on cada part d’un mateix tot fa les seves funcions, similar a un organisme. De tant en tant hi ha alguna disfunció que cal arreglar. Dins d’aquestes disfuncions o anomalies hi ha els MS.
ANYS 40 - 60
40Escola de l’elecció racional – OlsonQuan actuem som animals racionals que fem abans un càlcul cost-benefici, “homos economicus”
+
Fenomen del “free-rider” (“gorrón”)
41Escola de la mobilització de recursos – Oberschall, ZaldPerquè hi hagi una protesta, cal capacitat per mobilitzar recursos. “Figura de l’empresari del MS”, inicia aquesta mobilització i les “organitzacions dels MS”, que tenen una estructura i recursos per mobilitzar (sindicats, ONGs...). Tot plegat forma la “indústria dels MS”. ANYS 70.
42Escola dels nous moviments socials – A. Touraine, Melucci, OffeEstudia nous moviments que sorgeixen amb força aleshores: feminisme, ecologisme, pacifisme i antimilitarisme. Es diferencien dels MS anteriors pel fet que no posen el focus sobre el repartiment de la riquesa, sinó en l’expansió de l’autonomia i dels drets personals, són reaccions a elements perversos de la societat. ANYS 80.
435 MS que inicien el cicle de protesta d'Amèrica Llatina entre el 1989 i el 2001 (prèvia als canvis de govern/sistema)- El caracazo a Veneçuela, 1989
- Moviment indígena i el 5º centenario, 1992
- Alçament zapatista a Xiapas, Mèxic, 1994
- Guerra de l’aigua a Cochabamba, Bolívia, 1999 – 2000
- Argentinazo, 2001
44Conseqüències immediates del corralito i l'Argentinazo (la protesta deriva en...)- Ocupació de places per celebrar assemblees de barri.
- Economia social i d’intercanvi
- Emergència d’un moviment d’aturats.
45Què és el fenomen de la recuperació de fàbriques? (Argentina, 2001)Els empresaris les abandonen amb la fallida econòmica i els treballadors intenten mantenir el negoci en marxa per poder viure d’alguna cosa.
463 tipus de governs a Amèrica Llatina a principis dels 2000a) Neoliberals.
b) Capitalisme nacional: desenvolupar un capitalisme nacional i millorar el seu encaix a l’economia global.
c) Noves propostes: col·lapse del sistema polític tradicional. Propostes que diuen que representen les demandes dels MS.
47Veneçuela: arribada de Chavez al poder1992 - Cop d'estat fallit amb el sector progressista de l'exèrcit, presó.
1998 - Victòria eleccions presidencials amb el mov. 5a República
48Forma de protesta popular a Bolívia entre el 2000 i el 2005Bloquejos de La Paz tallant la carretera que li dóna accés.
49Quines són les 3 guerres (explosions populars) que es donen a Bolívia entre 2000 i 2005- 2000, guerra de l'aigua
- 2003, 1a guerra del gas
- 2005, 2a guerra del gas
50Quin és el partit hegemònic a Bolívia abans del 2005 i quin partit el derroca?MNR (Movimiento Nacional Revolucionario). El derroca el MAS - IP (Movimiento al Socialismo - Instrumento Político),
amb Evo Morales.
51Quines són les 2 grans promeses del MAS - IP de Morales a Bolívia?- Assemblea constituent i nova constitució que defineixi Bolívia com a “país plurinacional de majoria indígena”. S’aprova al 2007.
- Nacionalitzar els hidrocarburs, canvi de política econòmica. Al 2006 s’apugen els impostos a les empreses que s’emporten els recursos o els exploten. Aquests beneficis s’usen per implementar polítiques socials.
52Moviment secessionista que té lloc a Bolívia entre 2005 i 2008 i després desapareix.L'oligarquia contrària a Morales demana la secessió de la zona de la media luna.
53Característiques de la crisi de 2008- S’ajunta la crisi econòmica, social i política amb la crisi ecològica, que ha quedat relegada. -> Potencial d’inestabilitat .
- Finances com a sector dominant.
- La crisi comença al bloc occidental (Euro-atlàntic). -> Desplaçament del centre mundial econòmic cap a l’eix Pacífic.
54Etapes de la crisi1) Presentació: fet anecdòtic, debat...
2) Constatació: primers símptomes clars (bombolla immobiliària/financera...)
3) Descobriment: caiguda de Lehman Brothers
4) Mesures per lluitar contra això
55On i quan s'inicien les primaveres àrabs?Finals del 2010, amb l'inici del procés revolucionari de Tunísia.
56Conseqüències del procés revolucionari de Tunísia- Caiguda de Ben Ali
- Efecte d'imitació al món àrab
- Petites reformes democratitzadores
57Qui és derrocat amb les revoltes d'Egipte? Quin és l'epicentre simbòlic?Mubarak és derrocat.
Epicentre simbòlic: plaça Tahrir
(Tahrir vol dir alliberament)
58(Esquema) Característiques comunes de les revoltes a Tunísia i Egipte- Protagonisme de la joventut
- Okupació de l'espai públic (places)
- Pes dels treballadors (vagues)
- Paper de la dona (subjecte polític)
- Nous mitjans de comunicació (Al Jazeera, xarxes socials)
59(Esquema) Característiques del 15M- Organització: assemblees
- Okupació de l'espai públic: places
- Canvi en la lògica de valors i les dinàmiques de funcionament a nivell intern MS
- Temps intern de l’MS vs. temps extern
- El moviment comença des de fora de tot (DRY, col·lectiu petit)
- 15M -> crisi d'hegemonia
60[DEL 15M FALTA MOLT DE CONTINGUT QUE NO CAP A LES TARGETES]-> Conseqüències
-> Mareas i PAH
-> Situació política actual
...
61Característiques dels MS de la Índia- Vagues amb impactes desiguals segons la distribució territorial.
- Poques organitzacions de nivell nacional, moltes de nivell regional.
- Tradició de moviment camperol
62Sistema polític de XinaRègim autoritari liderat pel Partit Comunista amb un model econòmic de capitalisme salvatge.
631989, caiguda del blog soviètic, i a Xina...Revolta juvenil i okupació de la plaça Tianangmen, reprimida i continguda per l'Estat
64Polítiques xineses a partir dels 70 i conseqüènciesPrivatitzacions i liberalització de l'economia
--> '90, 40 M d'acomiadaments, protestes dels treballadors de les empreses estatals i repressió.
65Matriu ideològica que dóna cohesió i suporta el règim xinèsNacionalisme xinès
(tornar a fer Xina gran).
66Quin tipus d'MSC s'han donat a Hong Kong?Retorn a Xina (situació especial) i moviments demanant més democràcia,
"La revolució dels paraigües".
67Moviments de minories nacionals a la XinaEl més important és el del Tíbet. També hi ha altres més petits com el de l' Uyghuristan.