Literatura medieval catalana

Seite 1

Literatura medieval catalana

CONTEXT

* Edat Mitjana --> període des de la caiguda de l'Imperi Romà (s V) fins al principi del Renaixement (s XVI)

* Llatí --> llengua de l'Europa romanitzada.

* Llatí culte --> llengua de l'Església, l'ensenyament, el govern, la justícia i la literatura.

Aparició llengües romàniques: * Procedeixen del llatí vulgar

* Sorgeixen al voltant del s. X.

* Utilitzades al principi en l'àmbit oral i lentament s'introdueixen en l'escrit.

L'escriptura és patrimoni dels eclesiàstics. La majoria de la població no sap no llegir ni escriure.

Primers textos escrits en català (s. XII): * Llibre Jutge o Forum Iudicum: fragment d'un codi jurídic.

* Homilies d'Organyà: conjunt de sermons religiosos.

La gent estava acostumada a escoltar. La lectura era com un espectacle. Els joglars aprenen d'oïda i reciten de memòria en vers.

Joglars --> anaven de castell en castell recitant les històries que trobadors escrivien per als senyors.

Trobadors --> escriuen Joglars --> reciten

Llibres o còdex --> manuscrits en pergamí. Sistema molt car i molt llarg. Només estaven a l'abast de

monestirs i senyors o burgesos rics.

Aparició paper (s. XII-XIII) --> obres més extenses i fa possible el desenvolupament de la narrativa moderna.

Aparició de l'impremta (s. XV) --> marca el fi del període medieval en la literatura.

Església --> tenia un paper bàsic a l'edat mitjana: * el món girava al voltant de Déu i la religió (teocentrisme)

* condicionava la literatura, el teatre, i la poesia de l'època.

* guardaven els llibres als monestirs.

* tenen el patrimoni de l'ensenyament i de la cultura.

Societat feudal: * oratores el que oraven (clergues, mongos...)

* bellatores el que guerregen (nobles, cavallers, soldats...)

* laboratores el qui treballen (camperols, obrers, artesans, mercaders...)

Cort: el castell feudal és un espai de defensa, centre productor i difusor de la literatura a través de joglars i trobadors (escrivien en occità).

* ideal de comportament cortesà.

* literatura cortesana.

* l'art i la literatura eren utilitzades com a propaganda del poder del rei.

* Cancelleria Reial (creada pel rei Pere el Cerimoniós) --> vigila la redacció i uniformitat lingüística dels documents reials

Ciutat (evolució i crisis de la societat feudal) --> * a partir del segle XII --> gran activitat econòmica.

* augment demogràfic.

* Aparició de la burgesia.

* Burgesia --> nova literatura.

Crisis del pensament medieval: l'humanisme Socialment:

* Francesco Petrarca (1304-74) --> poeta intel·lectual. * s. XV --> època de grans canvis.

Pare de l'humanisme. * Nobles i eclesiàstics perden indència en la

* Ideal de que l'edat medieval va ser una època fosca. societat a favor de la burgesia.

* Llengua i literatura clàssica són el model a seguir. * Sensibilitat cultural: teocèntrica --> antropocèntrica

* Models a seguir --> Horaci i Virgili Home centre del món. És la base de l'humanisme.

Seite 2

Literatura doctrinal - Ramon Llull

LITERATURA DOCTRINAL.

Un dels objectius principals de l'església --> educar: * cristianitzar les classes dominants.

*predicar entre el poble (analfabets).

* espectacle teatral --> recurs per assolir l'objectiu.

* convertir els infidels.

La literatura doctrinal --> expressa i defensa les idees cristianes.

RAMON LLULL (1232 -1316)

- Es considera que és el pare de la literatura catalana en prosa.

- Autor per excel·lència de la literatura doctrinal.

- Va aprendre àrab per parlar amb els musulmans, per tal de poder convertir-los en cristians.

- Va tenir una conversió (va baixar un àngel del cel i li va dir que havia de dedicar la seva vida a cristianitzar als infidels). Es va dedicar a:

* convertir infidels

* escriure llibres (en diferents llengües). (Va escriure en català i llatí per voluntat propagandística).

* fundar escoles i monestirs per formar futurs missioners.

Cal donar una explicació raonada de les seves creences i no a través del dogma.

Escrits importants:

PROSA

Art lul·liana: aprèn àrab per fer més fàcil la premsa.

* Llibre de contemplació a Déu (1274) --> 1º gran obra en latí, català i àrab. Conté tot el seu pensament.

Llibre de l'orde de cavalleria (1276) - Com havia de ser un bon cristià

- Reivindica el món feudal i el de la cavalleria.

Novel·les didàctiques

* Llibre d'Evast i Blanquera --> perfecte cristià

* Llibre d'Amic e Amat

* Fèlix o Llibre de meravelles --> preguntes i respostes

* Llibre de les bèsties sobre la cristiandat.

* Llibre del gentil e dels tres savis --> discussió entre tres savis sobre les tres religions.

POESIA

Rerefons autobiogràfic.

Era diferent entre l' abans i el desprès de la seva conversió.

* Lo desconhort

* Cant de Ramon

* A vós, dona verge santa Maria

* Lo Concili

Literatura de Ramon Llull

* No té finalitat literària.

* Vol portar al lector al terreny ideològic i convèncer-lo  fa servir tots els recursos que té al seu abast.

* Domina totes les tècniques literàries i les fa servir per aconseguir els seus objectius.

Seite 3

Poesia Trobadoresca - Ausiàs March

POESIA TROBADORESCA

- S. XII, XIII --> escrita en occità o provençal --> “koiné” utilitzat per poetes occitans, catalans i nord-italians.

- Poesia de l'amor cortès: * “fina amors” --> codi amorós, amor espiritual.

* amor cortès i poesia trobadoresca --> reflex de la societat feudal [relació de

vassallatge entre el poeta (hom --> vassall) i la dona noble (midons)]

* Dona sempre casada, i es planteja la relació fora del matrimoni. [personatge del

marit (gilós) i els envejosos (lausengiers)]

* Dona --> ésser superior, però de carn i ossos, plena de sensualitat.

Poesia trobadoresca:

* Trobador --> poeta de l'amor cortès --> qui elabora les paraules i la melodia.

* Joglar --> encarregat de difondre de cort en cort la poesia dels trobadors.

* La poesia pretén difondre una sèrie de valors propis de la noblesa.

* Gèneres: * cançó (canso) --> tema amorós, melodia pròpia, 5 a 7 estrofes o cobles amb tornada.

Última cobla més curta --> conclusió (a qui va adreçat el poema).

* alba --> tema amorós, tristesa del amants per separar-se.

* pastorel·la --> tema amorós, entre un cavaller i una pastora.

* sirventès --> ple d'intenció satírica, moral i política

* plany -->expressa la queixa per mort d'algú destacat.

* Estils: * trobar leu --> poesia senzilla a l'abast de tothom.

* trobar clus --> busca la complicació i dificultat del sentit de les paraules.

* trobar ric --> busca la bellesa i sonoritat dels mots.

* Trobadors representatius: * Guillem de Berguedà --> noble altiu i bel·licós. Feia sirventesos (s. XII)

* Cerverí de Girona --> molt important a la cultura catalana. Últims temps de

l'amor cortès. Trobar ric, reflexió moral i religiosa (XIII).

AUSIAS MARCH (1400 – 1459)

- Gran poeta de la 1ª meitat del segle XV. 1º poeta que supera la tradició trobadoresca i la lírica de l'amor cortès.

- Reflecteix la sensibilitat del seu temps i la seva poesia no es convencional.

- Jo poètic angoixat entre l'amor físic i espiritual --> l'amor és una malaltia.

- Obres amb temàtica amorosa. Senyals per amagar les estimades --> llegat de la poesia trobadoresca.

- Intenta allunyar-se dels convencionalisme --> construeix un món poètic propi.

- Busca un punt de vista analític i autenticitat dels seus sentiments i pensaments--> es distància de la poesia

trobadoresca.

L'amor segons la poesia de March:

* 1ª etapa --> lluita entre les dues tendències del comportament amorós: l'amor carnal (bestial) i l'amor

espiritual (angelical).

* 2ª etapa --> intenta unir les dues concepcions amoroses.

* 3ª etapa --> analitza l'experiència del dolor.

* 4ª etapa --> poesia amb reflexió moral i religiosa, a través del cant espiritual i en la visió de l'allunyament

físic de l'estimada.

Llengua i estil --> han de concordar amb l'experiència que es vol comunicar.

* No busca grans elaboracions mètriques, ni accentuar la musicalitat i adopta formes fixes (estrofa 8 versos decasíl·labs) --> no vol distreure al lector del sentit del poema.

* Busca la veracitat en la poesia --> no utilitza llengües falsejades, només català.

* Dona precisió intel·lectual al vocabulari i complexitat sintàctica.

Seite 4

La novel·la cavalleresca - Joanot Martorell

LES CRÒNIQUES HISTÒRIQUES

* Crònica de Jaume I

* Crònica de Bernat Desclot

* Crònica de Ramon Muntaner

* Crònica de Pere el Cerimoniós

Redactades entre finals del XIII i al llarg del XIV.

Ens serveixen per saber com s'escrivia llavors, i per conèixer moments històrics i com es vivia a la cort.

Cròniques escrites pels reis:

* Crònica de Jaume I (XIII)

* Crònica de Pere el Cerimoniós (XIV)

- Memòries personals dels reis (tenen un gran valor documental).

- Intenció propagandística i justificació d'activitats polítiques i militars.

- Escrites en 1ª persona.

Cròniques escrites per Bernat Desclot i Ramon Muntaner:

* Crònica de Bernat Desclot (XIII)

* Crònica de Ramon Muntaner (XIV) --> volia que fos un exemple a seguir.

- Intentaren explicar la vida i els regnats de la dinastia de Barcelona.

- Intenció propagandística i històrica.

- Escrites en 3ª persona.

NOVEL·LA CAVALLERESCA

Dues grans: * Curial e Güelfa, anònima

* Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

Novel·la cavalleresca no és el mateix que Novel·la de cavalleries

Novel·la cavalleresca --> Parla de cavallers de veritat, i té versatilitat.

Novel·la de cavalleries --> Cavallers d'històries populars (no reals) i els personatges són gairebé perfectes.

CURIAL E GÜELFA --> s XV, autor desconegut

- Una de les grans obres de les literatures catalana i europea.

* Protagonista, Curial, grans qualitats però no és irreal.

* novel·la d'amor i armes.

JOANOT MARTORELL. TIRANT LO BLANC (1405/10 - 1465)

Joanot Martorell --> perfecte cavaller (1405/10 – 1465) [família noble].

Joanot tenia molts deutes, per això li va vendre el Tirant a Martí Joan de Galba, i aquest el publicà amb el nom dels dos, desprès que Joanot morís [Tirant (1490)].

Tirant lo Blanc

- És una de les millors novel·les modernes.

- Relat biogràfic d'un personatge imaginari que viu en un marc realista i versemblant.

- Conté fragments plagiats.

- Novel·la total:pels temes (política, militar, d'ambients, de costums, sentimental, eròtica, irònica i d'humor), perquè és realista però idíl·lica, perquè té personatges amb virtuts i defectes...

-Té dos tipus de llengües (una col·loquial, realista i directa, i una solemne, culte i recargolada) per això es creia que havia estat escrita a quatre mans.

- Té trets propis del valencià, àrab i castellà.

Seite 5

Notes i esquemes

Cançó de gesta

En vers, recitada en públic amb recursos per recordar-la. Heroi que lluita per la pàtria, religió, súbdits... Personatges històrics --> constància d'exemplaritat.

Roman Cortès

En vers, per ser llegida, més llarga. Llegenda del rei Arús i la seva cort (ficció). Finalitat --> entretenir.

La matèria de Bretanya

Romans en francès. Protagonista --> cavaller de la cort del rei Artús.

Chértien de Troyes --> pare de la novel·la europea.

Llibre de cavalleries (producte de la matèria de Bretanya)

XII – XIV prosa en francès. Aventures dels cavallers de la cort del rei Artús.

Cavaller errant amb molta força que busca honor i virtut. Món ple d'éssers misteriosos i llocs exòtics.

Novel·la cavalleresca

XV narració en prosa. Arguments realistes, llocs reals... Personatges reals o ficticis basats en reals.

L'EDAT MITJANA (I)

L'Edat Mitjana (I) Part 2

L'Edat Mitjana (I) Part 3