Característiques del modernisme i del noucentisme

Característiques del modernisme i del noucentisme

1. El modernisme: dues dècades d'eclosió cultural

   • Context
     • última dècada del segle XIX i la primera del XX
     • Començament de la tastca normativitzadora de Pompeu Fabra
     • Període d'efervescència cultural en el qual conviuen personalitats i interessos molt diferents
     • Voluntat de transformar la cultura Catalana, expressada de diverses formes i matissos.
   • Trets recurrents
     • Ànsia per construir una Catalunya moderna
       • Simbolisme
       • Vitalisme
       • Parnassisme
     • Voluntat per distanciar-se de l'estètica de la Renaixença
       • que condueix a
         • Propugnació majoritaria d'una llengua més moderna sense arcasismes i renovació dels temes
     • Reivindicació de la llengua catalana
       • Amplitud de 'idioma, ús de dialectismes i d'un llenguatge amb voluntat de suggestió
     • La professionalització de l'artista
       • Originalitat i individual són un valor de l'artista
     • Conflicte entre l'artista i la societat (tema recurrent)
     • L'art arriba a tots els àmbits de la vida
   • Dues grans tendències
     • Esteticisme
       • L'art com a finalitat en si mateix que, per tant, no s'ha de relacionar amb els problemes socials. L'artista s'ha de dedicar a la seva obra i, si cal, fugir de la realitat. S'autoconsideren éssers superiors amb una sensibilitat especial. Actuen sobre la suggestió de les paraues.
         • Representat per
           • Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Ramon Casas
     • Regenaracionisme
       • Centra el conflicte individu-societat en la necessitat de modernitzar tant la cultura com la soietat catalana. Voluntat de transformació social.
         • Representat per
           • Joan Puig i Ferreter, Ignasi Iglésias, Jaume Brossa i Joan Maragall
   • Narrativa modernista
     • Característiques
       • REALISME PARADÒXIC Es potència la intuïció i l'emotivitat, prescendeix de objectivitat. Es deixa de banda el narrador omniscient
       • Situació en espais naturals o rurals
       • Model de "llengua mascle" (suggestiu i expressiu)
         • Diminutius, augmentatius, adjectivació accentuada, vocabulari popular, repeticions de sons i paraules, cerca d'un lèxic colpidor.
       • Aspectes sòrdics i tràgics de la natura. La lluita entre la bèstia i la voluntat.
   • La poesia de Joan Maragall
     • La paraula viva
       • Poeta com a intermediari
       • Natura i religió
     • Poemes amb ànima catalana
       • Basats en
         • L'ànima catalana, la natura i les llegendes
     • Jo poètic amb exaltació de la vida i de l'activitat, optimisme constant i esperit combatiu
     • Individualitat
   • Escola Mallorquina
     • Porguren la idea que el llenguatge poètic ha d'arribar a les cotes més aktes d'expressió a través del llenguatge culte, artificiós, fill de l'obra dels cl'assics.

2. El noucentisme: una visió de Catalunya

   • Context i característiques
     • Dues primeres dècades del segle XX
     • Impúls de la burgesia emergent de remarcar els seus interessos econòmics, oposats als de l'Estat espanyol, allunyat del món industrial
       • Enric Prat de la Riba com a personatge clau i La Lliga Regionalista com el seu partit politic
         • Enric Prat puja a la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya i crea moltes institucions
           • Com
             • L'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, la Xarxa de biblioteques populars i escoles en tots els nivells educatius
     • Fomenta una visió oficial de la Catalunya Ideal
     • L'intel·lectual al servei de la causa
   • Conceptes clau
     • NOUCENTISME Distanciació dels vuitcentistes, considerats vells, i dels modernistes, considerats l'oposat a la modernitat
     • IMPERIALISME països forts amb harmonia interior i sense problemes socials
     • ARBITRARISME Exigència als artistes i ciutadans a utilitzar la raó i l'estudi.. No es planteja cap conlicte entre l'artista i la societat, ja que l'artista està al servei d'aquesta
     • CIVILITAT O URBANITAT La ciutat endreçada i arbitrada és el lloc ideal, mentre que la natura misteriosa no té res a veure amb la seva visió del món. La natura ordenada per l'homa: parcs, jardins o horts
     • CLASSICISME Seguiment dels valors impulsats per l'Escola Mallorquina. Valor a elements clàssics com: l'harmonia, el seny, la noblesa d'esperit, la bellesa, la claretat, la serenitat, l'amor a la feina, el gust per l'elegància, etc.
   • Característiques
     • Rigor formal absolut i seguiment de la llengua normativa
     • Sentiments continguts. Distanciament del jo poètic amb ironia
     • Referiències tematiques al món clàssic
     • Catalunya ideal com a tema principal: natura controlada per l'home, amor a la feina, la feminitat entesa com una peça fonamental en la família, l'amor en el matrimoni
     • Captació instantània d'un moment de bellesa
   • La poesia, el gènere noucentista per exelència
     • Donat el control de l'autor sobre l'obra
   • Final del noucentisme
     • Amb la mort de Prat de la Riba, el distanciament intel·lectual d'eugeni d'Ors, l'inici de la carrera consular de Josep Carner i el cop d'estat de Primo Rivera, suposaren la dissolució d'una acció cultural i política cohesionada
       • La 1ª guerra mundial enfondí l'Europa ideal
         • De les cendres renaixeren els modernistes