TIPOLOGIES TEXTUALS (2)

TIPOLOGIES TEXTUALS (2)

1. TEXT INSTRUCTIU

   • DEF: Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.
   • Pot expressar Com realitzar una acció La finalitat d’una acció
   • TIPUS: Esquemàtic: consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals Concís: consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari
   • Utilitza l’imperatiu per expressar ordres
   • Indica instruments
   • Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat convencional i les regles per a la seva utilització.

2. TEXT ARGUMENTATIU

   • Estructura
     • •Introducció: enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema
     • •Motius o arguments, s'exposen els fets.
     • •Conclusió: recull la idea principal del qui parla a favor o en contra del tema
   • TEXT POLÍTIC
     • DEF: És un tipus de text argumentatiu molt freqüent que utilitza un llenguatge més elaborat i fa servir recursos lingüístics que atreguin i convencin el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques.
     • Per expressar:
       • -oposició •oracions introduïdes per nexes com però, sinó o tanmateix •verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se o dissentir
       • -causa •oracions introduïdes per nexes causals com perquè o ja que. •verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, ocasionar
       • -conseqüència •oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant o així
   • Recursos
     • •Les citacions: són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria
     • •Cometes: s'usen per citar paraules textuals
     • •Guionets: s'usen per indicar de qui són les paraules citades
     • •La interrogació retòrica: és una afirmació feta en forma de pregunta
     • Contraargumentació
       • Aspectes a valorar •el receptor a qui s'adreça el que argumenta •els arguments que fa servir •les premisses de què parteix •l'estructura dels arguments •el seu propòsit i les seves estratègies
   • SITUACIÓ COMUNICATIVA
     • Classes
       • • L'expressió i defensa de punts de vista en: o converses, o cartes privades i públiques, o novel·les, o obres de teatre. • Conferències, debats, taules redones, col·loquis, etc. Bé directament davant de públic, o bé a través dels mitjans de comunicació. • Articles d'opinió en revistes i diaris. • Editorials • Anuncis publicitaris • Discursos polítics • Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, per exemple: informes fets per metges sobre la conveniència de no fumar, etc.
     • Recursos d’aquests tipus de text • La utilització de la ironia. • Contar un relat: abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. • La utilització de la repetició: la insistència • Posar de manifest determinats valors. • L'argument d'autoritat: es dóna quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema • Les qüestions retòriques: Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i a la interrogació retòrica

3. RESUM

   • DEF:Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. No té la intenció de copiar.
   • Recursos -Han d’apareixer les idees principals del text original, interpretades correctament. - Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema. - Cal demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules demanat per al resum. - No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l'autor diu…

4. EL GÈNERE DRAMÀTIC: EL TEATRE

   • DEF: El teatre és un gènere que narra uns fets a l’espectador per mitjà del diàleg que mantenen uns personatges, i en alguns casos aquest es limita a la veu d’un sol personatge i, per tant, parlaríem de monòleg.
   • Es divideix en: •Actes: són unitats de temps i de desenvolupament que corresponen a l’estructuració abans esmentada de plantejament, nus i desenllaç. •Escenes: unitats de temps i acció marcades, bàsicament, per l’entrada i la sortida de personatges.
   • Elements del text dramàtic
     • •Didascàlia: són el conjunt d’anotacions que inclouen els noms dels personatges, apunts de decoració i acció.
     • •Acotacions: són notes explicatives sobre la disposició, gestos i maneres d’actuar dels diversos personatges.
     • •L’espai escènic en què es produeix la representació
     • •Escenografia: es prepara per reproduir un clima determinat en l’obra.
   • La tragèdia: Tracta temes elevats i seriosos, amb personatges importants i rellevants de la societat dominats per fortes passions i un destí inevitable que plana damunt seu.
   • La comèdia: Té una intenció crítica, satírica o moralitzant. Tracta temes més propers al a quotidianitat i els personatges són més populars
   • El drama: és considerat un gènere mixt, barreja dels dos anteriors. El tractament del tema és serios i greu i hi ha la possibilitat d’un desenllaç tràgic.
   • Música: l’òpera i els gèneres musicals menors com la sarsuela, l’opereta el vodevil, la revista i el musical.